Haleh Afshar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHaleh Afshar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 maig 1944 Modifica el valor a Wikidata
Teheran (Iran) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 2022 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Membre de la Cambra dels Lords
11 desembre 2007 – 12 maig 2022 (mort en el càrrec) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióXiïsme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de York
Murray Edwards College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiències polítiques, estudis de gènere i xaria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, jurista, politòloga, catedràtica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bradford
Universitat de York Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralHiranmayee Mishra (en) Tradueix i Sanja Bilic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Haleh Afshar Haleh Afshar (Teheran, 21 de maig de 1944 - 12 de maig de 2022) és una membre de la Cambra dels Lords.

Joventut[modifica]

Afshar va créixer en una família privilegiada amb seu a Teheran, Iran. Amb un pare implicat en l'acadèmia i la política, es pot considerar que els seus pares formaven part de l'establiment. La família es va traslladar a París a finals dels anys quaranta, perquè el seu pare representés el govern. Fins als catorze anys va tenir minadera que la banyava i la vestia i és en aquella època quan va llegir Jane Eyre i va començar a adonar-se del seu privilegi i de la dependència que tenia dels altres. Va convèncer els seus pares perquè li permetessin anar a Anglaterra, on va assistir a un internat a Solihull, quan encara no parlava anglès.

Més tard, ja com a estudiant universitària a York, va arribar a un acord amb el seu pare pel que no s'hauria de casar mentre encara estudiés.

Carrera[modifica]

Afshar és professora de política i estudis sobre dones a la Universitat de York, Anglaterra i professora visitant de dret islàmic a la Facultat Internacional de Dret Comparat de la Universitat Robert Schuman d'Estrasburg, França. Afshar treballa en diversos organismes, en particular pel British Council i l'Associació de les Nacions Unides, de la qual és presidenta honorària dels serveis internacionals. Va ser nomenada membre del consell de la Comissió Nacional de la Dona el setembre de 2008. També ha estat presidenta de la British Society for Middle East Studies. Afshar és membre fundadora de la Xarxa de Dones Musulmanes.

Va ser nomenada Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic el 2005[1] per la seva lluita per la igualtat d'oportunitats. El 18 d'octubre de 2007 es va anunciar que seria nomenada baronessa i s'uniria a la Cambra dels Lords. Formalment va prendre possessió del càrrec l'11 de desembre de 2007, com a baronessa Afshar, de Heslington, al comtat de North Yorkshire.

El març de 2009 va ser nomenada una de les vint dones musulmanes amb més èxit al Regne Unit (segons una llista de la Comissió d'Igualtat i Drets Humans, Emel Magazine i The Times).[2][3]

Honors[modifica]

El 2011, Afshar va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat d'Essex.[4] El gener de 2013, va ser nominada al premi de Serveis a l'Educació als British Muslim Awards .[5] El 2017, va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat de Bradford.[6]

Vida personal[modifica]

El 1974, es va casar amb Maurice Dodson, acadèmic de Nova Zelanda. Tenen dos fills, Molly (nascuda el 1977) i James (nascuda el 1978).

Afshar és la tercera generació de dones que no porten vel, la seva àvia materna va rebutjar el hijab. La seva família defensa l'igualtat d'oportunitats per a les dones i Afshar va ser una de les primeres cohorts de dones iranianes a poder votar. Pensa que no seria prudent tornar a la seva terra natal, després d'haver criticat la postura de l'aiatol·là Khomeni sobre les dones.

Publicacions[modifica]

Afshar ha escrit àmpliament sobre l'Iran tant per al món acadèmic com per als mitjans de comunicació a Europa, els Estats Units, l'Orient Mitjà i el sud-est asiàtic. Els seus llibres inclouen Islam and Feminisms: An Iranian Case Study (Macmillan, 1998) i Islam and the Post Revolutionary State in Iran (Macmillan, 1994). També ha editat tretze llibres sobre dones i desenvolupament.

Referències[modifica]

  1. «Queen's Birthday Honours List». [Consulta: 10 març 2008].
  2. «The Muslim Women Power List 2009». Arxivat de l'original el 2021-03-14. [Consulta: 9 març 2021].
  3. Muslim Women Power List.
  4. «University of Essex Calendar». Arxivat de l'original el 7 octubre 2012.
  5. , 31-01-2013.
  6. «Uinversity honours seven at graduations».