Hagadà de Barcelona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreHagadà de Barcelona
Barcelona Haggadah 28v29r.l.jpg
Còpia facsímil d'una de les imatges de la Hagadà de Barcelona
Tipus Hagadà, còdex i manuscrit il·luminat
Fitxa tècnica
Autor Anònim
Llengua hebreu
Publicació Barcelona i Provença, s. XIV
Format en pergamí, amb folis de 25,5 x 19 cm
Detalls de l'obra
Tema Text per a la Péssah
Gènere religiós
Pàgines 161 folis
Modifica dades a Wikidata

La Hagadà de Barcelona és un manuscrit il·luminat que conté el text tradicional Hagadà que acompanya la Péssah o Pasqua jueva. És una de les Hagadà sefardites que es varen produir a Barcelona al voltant de 1350. Juntament amb l'Hagadà Daurada, també produïda a la Barcelona medieval, és propietat de la biblioteca Britànica de Londres,[1] on consta catalogada com a «Ms. British Library Add. 14761».[2]

Format[modifica]

L'obra està escrita en pergamí, amb 161 folis de 25,5 x 19 cm. En ella s'han fet servir quatre estils cal·ligràfics diferents: Una lletra quadrada de dues mides i una semicursiva, també, de dues mides. Té marcades les línies i marges. El manuscrit conté dues parts, obra de dos escribes, i, probablement, es va realitzar en dues èpoques i regions diferents, posteriorment es van unir en la seva forma actual.[2]

El pergamí emprat a la part central, la feta a Barcelona, es similar a altres manuscrits sefardites, i molt diferent als utilitzats a centreeuropa i Itàlia. La tècnica de marcar les línies i senyalar els marges feta servir en aquesta part del manuscrit era comú entre els escribes de Sefarad, i es va començar a fer servir després de 1271. Aquesta tècnica és infreqüent als còdex provençals dels segles XIV i XV. També el confeccionar les quaterna amb quatre làmines per a aconseguir vuit fulls era típic dels còdex sefardites.[3]

Contingut[modifica]

La part central i més antiga del manuscrit és tota ella obra d'un sol autor. Conté una sèrie de textos litúrgics dedicats a la festivitat de Pasqua. La formen els folis 9-151, que estan configurats per 18 quaterna:

  • Folis 9-16, com un preludi es recull un piyyut per a la primera tarda de la festivitat, de Me'ir b. Yishaq.
  • Folis 17b-88a, en nou quaterna conté el Seder ha-Pesah i un himne de Pasqua anònim
  • Folis 89-96 es completa amb un quaternum que comença l'oració d'Amidah que finalitza en el següent quaternum.
  • Folis 99b-l04 conté tres poemes escrits en una lletra semi-quadrada, d'autors de l'escola de Girona; el primer, un Seder Pesah d'Abraham Sebi b. Yishaq ha-Levi, i els altres dos són uns Azharot de Zeralhyah ha-Levi.

Història[modifica]

La part central és de meitat del segle xiv i, probablement, fou realitzada a Barcelona. L'ampliació és d'origen provençal i és de finals del segle xiv o principis del XV.

Les dues parts es varen unir a Bolonya el 1459, segons consta al foli 160a del mateix còdex, on s'hi diu que fou venut per Salomó Latif de Jerusalem a Rabí Moseh fill de Rabí Abraham de Bolonya el 1459, per cinquanta ducats d'or. També apareix la signatura del censor eclesiàstic, Fra Luigi de l'orde dels Dominics, de 1599.[4]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hagadà de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata