Haitham ibn Tariq
Haitham ibn Tariq Al Saïd (àrab: هيثم بن طارق آل سعيد, Hayṯam ibn Ṭāriq Āl Saʿīd; Masqat, 13 d'octubre de 1954)[1][2] és l'actual sultà d'Oman des de la mort del seu cosí, el sultà Qabus ibn Saïd el gener de 2020.[3]
Abans de convertir-se en soldà, Haitham va servir durant diverses dècades al gabinet del seu predecessor. Va ser ministre de Patrimoni i Cultura del 2002 al 2020.[4] El sultà Qaboos va nomenar Haitham com el seu successor al seu testament, i va ser proclamat soldà l'11 de gener de 2020, hores després de la mort de Qaboos.[5]
Biografia[modifica]

Haitham ibn Tariq és fill del sàyyid Tariq ibn Taimur, fill del sultà Taimur ibn Feisal. Haitham té sis germans i dues germanes de pare (Amal i Nawwal, que és, a més, vídua del sultà Qaboos). El seu germà Asa'ad ibn Tariq era el viceprimer ministre de relacions i afers de cooperació internacional i el seu germà Xihab ibn Tariq és el viceprimer ministre d'Afers de Defensa (i pare de la seva jove, Meyyan). Els seus altres germans, Talal, Qais, Adham i Faris, són tots homes de negocis i no estan involucrats en política.
Haitham ibn Tariq està casat i, a diferència del seu predecessor, ha tingut fills: dos fills i dues filles.[6][7] El seu fill gran, Theyazin ibn Haitham, és el príncep hereu d'Oman.[8]
El setmanari The Economist va definir Haitham com un home que «mira a l'exterior i s'orienta cap a Occident».[9] Va assistir al Pembroke College, a la Universitat d'Oxford, i es va graduar al Programa de Servei Exterior (FSP) el 1979.[10]
Carrera política[modifica]
Entusiasta dels esports, Haitham va ser el primer cap de l'Associació de Futbol d'Oman a principis dels anys vuitanta.[11] Va exercir com a subsecretari del Ministeri d'Afers Exteriors per a Temes Polítics de 1986 a 1994, i més tard va ser nomenat secretari general del Ministeri d'Afers Exteriors (1994-2002).[12][13] Després va ser nomenat ministre de Patrimoni i Cultura el març de 2002 i va presidir el comitè nacional del cens el 2003.[14]

En general, representava Oman a l'estranger en qualitat diplomàtica;[10] el 2016, va donar la benvinguda personalment a Carles III d'Anglaterra, quan encara era príncep de Gal·les, i a la seva dona Camilla Parker-Bowles, duquessa de Cornualla, en una visita que van fer a Oman.[15]
Haitham també és president del comitè per a la visió futura «Oman 2040», a més de ser president honorari de l'Associació Omaní per a Discapacitats.[16] El seu historial al govern sota el sultà Qaboos ibn Said va ser descrit per The Economist com a discret.[9]
Regnat[modifica]
L'endemà de la mort del sultà Qaboos el 10 de gener de 2020, Haitham va ser nomenat sultà d'Oman per la família reial i pel testament de Qaboos i va prestar jurament abans d'una sessió d'urgència del Consell d'Oman a Al-Bustan.[17] La televisió estatal d'Oman va dir que la carta de l'antic sultà havia estat oberta pel Consell de Defensa i la seva identitat es va anunciar poc després.[18] Com a soldà, també va ocupar els càrrecs de primer ministre, comandant suprem de les forces armades, ministre de Defensa, ministre de Finances i ministre d'Afers Exteriors fins al 18 d'agost de 2020 quan va nomenar Sayyid Badr ibn Hamad ibn Hamood Al Busaidi com a ministre d'Afers Exteriors, i a Sultà ibn Salem ibn Saeed al-Habsi com a ministre de finances.[19] En el seu primer discurs públic va prometre mantenir la política de pau exterior del seu predecessor i desenvolupar encara més l'economia d'Oman.[15][20]
El 12 de gener de 2021, el sultà va emetre un reial decret nomenant el seu fill gran, Sayyid Theyazin, com a príncep hereu del país.[21] També va canviar la Llei bàsica d'Oman per atorgar als ciutadans i residents llibertat d'expressió i opinió, va eliminar una llei que permetia a l'estat controlar les converses telefòniques privades, les xarxes socials o la correspondència postal i va concedir la llibertat de practicar ritus religiosos segons els costums reconeguts. sempre que no vulneri l'ordre públic ni contradigui la moral.[22]

Al maig i juny de 2021, hi va haver moltes protestes contra el govern d'Oman pels problemes de caràcter econòmic com l'atur i la corrupció. Alguns manifestants van ser arrestats i després alliberats.[23][24]
Les visites d'Haitham a l'Aràbia Saudita, Qatar i el Regne Unit s'han vist com una mesura per mantenir relacions pacífiques i cordials amb els socis importants d'Oman. La seva visita a l'Aràbia Saudita va ser la primera visita política d'un cap d'estat d'Oman en més d'una dècada.[25] Durant la seva visita al Regne Unit, va conèixer la reina Elisabet II al castell de Windsor i va ser honorat amb l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi.[26] El 19 de setembre de 2022, Haitham va assistir al seu funerala l'abadia de Westminster de Londres.[27]
Honors[modifica]
Honors nacionals[modifica]
Gran Mestre de l'Orde d'al-Saïd
Gran Mestre de l'Orde d'Oman
Gran Mestre de l'Orde Civil
Gran Mestre de l'Orde Militar
Gran Mestre de l'Orde del Renaixement
Gran Mestre de l'Orde del Sultà Qaboos
Honor estrangers[modifica]
Collar de l'Orde de Zayed - 27 de setembre de 2022[28]
Membre de 1a classe de l'Orde del rei Abdulaziz d'Aràbia Saudita - 24 de desembre de 2006[29]
Gran Condecoració d'Honor de l'Orde del Mèrit de la República d'Àustria - 31 de març de 2001
Membre de Classe Excepcional de l'Orde d'Isa bin Salman Al Khalifa - 24 d'octubre de 2022[30]
Gran Cordó de l'Orde Suprem del Renaixement del Regne haxemita de Jordània - 4 d'octubre de 2022[31]
Cavaller de Gran Creu de la Reial Orde Victorià - 26 de novembre de 2010
Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi - 15 de desembre de 2021[32]
Referències[modifica]
- ↑ «Index Ha» (en anglès). Rulers. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Oman's new sultan faces mammoth challenges» (en anglès). BBC News, 21-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Who is Sultan Haitham bin Tariq al-Said, the successor of Sultan Qaboos?» (en anglès). Gulf Times, 12-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Ministers» (en anglès). Oman News Agency. Arxivat de l'original el 2015-03-31. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Oman's new ruler Haitham bin Tariq takes oath: newspapers» (en anglès). Reuters, 11-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Oman's new ruler chosen to provide continuity» (en anglès). Reuters, 11-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Who is the new Sultan of Oman?» (en anglès). Tehran Times, 13-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Oldest son of Oman’s sultan becomes country’s first crown prince» (en angès). Aljazeera, 12-01-2021. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ 9,0 9,1 «Sultan Qaboos, ruler of Oman for almost 50 years, has died» (en anglès). The Economist, 11-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ 10,0 10,1 «Oman’s new ruler Haitham bin Tariq promises good ties with all nations» (en anglès). Arab News, 11-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «New Oman ruler chosen by agreement, or secret letter» (en anglès). France 24, 11-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ Oman, Ministreri d'Afers Legals (1986). Reial Decret No. 2/86. Diari Oficial.
- ↑ Oman, Ministeri d'Afers Legals (1994). Reial Decret No. 110/94. Diari Oficial
- ↑ Valeri, 2009, p. 94 i 124.
- ↑ 15,0 15,1 «Oman’s new ruler Haitham bin Tariq promises good ties with all nations» (en anglès). Arab News, 11-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «The New Sultan of Oman: Haitham Bin Tariq Al Said» (en anglès). Gulf News, 11-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Will opened: Sultan Haitham Bin Tariq Al Said succeeds Sultan Qaboos of Oman» (en anglès). Gulf News, 11-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Oman names culture minister as successor to Sultan Qaboos» (en anglès). AP News, 11-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Haitham bin Tariq sworn in as Oman’s new sultan» (en anglès). Aljazeera, 11-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Oman’s New Sultan Vows to Continue Country’s Peacemaking Path» (en anglès). The New York Times, 12-01-2020. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Sultan’s eldest son will become Oman’s crown prince, new decree says» (en anglès). Arab News, 13-01-2021. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Oman’s Sultan Haitham guarantees freedom of expression» (en anglès). The National News, 15-01-2021. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «‘Controlling the situation’: Oman leader quickly quells protests» (en anglès). Aljazeera, 03-06-2021. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Oman’s New Sultan Sees First Labor Protests» (en anglès). POMED, 09-06-2021. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Sultan Haitham in Saudi Arabia in first visit by Omani leader in over a decade» (en anglès). Gulf News, 16-12-2021. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Queen Elizabeth hosts Sultan of Oman at Windsor Castle» (en anglès). The National News, 12-12-2021. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Queen Elizabeth II’s Funeral: Arab Royals Pay Their Respects Ahead of The Ceremony» (en anglès). Harpers Bazaar Arabia, 19-09-2022. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «UAE President, the Sultan of Oman exchange medals and gifts» (en anglès). Agència de Notícies dels EmiratsÀrabs Units, 27-09-2022. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Sultan Haitham in Saudi Arabia in first visit by Omani leader in over a decade» (en anglès). Gulf News, 11-07-2021. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Bahraini King holds talks with Sultan of Oman» (en anglès). Agència de Notícies dels EmiratsÀrabs Units, 25-10-2022. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Jordan's King Abdullah in Oman, Exchange Medals With Sultan Haitham» (en anglès). Albawaba, 05-10-2022. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Queen Elisabeth II confers on HM Sultan honorary Knight Grand Cross» (en anglès). Oman Observer, 16-12-2021. [Consulta: 18 desembre 2022].
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- al-Lawati, J. A.; Hill, A. G.; Muyeed, A. Z. «The Mortality and Health Transitions in Oman: Patterns and Processes.» (en anglès). WHO Regional Office for the Eastern Mediterranean and UNICEF [Masqat], 2000. Arxivat de l'original el 2020-11-11 [Consulta: 22 desembre 2022].
- Bunton, Cleveland; Martin, William L. A History of the Modern Middle East (en anglès). Boulder, Colorado: Westview Press, 2013. ISBN 978-0813349800.
- Valeri, Marc. Oman: Politics and Society in the Qaboos State (en anglès). C. Hurst, 2009. ISBN 978-1-85065-933-4.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haitham ibn Tariq |