Haʻapai

(S'ha redirigit des de: Ha'apai)
Plantilla:Infotaula geografia políticaHaʻapai
Imatge

Localització
Map
 19° 47′ 00″ S, 174° 27′ 00″ O / 19.7833°S,174.45°O / -19.7833; -174.45
EstatTonga
Entitat territorial administrativaPangai, Tonga Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície109,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.046 m Modifica el valor a Wikidata

Mapa del grup Haʻapai

El grup Haʻapai (també escrit Haapai) és el grup central d'illes de Tonga. Està situat a uns 150 km al nord de Tongatapu. Les illes principals són Lifuka i Foa, les més poblades, situades quasi a tocar l'una de l'altra. A Lifuka, que de vegades també s'anomena Haʻapai, es troba la capital del grup, Pangai.

Geografia[modifica]

En total són 68 illes, la majoria illes baixes de corall o atols, excepte algunes illes volcàniques entre les quals destaquen els volcans actius de Tofua i Kao, i el submergit de Fonuafo'ou, tots ells situats a l'oest del grup. L'altitud màxima es troba a Kao a 1.046 m.

La població total era de 8.138 habitants al cens del 1996. La superfície total és de 109,3 km². Les dues illes de Lifuka i Foa, unides per un pas elevat, concentren gairebé la meitat de la població, amb la meitat de l'àrea total sense comptar els volcans. L'activitat volcànica és important a l'oest del grup, a 70 km de Lifuka.

El grup Haʻapai forma una divisió administrativa, amb un governador i representació al Parlament. Està dividit en sis districtes que inclouen setze illes habitades. Geogràficament es poden agrupar en tres subgrups de nord a sud, més un grup de volcans a l'oest:

Subgrup Illa Població (1996) Àrea (km²) Densitat
Lifuka Ofolanga  
Moʻungaʻone 185 1,17 158,1
Haʻano 588 6,58 89,4
Foa 1.434 13,39 107,1
Lifuka 2.966 11,42 259,7
Uoleva  
ʻUiha 757 5,36 141,2
Lofanga 186 1,45 128,3
Fotuhaʻa 138 1,14 121,1
Kotu Kotu 222 0,34 652,9
Haʻafeva 313 1,81 172,9
Tungua 282 1,53 184,3
ʻOʻua 178 0,98 181,6
Matuku 149 0,34 438,2
Nomuka Nomuka 550 7,12 77,2
Nomuka Iki  
Fonoifua 104 0,39 266,7
Mango 81 0,65 124,6
Volcans Kao  
Tofua 5 55,63 0,1
Fonuafo'ou  
Hunga Tonga  
Hunga Haʻapai  
TOTAL 8.138 109,30 74,5

Història[modifica]

Existeixen quatre jaciments importants de la cultura lapita a les illes Lifuka, ʻUiha, Haʻafeva i Haʻano. Estan datats de fa uns 2700 anys.

El primer europeu a arribar, el 1664, va ser l'holandès Abel Tasman a l'illa Nomuka que anomenà Rotterdam, com la Rotterdam d'Holanda. L'anglès James Cook hi va fer llargues estades. En el seu segon viatge, el 1774, va visitar les illes que anomenava Anamocka (Nomuka), Amattafoa (Tofua) i Oghao (Kao). En el tercer viatge va estar onze setmanes, el 1777, a Lifuka on li van oferir diversos banquets i festes i acabà anomenant al grup illes dels Amics (Friendly Islands), nom que durant anys es va estendre a Tonga. Tres anys més tard Francisco Mourelle va descobrir diverses illes menors i anomenà al grup illes Gálvez en honor de José de Gálvez ministre d'Índies.

William Bligh, que ja hi havia estat amb James Cook, el 1789 de tornada de Tahití va patir entre Lifuka i Tofua el famós amotinament del HMS Bounty.

Encara que la dinastia Tuʻi Tonga de Tongatapu tenia una autoritat formal sobre les illes, estaven sovint en guerra amb Haʻapai. Després de l'arribada dels missioners wesleyans a Lifuka, el cap d'Haʻapai Taufaʻahau es va convertir al cristianisme. Va acabar amb l'autoritat dels Tuʻi Tonga després de nou segles, va unificar el regne, i es va proclamar rei amb el nom de George Tupou I, el 1845. En un principi Pangai va ser la nova capital de Tonga. L'actual rei Taufaʻahau Tupou IV n'és el quart descendent.

Enllaços externs[modifica]


Portal:Polinèsia Illes de Tonga Bandera de Tonga
  Grup Niuas: Niuafoʻou | Niuatoputapu | Tafahi
  Grup Vavaʻu: Hunga | Kapa | Pangaimotu | ʻUtungake | Vavaʻu. Volcans: Fonualei | Late | Lateiki | Toku
  Grup Haʻapai: Lifuka | Kotu | Nomuka. Volcans: Fonuafoʻou | Kao | Tofua
  Grup Tongatapu: ʻAta | ʻEua | Minerva | Tongatapu