Hadit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un hadit[a] (de l'àrab حديثḥadīṯ, plural احاديث, aḥādīṯ, literalment "narració") és, dins de l'islam, un relat que explica una dita, feta o capteniment atribuït al profeta Muhàmmad. El conjunt dels hadits constitueixen el fonament de la sunna o pautes de comportament acceptades per la majoria dels musulmans.

Se'ls considera com una de les fonts més importants de la fe i de la pràctica islàmiques, immediatament després de l'Alcorà: especifiquen lleis, exposen discussions sobre temes teològics, com ara els mètodes de dejuni i de pregària, així com codis de conducta personal, social i comercial.

Els hadits foren transmesos oralment pels contemporanis del Profeta i els seus descendents, fins a la seva fixació per escrit. Aquesta cadena de transmissió s'anomena isnad i n'existeixen diverses recopilacions oficials (fetes cap al segle ix). L'isnad consta d'una introducció i d'una llista cronològica d'autoritats (muhàddith, transmissor del hadit) que avalen la legitimat del hadit; això fa que, segons les escoles o els diferents corrents, certs hadits siguin considerats més vàlids que d'altres.

Classificació dels hadits[modifica]

Quan la ciència dels hadits es va desenvolupar al final de la dinastia omeia, els muhhàddiths van analitzar-los de manera molt rigorosa per tal de triar les tradicions entre falses o acceptables, atorgant-los-hi els graus següents:

  • Admissibles (مَقْبول - maqbūl - acceptable; admès; plausible)
    • Sagrats (قُدْسِيّ - qudsī - sagrat). Es consideren portadors de la paraula divina i no de la del Profeta.[b]
    • Autèntics (صَحيح - ṣaḥīḥ - autèntic).
    • Notables (مُتَواتِر - mutawātir - recurrent; repetit).
    • Bons (حَسَن - ḥasan - bonic; bo)
  • Inadmissibles (مَردود - mardūd - refusat; descartat)
    • Febles (ضَعيف - ḍaʿīf - feble; fràgil) Sovint són apòcrifs.
    • Inventats (موضوع - mawḍūʿ - inventat) Considerats falsos, sense cap cadena de transmissió.

Reculls de hadits[modifica]

Durant els primers anys d'existència de l'Estat musulmà, els legisladors, les faccions enfrontades pel poder i d'altres es van veure immersos en una frenètica recerca de fetes de Muhàmmad que servissin per a justificar els seus respectius interessos o responguessin a les seves necessitats o dubtes. Del caos existent, els estudiosos van intentar depurar i unificar els diversos costums coneguts.

Les sis recopilacions principals[modifica]

Dins del sunnisme hi ha sis recopilacions considerades com a canòniques, anomenades Els sis llibres (en àrab الكتب الستة, Al-kutub as-sitta) i a vegades Les sis autèntiques (en àrab As-sihha as-sitta). D'entre aquestes, a les dues primeres se'ls atribueix un valor gairebé equivalent al de l'Alcorà:

Altres reculls[modifica]

Xiisme[modifica]

Els xiïtes solen considerar més fiables aquells hadits recollits pels seus propis seguidors, malgrat que aquests són més tardans en popularitat, però no en proximitat a la font generadora, ja que entre aquestes recopilacions hi ha la col·lecció de comentaris d'Ibn Abbàs, cosí del Profeta. Les recopilacions dels xiïtes deriven de la transmissió directa dels descendents d'Alí i de Fàtima az-Zahrà. Tot i així, els hadits acceptats pels xiïtes no difereixen gaire dels dels sunnites, sobretot els anomenats «autèntics», excepte potser pel que fa a la cadena de transmissió.

Notes[modifica]

  1. En àrab la "t" final es pronuncia amb un so similar al de la z castellana, inexistent en català, raó per la qual han existit i coexisteixen diferents formes d'escriure/transcriure aquest mot. "Hadit" és la forma normativa catalana.[1][2] Si apliquem la proposta de l'IEC per a la transcripció simplificada dels mots àrabs[3] el mot es transcriu "hadith". Finalment, Abdelmumin Aya i José F. Durán Velasco han adoptat la forma "hadís", possiblement per influència del castellà "hadiz", en l'obra Dites del profeta Muhàmmad. Cent Quinze Hadisos Qudsi (ed. Llibres de l'Índex).[4]
  2. N'existeix una versió catalana.[4]

Referències[modifica]

  1. «hadit». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «hadit». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica. «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català : publicat per acord del 21 de desembre de 1989». A: Documents de la Secció Filològica, I. Barcelona: IEC, 1990, p. 141-158. ISBN 84-7283-156-6. 
  4. 4,0 4,1 Abdelmumin Aya i José F. Durán Velasco: Dites del profeta Muhàmmad. Cent Quinze Hadisos Qudsi, Llibres de l'Índex, Mar Blava, ISBN 978-84-96563-70-4

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hadit