Hamangia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàHamangia

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscultura arqueològica i cultura Modifica el valor a Wikidata
Part deLate Neolithic in Central Europe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deDobrudja Modifica el valor a Wikidata
Inicidècada del 5250 aC i segle LII aC Modifica el valor a Wikidata
Fidècada del 4550 aC i segle XLV aC Modifica el valor a Wikidata
Seguit perCultura Gumelniţa–Karanovo Modifica el valor a Wikidata

Hamangia fou una cultura del neolític mitjà del nord dels Balcans, que encloïa la zona del Danubi: és datada de la segona meitat del 6000 ae. Els pobles actuals que foren llar de l'Hamangia són Romania i Bulgària.

Els trets de la cultura d'Hamangia eren la producció de vasos ceràmics decorats amb complexos dibuixos geomètrics i terracotes de figuretes humanes que expressaven una profunda espiritualitat. En particular, dues estatuetes conegudes com Els pensadors i Les dones assegudes són considerades obres mestres de l'art neolític.

La cultura d'Hamangia, originada al nord-est mediterrani, aparentment és una herència que inclou les cultures de Vinca, Dudesti i Karanovo III. La cultura d'Hamangia es caracteritzà per una gran estabilitat que entorpeix la nostra percepció de la seua evolució geogràfica i cronològica.

La cultura d'Hamangia desaparegué en el Vé mil·lenni  ae, quan es produïren les migracions de noves cultures a la zona entre els Balcans i els Carpats. Les dinàmiques comunitats Boian assimilaren les comunitats Hamangia durant la transició cap a la cultura de Gumelnita-Karanovo.[1] Aquesta assimilació contribuí a la gènesi d'una variant transitòria de la cultura de Gumelnita entre la mar Negra i el Danubi.

Llocs[modifica]

Assentament neolític de Cernavoda, la necròpoli on es trobaren les famoses estatuetes d'El pensador i La dona asseguda, un poblat de tipus Hamangia.

Lloc epònim: Baia-Hamangia, un poblat descobert el 1953 al llac Goloviţa, que tanca la costa de la mar Negra a la província romanesa de Dobrudja.[2]

Dates: neolític mitjà. Probablement la primera cultura neolítica del sud que origina poblats a l'oest de la mar Negra.

Marc geogràfic: una àrea des de l'actual província de Dobrogea fins a la riba dreta del Danubi a Muntènia i cap amunt fins al nord-est de Bulgària.

Habitació: tot i que modesta i no fortificada, al llarg de la costa, a la vora de la zona dels llacs, als més baixos i mitjans sortints de les ribes, i a voltes en coves.

Materials significatius: ceràmica amb decoració gravada i figuretes antropomòrfiques de terracota d'una excepcional expressió artística.

Ritus funeraris: enterrament de cossos, col·locats amb el rostre cap amunt.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Vladimir Slavchev, Monuments of the final phase of Cultures Hamangia and Savia on the territory of Bulgaria, Revista Pontica vols. 37-38 (2004-2005), pp. 9-20.
  2. ↑ Dumitru Berciu, Cultura Hamangia. Bucureşti: Editura Academiei Republicii Socialiste România (1966).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hamangia&oldid=32665871»