Hamdànides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Hamdànides (desambiguació)».
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels Hamdànides.

Els hamdànides (en àrab الحمدانيون, al-ḥamdāniyyūn, en sing. الحمداني, al-ḥamdānī) foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Orígens[modifica | modifica el codi]

El seu ancestre fou Taghlib i el seu ancestre immediat fou Adi ibn Ussama. Però el primer del qual es tenen dades històriques fou Hamdan ben Hamdan ben al-Harith que el 868 lluitava amb altres taghlibites (ancestre Taghlib) contra els kharigites a la Djazira i després es va passar al bàndol rebel (880 i després del 885) i fou conegut com al-Shari. Vers el 892 o 893 dominava algunes fortaleses de la Djazira com Mardin i de la riba esquerra del Tigris, com Ardumusht. El 895 el califa Mutamid va ocupar Mardin que Hamdan va evacuar. Llavors es va dirigir a Ardumusht i quan les forces del califa s'hi van presentar, Hamdan va deixar el comandament al seu fill Husayn i va fugir. Husayn es va sotmetre al califa. Hamdan, després de ser perseguit un temps, fou capturat i empresonat.

Primers hamdànides[modifica | modifica el codi]

Husayn ben Hamdan fou lleial al califa i va ostentar molts càrrecs però es va revoltar el 915 i fou capturat el 916 i va morir a la presó (918)

Els altres germans, Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, Ibrahim ben Hamdan, Dawud ben Hamdan i Said ben Hamdan van restar lleials al califa. El primer fou nomenat governador de Mossul el 905 i va posseir la regió quasi sempre (tot i que la va perdre tres vegades). Va intentar un cop d'estat a Bagdad el 929 durant el que va morir.

Emirs hamdànides de Mossul[modifica | modifica el codi]

El seu fill Hasan fou destituït del govern de Mossul, però va poder conservar el govern d'algunes fortaleses a l'esquerra del Tigris; no obstant fou nomenat governador de Mossul el 930, i encara que el va perdre diverses vegades sempre el va recuperar fins que el 967 fou deposat pels seus fills. Va rebre el títol de Nasir al-Dawla (Defensor de la dinastia) amb el que és conegut (Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan). Va morir el 969.

Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar, el fill gran va assolir el poder el 967 però es va enfrontar amb el seu germà Hamdan, únic dels germans que s'havia oposat a la destitució del pare. Després es va enfrontar al buwàyhida Bakhtiyar, emir al-umara (primer ministre) a Bagdad (973-974) i després amb Adud al-Dawla, successor de Bakhtiyar (977-978); aquest darrer el va derrotar i va ocupar Mossul i el va fer fugir cap a Palestina, on va morir en una batalla per ocupar els dominis de l'emir de Ramla.

Després de la mort d'Adud al-Dawla el poder al Diyar Mudar va passar al kurd Badh o Badr. L'emir buwàyhida Samsan al-Dawlah, per evitar que estengués el seu poder a la resta del Djazira, va donar el Diyar Mudar i el Diyar Rabia als hamdànides Abu Abd Allah Husayn ben Hasan i Abu Tahir Ibrahim ben Hasan (989), germans de Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan. Amb l'ajut dels Banu Uqayl, aliats de son germà, van intentar ocupar Mossul, en mans de Badh, Husayn va matar a Badh en un combat a la regió de Balad (990), però el nebot de Badh, Abu Ali ben Marwan (emir dels Marwànides) va continuar la lluita i va derrotar els dos germans i va fer presoner a Husayn (si bé el va alliberar per la intervenció del califa fatimita, que després el va acollir als seus dominis i li va donar el govern de Tir el 997). Abu Tahir Ibrahim es va barallar amb l'emir dels Banu Ukayl, Muhammad que el va detenir i el va fer matar (992). Els Banu Ukayl van ocupar Mossul vers 993 i van establir la dinastia ukàylida.

Llista d'emirs hamdànides de Mossul[modifica | modifica el codi]

  • Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 905-914
  • Munis (eunuc, general del califa) 914
  • Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 914-916
  • Governador del califa 916-925
  • Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 925-929
  • Governador del califa 929-930
  • Nàssir-ad-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan (associat 925-929) 930-932
  • governador del califa 932-934
  • Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 934
  • Ibn Mukla (governador del Califa) 934
  • Ibn Habib (dinastia Banu Habib) 934-935
  • Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 935-958
  • Muizz al-Dawla (Buwàyhida) 958-959
  • Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 959-964
  • Muizz al-Dawla (Buwàyhida) 964-965
  • Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan 965-967
  • Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar 967-978
  • Adud al-Dawla (buwàyhida) 978-983
  • Badh (marwànida) 983-990
  • Abu Abd Allah Husayn ben Hasan 989-991 (al Diyar Rabia i part de Diyar Mudar)
  • Abu Tahir Ibrahim ben Hasan 989-992 (al Diyar Rabia i part de Diyar Mudar)
  • Abu Ali ben Marwan 990-993
  • als Ukàylides o Banu Ukayl 993

Descendents de la branca de Mossul[modifica | modifica el codi]

Un altre germà, Dhul Karnayn ben Hasan, va entrar al servei del fatimita i fou governador de Damasc el 1010.

Un nét de Abu Abd Allah Husayn ben Hasan, de nom Husayn Abu Muhammad titulat Nasir al-Dawla fou un destacat general a Egipte on fou governador de Síria, i després va estar al Caire durant els disturbis del 1065 i següents i va arribar a ser amo absolut de la ciutat; va intentar restablir la sobirania abbàssida i va treure tot el poder al califa fatimita, però va morir en un complot el 1067 junt amb son germà Fakhr al-Arab.

Emirs Hamdànides d'Alep[modifica | modifica el codi]

Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan (que després va rebre el títol de Sayf al-Dawla que vol dir "espasa de la dinastia") era germà de Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan de Mossul i des del 936 governava Diyar Bakr i part del Diyar Mudar, però aquests territoris foren sotmesos per l'emir d'Egipte Al-Ikhshid vers el 940. Els va reconquerir amb ajut de son germà el 944. L'octubre del 944 va entrar a Àlep. Va haver de lluitar contra Al-Ikhshid però aquest va morir i el 947 es va fer una pau definitiva entre Ali i Unudjur (successor d'al-Ikhshid) pel qual Alep, Homs (Hims) i Kinnasrin li eren reconeguts junt amb el territori dels Awasin (la marca fronterera amb Bizanci que havia conquerit el 946) i el Diyar Bakr i gran part del Diyar Mudar que governava teòricament per compte de son germà. Així va sorgir l'emirat hamdànida d'Alep, formalment supeditat al de Mossul però en la pràctica independent.

A partir del 962 els bizantins li van arrabassar la Cilícia i altres possessions i el 963 van arribar a Alep. El 965 van completar la conquesta de Cilícia i Sayf al-Dawla va morir a Alep d'un atac d'hemiplegia, el febrer del 967, amb 51 anys.

El va succeir el seu fill Saad al-Dawla Abul Maali Sharif que va haver d'oscil·lar entre bizantins (982-986) i fatimites (986-991) per poder conservar el poder. Va morir el 991 quan anava a iniciar una guerra contra els fatimites. El va succeir el seu fill Said al-Dawla Said Abul Fadail que va passar el seu regnat enfrontat amb els fatimites i rebent ajut de Bizanci. El 1001 Bizanci va fer les paus amb els fatimites i llavors l'emir va haver de reconèixer al califa. El 1002 fou assassinat pel seu sogre i visir Lulu que va assolir ell mateix el poder junt amb el fill Murtada al-Dawla Mansur ben Lulu durant dos anys com a regent de dos fills de l'emir deposat.

Lulu va enviar a l'exili el 1004 als fills de Said al-Dawla, Abul Hasan Ali i Abul Maali Sharif, que van anar a Egipte; un altre fill, Abul Haydja, es va escapar disfressat de dona, i va arribar a territori bizantí. Després Abul Haydja va intentar ocupar Alep però no va reeixir i finalment va passar al servei de l'Imperi. Lulu va assolir el mateix el poder, sota una forta dependència fatimita i va morir el 1008. El seu fill Mansur fou poc mes que un governador fatimita.

El 1015 Mansur fou enderrocat per Salih ben Mirdas i es va refugiar a territori bizantí; també va intentar sense èxit reconquerir Alep.

Llista d'emirs hamdànides d'Alep[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hamdànides Modifica l'enllaç a Wikidata