Casa Bonaventura Roig
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Muralla romana de Barcelona | |||
| Arquitecte | Francesc Joan Batlle | |||
| Construcció | 1848 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Call, 8 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42557 | |||
| Id. Barcelona | 274 | |||
La casa Bonaventura Roig és un edifici situat al carrer del Call, 8 del barri Gòtic de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa comercial, un entresòl i quatre pisos destinats a habitatges.[2]
La façana que dona al carrer del Call es caracteritza en primer lloc per un basament a nivell de planta baixa amb dues obertures grans destinades a usos comercials i entre elles, l'entrada de veïns de l'immoble, estreta i quadrangular. Estructuralment es troba unida a l'entresòl gràcies a la presència de dos arcades que cobreixen tot el tram inferior de l'edifici. La composició simètrica de la façana es reforça amb la presència parella de tres balcons per planta, units en el primer per una balconada. Tots aquests, menys el de la planta més elevada, compten amb complicats treballs d'enreixat i forja.[2]
El tret més distintiu de l'edifici és la profusa presència d'elements ornamentals de mida gran i realitzats en terra cuita, que generalment presenten motius foliacis. Aquests, ja neixen a la primera planta i arriben com s'ha dit quasi fins l'àtic, amb gran barroquisme als pisos primer a tercer. La darrera planta està mancada de decoració i separada de la resta per un ràfec simple però visible. Tot i la homogeneïtat cromàtica del conjunt creiem que s'ha de tractar d'un darrer pis afegit, tot i que en desconeixem la data. El coronament de l'edifici és molt senzill i està també mancat de decoració o formes complexes.[2]
Història[modifica]
El 1835, el comerciant Bonaventura Roig i Ranau, natural d'Arenys de Mar i fill de Joan Roig i Fuster i Francesca Ranau, va contreure matrimoni amb Esperança Martorell i Montells, filla del fabricant tèxtil Bernardí Martorell i Cortada (vegeu passatge Bernardí Martorell). Els capítols determinaren que Esperança passaria a ser dependenta de la botiga del seu futur marit (vegeu casa Josepa Bartra de Canela), repartint-se els guanys al 50%.[3][4]
Entre els mesos de juliol de 1848 i 1849, Roig va fer construir una casa a l'actual núm. 8 del carrer del Call, per un valor de 13.802 lliures i 10 sous, segons el projecte del mestre d'obres Francesc Joan Batlle.[5][4]
Referències[modifica]
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Habitatge al carrer del Call, 8». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ AHPB, notari Joan Rigalt i Cortada, manual 1.165/34, f. 253-255v, 22-11-1835.
- ↑ 4,0 4,1 Güell i Baró, 2015, p. 260-261.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 358 C.
Bibliografia[modifica]
- García Fortes, Salvador «Evolución del uso de la terracota en la arquitectura de Barcelona. Siglos XIX y XX». La Terracota como elemento ornamental en la arquitectura de Barcelona. Técnicas de fabricación, conservación y restauración (tesi doctoral). Departament de Pintura. Universitat de Barcelona, 10-05-2001, pàg. 31-110.
- Güell i Baró, Margarida «La família Martorell de Barcelona: entre el món empresarial, la política municipal i l’associacionisme (1789-1906)». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXXIII, 2015, pàg. 239-272.
Enllaços externs[modifica]
- «Edifici del carrer del Call, 8». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Bonaventura Roig |