Hakainde Hichilema
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 juny 1962  (63 anys)districte de Monze (Rhodèsia del Nord) | ||
| President de Zàmbia | |||
| 24 agost 2021 – ← Edgar Lungu | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Adventista del Setè Dia | ||
| Formació | Universitat de Zàmbia Universitat de Birmingham | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | economista, polític | ||
| Partit | Partit Unit pel Desenvolupament Nacional | ||
| Participà en | |||
| 16 gener 2023 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023 |
||
| Família | |||
| Cònjuge | Mutinta Hichilema (1988–) | ||
| Cronologia | |||
| 5 novembre 2017 | Paradise Papers
| ||
    | |||
.jpg?lang=ca)
Hakainde Hichilema (districte de Monze, 4 de juny de 1962) és un empresari, agricultor i polític zambià que és el setè i actual president de Zàmbia des del 24 d'agost de 2021.[1]
Primers anys
[modifica]Va néixer al poble de Hachipona, districte de Monze,[2] a l'àrea de la tribu de Hamusonde. Va rebre una beca per estudiar a la Universitat de Zàmbia[3] i es va graduar el 1986 amb una llicenciatura en Economia i Administració d'Empreses.[4] A partir d'aleshores, va realitzar un MBA[5][3] en Finances i Negocis a la Universitat de Birmingham al Regne Unit.[2]
Activitats professionals
[modifica]El 1986 es va dedicar a l'economia com a ajudant consultor a l'empresa Equator Advisory Service (Serveis d'Assessories Equador). Aquell mateix any també va treballar per a l'empresa Coopers & Lybrand Zàmbia.[4] Va ser director d'Assessoria Corporativa (1989) i CEO de Coopers & Lybrand Zàmbia (1994-1998) i de Grant Thornton International Zàmbia (1998-2006).[6]
Carrera política
[modifica]Va participar en la fundació del Partit Unit per al Desenvolupament Nacional[6] el 1998.[2] El 2006 va morir Anderson Mazoka,[7] el líder del partit,[8] a qui li va correspondre reemplaçar en la presidència de la col·lectivitat i ser candidat presidencial el 2006.
En les eleccions generals de 2006, Hichilema va obtenir el tercer lloc amb el 25,3% dels sufragis,[9] mentre que en les eleccions següents del 2008 va repetir la mateixa posició, però amb el 19,70% dels vots.[10]
El 2009, Hichilema va signar un pacte amb el Front Patriòtic de Michael Sata,[11] per disputar les eleccions de 2011 junts. No obstant això, la indecisió sobre el candidat del pacte, la profunda desconfiança i les acusacions de tribalisme d'ambdós costats es van traduir en el col·lapse del pacte el març de 2011. En aquestes eleccions del 2011 va obtenir el 18,17% de les preferències.
Presidència
[modifica]Hichilema es va presentar a la presidència a les eleccions celebrades el 12 d'agost de 2021, les quals va guanyar amb el 59% dels vots.[2] El president de la comissió electoral, Esau Chulu, va declarar que havia guanyat les eleccions la matinada del 16 d'agost.
Després de la seva victòria, Hichilema va declarar el seu desig de nomenar zambians qualificats en la seva administració. Entre els seus nomenaments hi va haver Sylvia Masebo, Situmbeko Musokotwane, Anthony Bwalya, Jito Kayumba i Garry Nkombo, entre d'altres.
Referències
[modifica]- ↑ «Zambian opposition leader Hakainde Hichilema wins presidential election». news.trust.org. Arxivat de l'original el 16 August 2021. [Consulta: 16 agost 2021].
- 1 2 3 4 «Hakainde Hichilema». Biografías Líderes Políticos. Fundación CIDOB; Ortíz de Zárate, Roberto, 01-10-2021. Arxivat de l'original el 15 de noviembre de 2022. [Consulta: 5 agost 2023].
- 1 2 Kennedy Gondwe «Hakainde Hichilema: The Zambian 'cattle boy' who became president» (en anglès). , 16-08-2021 [Consulta: 5 agost 2023].
- 1 2 «Hakainde Hichilema». A: Munzinger Online. Personen - Internationales Biographisches Archiv. Ravensburg: Munzinger-Archiv GmbH, 29 de marzo de 2022.
- ↑ Cai Nebe «Who is Zambia's president-elect?» (en anglès). , 16-08-2021 [Consulta: 5 agost 2023].
- 1 2 «HH’s curriculum vitae» (en anglès). , 19-09-2008 [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ «Mazoka ’69, former Zambian presidential candidate, dies» (en anglès). Union College, 02-06-2006. Arxivat de l'original el 16 de setembre de 2016. [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ Sishuwa Sishuwa «Multi-ethnic vision or ethnic nationalism? The contested legacies of Anderson Mazoka and Zambia’s 2006 election» (en anglès). Canadian Journal of African Studies / Revue canadienne des études africaines, 57, 2, 2023, p. 431-457. 10.1080/00083968.2023.2196084.
- ↑ «Zambia: 2006 Presidential elections results». Electoral Institute for Sustainable Democracy in Africa, 01-10-2006. Arxivat de l'original el 16 d'octubre de 2020. [Consulta: 7 agost 2023].
- ↑ «2008 Presidential Election». Electoral Commission of Zambia, 02-11-2008. Arxivat de l'original el 22 de desembre de 2015. [Consulta: 22 desembre 2015].
- ↑ «Zambia opposition alliance splits ahead of poll» (en anglès). AFP, 11-03-2011 [Consulta: 18 novembre 2011].