Hacht-Behecht
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Palau, pavelló i bé cultural | |||
| Part de | Bolbol Garden (Isfahan) (en) | |||
| Arquitecte | Pascal Coste | |||
| Obertura | 1669 | |||
| Ús | museu | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura safàvida | |||
| Material | maó, tova, guix, rajola i fusta | |||
| Altitud | 1.582 m | |||
| Pisos per sobre el terra | 2 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | District 3 (Iran) (en) | |||
| ||||
| Patrimoni nacional de l'Iran | ||||
| Data | 13 desembre 1934 | |||
| Identificador | 227 | |||
| Plànol | ||||
El Palau Hacht-Behecht (persa: هشتبهشت, Hašt-Behešt, 'els vuit jardins del paradís'), és un palau iranià de l'època de la dinastia safàvida, situat a Esfahan, Iran. Només en resten dos d'aquesta època en aquesta ciutat. Va ser construït per ordre de Sulayman I de Pèrsia, el vuitè shah de l'Imperi safàvida i va funcionar principalment com un pavelló privat.[1] És situat al famós Charbagh Street. També va ser la primera escola moderna a Esfahan que es va anomenar Escola de Sa Majestat (Madrese Homayouni).[2][3]
Història
[modifica]Construït l'any 1669[4] pel Xa Sulayman I de Pèrsia en un jardí conegut com «el Jardí del Rossinyol» (Bâgh-é bolbol), hui el gestiona l'Organització del Patrimoni Cultural iranià. Es va restaurar a la dècada dels 1970 i es va completar l'any 1977 per l'Institut Italià per al Mitjà i Extrem Orient en nom de NOCHMI.[5] Tres anys més tard, el projecte acabat va rebre el Premi d'Arquitectura Fundació Aga Khan.[6] L'edifici principal i les grans sales cantoneres estan construïts amb planta octogonal, una planta afavorida pels timúrides que es troba també al Taj-Mahal. Quatre portes donen accés al palau: la del nord té un notable iwan.
- Façana posterior, perspectiva (dibuix de Charles Heath, 1815)
- Façana posterior, perspectiva (dibuix de Pascal Coste, 1848)
- Interior del palau (dibuix de Jean Chardin, 1670)
- Detall de la cúpula amb òcul (dibuix de Pascal Coste, 1848)
- Sostre d'una altra habitació del palau
- Sostre d'una altra habitació del palau
- Vista del palau des del costat del jardí
- Façana posterior
- Porxo d'entrada
- Enteixinat del porxo d'entrada, fusta tallada amb incrustacions de pedra
- Palau i piscina
- Palau i piscina, il·luminació nocturna
Referències
[modifica]- ↑ «Isfahan x. Monuments (2) Palaus». A: Encyclopaedia Iranica. XIV, 5 d'abril de 2012, p. 14–20.
- ↑ «آنچه باید درباره مدارس نوین شهر اصفهان بدانیم - ایسنا», 13-10-2019. Arxivat de l'original el 2019-10-13. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «مدارس نوين در اصفهان از آغاز تا امروز (1)». rasekhoon.net. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ Vint anys després del Tchehel-Sotoun.
- ↑ National Organization for Conservation of Historic Monuments of Iran.
- ↑ (anglés) Archnet.com Arxivat 2006-02-10 a Wayback Machine..
Bibliografia
[modifica]- Mario Ferrante, «Le Pavillon de Hast Bihist, ou des Huit Paradis, à Ispahan: Relevés et problèmes s'y rattachant», dans Giuseppe Zander (Dir.), Travaux de Restauration de Monuments Historiques en Iran: Rapports et études préliminaires, Rome, Instituto Italiano per il Medio Ed Estremo Oriente, 1968, 507 p. (ISBN 978-0-718-92062-3), p. 399-420.
- Sussan Babaie with Robert Haug. «Isfahan x. Monuments (2) Palaces» (en anglès). iranicaonline.org, 5 avril 2012. [Consulta: 10 décembre 2020].

