Hamad ibn Saïd

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHamad ibn Saïd
Biografia
Naixementsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Oman Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1792 Modifica el valor a Wikidata
Masqat Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Verola Modifica el valor a Wikidata)
Sultà d'Oman

← Saïd ibn Àhmad ibn SaïdSultan ibn Àhmad ibn Saïd → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióimam Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAl Bu-Saïd Modifica el valor a Wikidata
PareSaïd ibn Àhmad ibn Saïd Modifica el valor a Wikidata

Hàmad ibn Saïd (àrab: حمد بن سعيد, Ḥamad ibn Saʿīd) (? – Masqat, 13 de març de 1792) va ser sultà de Masqat des de 1786 fins a 1792.[1][2]

Regne[modifica]

Hàmad ibn Saïd era fill de l'imam i sultà Saïd ibn Ahmad, que havia succeït al seu pare el 1783. A diferència del seu pare, era molt impopular. Cap a finals de 1785 un grup de notables va escollir el seu germà Qais com a imam, però la revolta aviat es va apaivagar.[3]

El 1786, Hàmad ibn Saïd va aconseguir el control de Masqat i la seva fortalesa. Una per una les altres fortaleses d'Oman se li van sotmetre, deixant al seu pare sense cap poder temporal.[4] Hàmad va assumir llavors el títol de xeic i va establir la seva cort a Masqat. El seu pare es va quedar a Rustaq i va conservar el títol d'imam: era un títol religiós purament simbòlic que, de fet, no li atorgava cap poder.

Hàmad va fer construir diverses fortaleses a les parts del país que controlava per assegurar-ne el domini. També va intentar reconquerir Kilwa Kisiwani i Mombasa que s'havien alliberat del domini d'Oman durant la guerra civil que va precedir l'ascens al tron del seu avi.

Hàmad va morir de verola el 1792. El va succeir el seu oncle Sultan ibn Ahmad.[5]

Referències[modifica]

  1. «The Al-Busaid Dynasty» (en anglès). royalark.net. [Consulta: 10 gener 2023].
  2. «De koninklijke familie van Oman» (en neerlandès). All Things Royal. [Consulta: 10 gener 2023].
  3. Miles, 1919, p. 282-283.
  4. Miles, 1919, p. 283.
  5. Thomas, 2011, p. 224.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]