Halo (fenomen òptic)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Halo al voltant del Sol a Padang, Indonèsia

Un halo (del grec ἅλως, halōs[1]) és un conjunt de fenòmens òptics que consisteix en cercles al voltant del Sol o la Lluna i que es deuen a la refracció o reflexió de la llum quan passa a través dels cristalls de gel en suspensió a l’atmosfera que creen arcs i punts blancs o de color al cel. No es produeixen, doncs, en núvols constituïts per gotes d’aigua líquida.[2]

Tipus[modifica | modifica el codi]

Existeixen molts tipus d'halos de gel. Són produïts pels cristalls de gel en cirrostratus alts (5-10 km) a la troposfera superior. La forma i orientació particular dels cristalls són els responsables del tipus d'halo observat. La llum és reflectida i refractada pels cristalls i es pot dividir en colors a causa de la dispersió; els cristalls es comporten com a prismes i miralls, refractant i reflectint la llum del sol entre les seves cares i enviant feixos de llum en direccions particulars.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El més habitual és el cercle lluminós de 22º de radi a l’entorn del Sol o de la Lluna. Un altre que es pot veure de vegades és un halo de 46º de radi, menys lluminós i concèntric amb el primer. En rares ocasions es poden observar fenòmens òptics en forma de columna lluminosa blanca situada en la vertical del Sol o de la Lluna, o arcs tangents a l’halo circular en la part superior o inferior. En tots dos casos, aquests fenòmens també s’anomenen halos.[2] Quan aquest fenomen es forma per refracció de la llum del Sol pot mostrar colors de l’espectre cromàtic, mentre que els fenòmens d’halo produïts per la llum de la Lluna són sempre blancs.[2]

Observació[modifica | modifica el codi]

La seva forma circular i lluminosa al voltant del Sol i de la Lluna el fa molt característic i distingible. Els núvols alts als quals van associats els halos són els cirrostrats, gairebé sempre, la qual cosa ajuda a diferenciar aquests núvols dels altostrats, als quals els halos són gairebé inexistents. A banda dels cirrostrats, també es poden veure halos esporàdicament amb cirrus, i amb temperatures baixes s’han arribat a identificar amb el cel cobert d’estrats prims.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Harper, Douglas. «halo». Online Etymology Dictionary.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Halo solar i lunar». Meteocat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 febrer 2015].