Hagadà de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreHagadà de Barcelona
Barcelona Haggadah 28v29r.l.jpg
Còpia facsímil d'una de les imatges de la Hagadà de Barcelona
Tipus Hagadà i Còdex
Fitxa tècnica
Autor Anònim
Llengua hebreu
Publicació Barcelona i Provença, s. XIV
Format en pergamí, amb folis de 25,5 x 19 cm
Detalls de l'obra
Tema Text per a la Péssah
Gènere religiós
Pàgines 161 folis
Modifica dades a Wikidata

La Hagadà de Barcelona és un manuscrit il·luminat que conté el text tradicional Hagadà que acompanya la Péssah o Pasqua jueva. És una de les Hagadà sefardites que es varen produir a Barcelona al voltant de 1350. Juntament amb l'Hagadà Daurada, també produïda a la Barcelona medieval, és propietat de la biblioteca Britànica de Londres,[1] on consta catalogada com a «Ms. British Library Add. 14761».[2]

Format[modifica]

L'obra està escrita en pergamí, amb 161 folis de 25,5 x 19 cm. En ella s'han fet servir quatre estils cal·ligràfics diferents: Una lletra quadrada de dues mides i una semicursiva, també, de dues mides. Té marcades les línies i marges. El manuscrit conté dues parts, obra de dos escribes, i, probablement, es va realitzar en dues èpoques i regions diferents, posteriorment es van unir en la seva forma actual.[2]

El pergamí emprat a la part central, la feta a Barcelona, es similar a altres manuscrits sefardites, i molt diferent als utilitzats a centreeuropa i Itàlia. La tècnica de marcar les línies i senyalar els marges feta servir en aquesta part del manuscrit era comú entre els escribes de Sefarad, i es va començar a fer servir després de 1271. Aquesta tècnica és infreqüent als còdex provençals dels segles XIV i XV. També el confeccionar les quaterna amb quatre làmines per a aconseguir vuit fulls era típic dels còdex sefardites.[3]

Contingut[modifica]

La part central i més antiga del manuscrit és tota ella obra d'un sol autor. Conté una sèrie de textos litúrgics dedicats a la festivitat de Pasqua. La formen els folis 9-151, que estan configurats per 18 quaterna:

  • Folis 9-16, com un preludi es recull un piyyut per a la primera tarda de la festivitat, de Me'ir b. Yishaq.
  • Folis 17b-88a, en nou quaterna conté el Seder ha-Pesah i un himne de Pasqua anònim
  • Folis 89-96 es completa amb un quaternum que comença l'oració d'Amidah que finalitza en el següent quaternum.
  • Folis 99b-l04 conté tres poemes escrits en una lletra semi-quadrada, d'autors de l'escola de Girona; el primer, un Seder Pesah d'Abraham Sebi b. Yishaq ha-Levi, i els altres dos són uns Azharot de Zeralhyah ha-Levi.

Història[modifica]

La part central és de meitat del segle xiv i, probablement, fou realitzada a Barcelona. L'ampliació és d'origen provençal i és de finals del segle xiv o principis del XV.

Les dues parts es varen unir a Bolonya el 1459, segons consta al foli 160a del mateix còdex, on s'hi diu que fou venut per Salomó Latif de Jerusalem a Rabí Moseh fill de Rabí Abraham de Bolonya el 1459, per cinquanta ducats d'or. També apareix la signatura del censor eclesiàstic, Fra Luigi de l'orde dels Dominics, de 1599.[4]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hagadà de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata