Han Zhao

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setze regnes.
16 regnes
Cheng Han
Han Zhao (Han septentrionals)
Zhao posteriors (Txao posteriors)
Liang anteriors (Leang anteriors)
Liang posteriors (Leang posteriors)
Liang occidentals(Leang occidentals)
Liang septentrionals(Leang septentrionals)
Liang meridionals (Leang meridionals)
Qin anteriors (Jin anteriors)
Qin posteriors (Jin posteriors)
Qin occidentals (Jin occidentals)
Yan anteriors (Yen anteriors)
Yan posteriors (Yen posteriors)
Yan septentrionals (Yen septentrionals)
Yan meridionals (Yen meridionals)
Xia
No inclosos
en els 16 regnes
Ran Wei
Qiao Zong o (Shu occidentals)
Yan occidentals (Yen occidentals)
Duan
Yuwen
Chouchi
Wei (Dingling)
Dai
Huan Chu (Huan Xuan)


Han Zhao fou una dinastia del nord de Xina del segle IV. És coneguda també com a Han del nord o Han septentrionals (Pei Han), però això comporta alguna confusió, i com a Zhao anteriors (Txao anteriors o Ts'ien Txao).

El 304 un dels caps dels xiongnu meridionals de nom Lieu Yuan, descendent del chan-yu que vers el 220 havia agafat el nom de Lieu, que estava establert a T'ai-yuan (Shansi) va obtenir de la cort xinesa dels Qin o Jin el títol de chan-yu de les cinc hordes. El 308, al front de 50000 homes es va proclamar emperador a T'ai-yuan com a successor de la dinastia Han.

El seu fill, Lieu Ts'ong (310-318) va ocupar el 311 la capital xinesa Lo-yang, cremant el palau imperial i fent presoner a l'emperador Jin Huai-ti; tot seguit (312) va remuntar fins a Txangngan on va massacrar a la meitat de la població. L'emperador fou enviat presoner a Pi'ing-yang, la capital de Lieu, durant uns dos anys, en què va ser humiliat, i finalment executat el 313.

El següent emperador Jin, Min-ti (312-316) es va instal·lar a Txangngan quan els xiongnu se'n van retirar ([312]) però el 316 el xiongnu van tornar i el van obligar a rendir-se; l'emperador fou portat també a P'ing-yang, humiliat un temps i després executat el 318. Un membre de la família imperial Jin o Qin va fugir a Nankin (llavors anomenada Kien-k'ang, i defensat pel riu Yang-tse, va fundar (317) la segona dinastia Jin o Qin o dinastia Qin meridional (o també Qin Oriental).

Lieu Ts'ong va mantenir la seva capital a P'ing-yang però controlava les velles capitals xineses de Lo-yang i Txangngan; dominava el centre i sud de Shansi, el Shensi (menys la conca del Han) el nord d'Honan (menys K'ai-fong) i el sud d'Hopei i nord de Shantung. Aquest regne xiongnu es va haver d'enfrontar a hordes bàrbares: els tabgatx i els mujong.

Lieu Ts'ong va morir el 318 i els seus hereus només van poder conservar la part nord-oest dels seus estats amb Txangngan com a centre (ara sota el nom de Zhao anteriors). Un cap xiongnu, Xe Lei, es va crear un regne propi a la regió de Siang-kuo (actual Chouen-to) al sud d'Hopei. El 329 Xe Lei va destronar la dinastia xiongnu dels Han Zhao i va fundar una nova dinastia xiongnu coneguda com a dinastia dels Zhao posteriors o Heou Zhao (vers 330-350).

Reis de la dinastia Han Zhao (noms amb transcripció moderna)[modifica | modifica el codi]

Nom de Temple Nom pòstum Nom de família i nom normal Duració del regnat Nom de l'era i anys
Han 304-319
Gao Zu (高祖 gaō zǔ) Guangwen, xinès 光文, pinyin guāng wén Liu Yuan, xinès 劉淵, pinyin liú yuān 304-310

Yuanxi (元熙 yuán xī) 304-308
Yongfeng (永鳳 yǒng fèng) 308-309
Herui (河瑞 hé ruì) 309-310

Cap Cap Liu He, xinès 劉和 pinyin liú hé 7 dies el 310 Cap
Lie Zong (烈宗 liè zōng) Zhaowu, xinès 昭武, pinyin zhāo wǔ Liu Cong, xinès 劉聰 pinyin liú cōng 310-318

Guangxing (光興 guāng xīng) 310-311
Jiaping (嘉平 jiā pīng) 311-315
Jianyuan (建元 jiàn yuán) 315-316
Linjia (麟嘉 lín jiā) 316-318

Cap Yin, xinès 隱 pinyin yǐn Liu Can, xinès 劉粲 pinyin liú càn un mes i dies el 318 Hanchang (漢昌 hàn chāng) 318
Zhao anteriors 319-329
No existeix Hou Zhu (後主 hòu zhǔ) Liu Yao xinès Liu Yao 劉曜 pinyin liú yaò 318-329 Guangchu (光初 guāng chū) 318-329
Cap Cap Liu Xi xinès Liu Xi 劉熙; pinyin liú xī; 329 Cap