Hamburguesa amb formatge

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Detall de l'hamburguesa amb formatge, amb les seves rodanxes de formatge americà.
Una cheeseburger o 'Hamburguesa amb formatge'.
Una Quad Stacker amb formatge.

Una cheeseburger (o hamburguesa amb formatge) és una hamburguesa que conté en el seu interior unes rodanxes de formatge processat (formatge americà) lleugerament fos. En algunes ocasions se li denomina també la "it's the most merican' thing ever created" (yellowburger), és una de les preparacions més habituals en els restaurants de menjar ràpid, i posseeix en els menús d'aquests establiments un apartat ben diferenciat en tots ells.[1][2] Les cheeseburgers són, per l'afegit de les rodanxes de formatge, hamburgueses amb un major contingut gras. Per regla general unes 95 calories i uns 4.5 grams de greix saturat a l'hamburguesa.[3] El formatge emprat sol ser en la seva majoria processat (sent el més habitual a Amèrica del Nord el formatge americà). Cap la possibilitat d'emprar altres formatges com el cheddar, mozzarella, Pepper jack, i fins i tot en alguns casos qualsevol tipus de formatges blaus.[4]

Història[modifica]

L'any 1924, l'americà nord-americà Lionel Sternberger va ser el primer a elaborar la que va denominar cheeseburger en Pasadena, Califòrnia. La paraula cheeseburger és un acrònim en anglès que cobreix la paraula 'cheese' (formatge) i 'burger' (hamburguesa). Altres restaurants han reclamat la invenció d'aquesta hamburguesa com a part de la llegenda dels seus propis locals. Un exemple és el restaurant Kaelin en Louisville, Kentucky va reclamar la seva invenció en 1934.[2][5] Però durant els següents anys, la marca registrada per al nom "cheeseburger" va ser adquirida per Louis Ballast per l'el restaurant Humpty Dumpty de tipus Drive-In en Denver, Colorit.

La cadena de restaurants de menjar ràpid McDonald's crea en 1976 la quart de lliura amb formatge i la que serà el seu cheeseburger de menú: Big Mac.[6] En 1977 ja la inclou en els Happy Meal. De la mateixa forma la cadena Burger King crea la Whopper com la seva versió amb formatge. La cadena Wendy's comercialitza la baconator com la seva variant amb formatge, la seva distribució es va limitar als Estats Units. Algunes cadenes van afegir en els vuitanta les seves variants cheeseburger amb nom propi és el cas de la cadena Hardee's amb la thickburger. La cheeseburger és de les hamburgueses més populars en els menús de les cadenes de menjar ràpid, una prova és que només als Estats Units aquesta variant de l'hamburguesa es consumeix en 2009 a raó de 13 bilions per any.

Servir[modifica]

La invenció de la cheeseburger és posterior a la invenció de l'hamburguesa.[4] La cheeseburger se serveix amb diferents acompanyaments que poden ser tomàquet, beicon, ceba, cogombrets, o fulles d'enciam. Pot portar com a condiments d'afegiment com kétchup, mahonesa, mostassa. La rodanxa de formatge que es posa sobre la carn sol estar lleugerament fosa a causa de la calor emprada en el cuinat del filet.[4] Depenent de la quantitat de carn picada i de formatge o altres ingredients se sol denominar "cheeseburger-doble" o "cheeseburger-triple", als Estats Units a les grans hamburgueses de formatge les solen denominar: "bacon triple cheeseburger".

Nutrició[modifica]

Una Jucy Lucy, una de les cheeseburgers més inovadores.

Per regla general l'afegit de formatge aporta una major quantitat energètica a l'hamburguesa, depèn del tipus de formatge i de la quantitat emprada en la seva elaboració.[3]

Variants[modifica]

Una variant de les hamburgueses a causa de l'afegit del formatge és la cheeseburger, a partir d'aquest ingredient pot veure's algunes variants. Una de les més populars a Minneapolis, Minnesota és l'hamburguesa jucy lucy, en la qual el formatge es posa fosa dins de la carn picada i durant el rostit es fon sortint entre els grans de carn. Una altra variant curiosa és la Luther Burger (denominada així en honor del cantant nord-americà Luther Vandross) i que suposa ser una variant molt energètica d'aquesta hamburguesa. En alguns casos la cheeseburger és un ingredient d'un altre plat com és el cas dels Garbage plate nord-americans.

Existeixen diverses variants de cheeseburgers en diferents països. La variant de l'hamburguesa angus es pot elaborar amb formatge. Algunes cadenes de restaurants de menjar ràpid elaboren cheeseburgers especials com en el cas de Burger King amb la BK Stacker.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Encyclopedia of Junk Food and Fast Food. 1ª. Greenwood Press, 2006, p. 124 - 128. 
  2. 2,0 2,1 T. Edge, John. Hamburgers and Fries: An American Story. 1º. Nueva York: Putnam Adult, 2005. 
  3. 3,0 3,1 «Nutrition Information for: Cheeseburger». FitDay.com. [Consulta: 11 febrer 2010].
  4. 4,0 4,1 4,2 Elisabeth Rozin. The Primal Cheeseburger: A Generous Helping of Food History Served On a Bun. 1ª. Nueva York: Penguin Books, 1994. 
  5. The encyclopedia of Louisville
  6. «McDonald's Corporate History».

Enllaços externs[modifica]