Hamamelidàcia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hamamelidaceae)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuHamamelidàcia
Hamamelidaceae
Fothergilla major (Witch alder).JPG
Flors de Fothergilla major
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaHamamelidaceae
R. Brown
Modifica les dades a Wikidata

Les hamamelidàcies (Hamamelidaceae) és una família de plantes amb flors actualment dins l'ordre saxifragals.[1]

Distribució[modifica]

Les Hamamelidaceae tenien una àmplia distribució en l'Hemisferi Nord durant el Cretaci i principi del Terciari.[2][3] Les glaciacions del Quaternari van fer que s'extingissin en les latituds mitjanes i restesin només en les zones tropicals i subtropicals de la regió del Caucas d'Àsia.[4] Fins al plistocè mitjà també ocupaven el nord-oest de la regió mediterrània incloent els Països Catalans[5]

Actualment la subfamília més gran, els Hamamelidoideae, es troben a Amèrica del Nord i oest i est d'Àsia. La subfamília Hamamelidoideae subtribu Dicoryphinae està restringida actualment a Àfrica (incloent-hi Madagascar i Comores) i a Austràlia.[4][6][7] Disanthoideae i Rhodoleioideae actualment estan restringits al sud de la Xina i regió del Caucas.[4] Mytilarioideae és a l'est d'Àsia. Altingioideae és restringit a l'est d'Àsia Asia i oest d'Àsia i Amèrica del Nord.[4][8]

Subfamílies[modifica]

Hamamelidaceae conté 27-30 gèneres i 80-140 espècies en 5-6 subfamílies que són: Exbucklandioideae, Rhodoleioideae, Mytilarioideae, Disanthoideae, Hamamelidoideae, i Altingioideae, la qual ha estat elevada a família Altingiaceae en alguns tractaments recents.[9] El nombre de gèneres en cada subfamília és:

Gèneres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Jian, S., Soltis, P. S., Gitzendanner, M. A., Moore, M. J., Li, R., Hendry, T. A., Qiu, Y.-L., et al. «Resolving an ancient, rapid radiation in Saxifragales». Systematic Biology, 57, 1, 2008, pàg. 38–57. DOI: 10.1080/10635150801888871. ISBN: {{{isbn}}}. PMID: 18275001.
  2. Endress, P. K. «A suprageneric taxonomic classification of the Hamamelidaceae». Taxon, 38, 3, 1989, pàg. 371–376. ISBN: {{{isbn}}}.
  3. Magallon, S., Herendeen, P.S. & Crane, P.R. «Androdecidua endressii gen. et sp. nov., from the Late Cretaceous of Georgia (United States): Further Floral Diversity in Hamamelidoideae (Hamamelidaceae)». International Journal of Plant Sciences, 162, 2001, pàg. 963–983. ISBN: {{{isbn}}}.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Zhi-yun, Z., and An-ming, L. «Hamamelidaceae: Geographic distribution, fossil history and origin». Acta Phytotaxonomica Sinica, 33, 4, 1995, pàg. 313–339. ISBN: {{{isbn}}}.
  5. Pollen records and climatic cycles in the North Mediterranean region since 2.7 Ma JEAN-PIERRE SUC & SPERANTA-MARIA POPESCU Laboratoire Paléo Environnements et PaléobioSphère (UMR 5125 CNRS), Université Claude Bernard – Lyon 1, 27–43 boulevard du 11 Novembre, 69622Villeurbanne Cedex France.
  6. Endress, P. K. «Aspects of evolutionary differentiation of the Hamamelidaceae and the Lower Hamamelididae». Plant Systematics and Evolution, 162, 1989, pàg. 193–211. DOI: 10.1007/BF00936917. ISBN: {{{isbn}}}.
  7. Li, J., Bogle, A. L., & Klein, A. S. «Phylogenetic relationships in the Hamamelidaceae: evidence from the nucleotide sequences of the plastid gene matK». Plant Systematics and Evolution, 218, 1999, pàg. 205–219. ISBN: {{{isbn}}}.
  8. Ickert-Bond, S.M., Pigg, K.B. & Wen, J. «Comparative infructescence morphology in Liquidambar (Altingiaceae) and its evolutionary significance». American Journal of Botany, 92, 2005, pàg. 1234–1255. DOI: 10.3732/ajb.92.8.1234. ISBN: {{{isbn}}}. PMID: 21646145.
  9. Judd, W.S., Campbell, C.S., Kellogg, E.A., Stevens, P.F. & Donoghue, M.J. 2010. "Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, 3rd ed.". In [eds.], Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, 3rd ed. In [eds.]. Sinauer Associates, Inc., Massachusetts.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hamamelidàcia Modifica l'enllaç a Wikidata