Hanaoka Seishū

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
En aquest nom japonès, el cognom és Hanaoka.
Infotaula de personaHanaoka Seishū
HanaokaSeishu.gif
Nom original (ja) 華岡青洲
Biografia
Naixement 23 de novembre de 1760[1]
Hirayama, Districte de Naga, Província de Kii, (en l'actualitat Prefectura de Wakayama), Japó
Mort 21 de novembre de 1835(1835-11-21) (als 74 anys)
Nacionalitat Japó Japó
Educació Kyoto, Japó
Es coneix per Ser el primer a dur a terme una operació utilitzant anestèsia general
Activitat
Camp de treball Medicina
Ocupació Medicina, cirurgia
Ocupador Kishū Domain Tradueix
Professors Yamato Kensui Tradueix
Alumnes Honma Genchō Tradueix
Influències

Yoshio Kōsaku (1724-1800)[2][3] Kenryu Yamato (1740-1780)

Hanaoka Jikido
Influències en

Shutei Nakagawa (1773–1850)[4]

Gencho Homma (1804-1872)[1][5]
Modifica les dades a Wikidata

Hanaoka Seishū (華岡 青洲? 23 d'octubre del 1760 - 21 de novembre del 1835) fou un cirurgià japonès del Període Edo amb coneixements de medicina herbolària xinesa, així com de tècniques quirúrgiques occidents que havia après a través del Rangaku (literalment "estudis holandesos", i per extensió "estudis occidentals"). Es diu que Hanaoka fou el primer que va dur a terme una operació quirúrgica utilitzant anestèsia general.

Història[modifica]

Hanaoka va estudiar medicina a Kyoto, i es va convertir en metge a la prefectura de Wakayama, situada prop d'Osaka, on va néixer. Seishu Hanaoka va aprendre la medicina tradicional japonesa, així com cirurgia europea procedent d'Holanda. A causa de l'autoimposada política d'aïllament de la nació del Sakoku,[7]pocs textos mèdics estrangers eren permesos al Japó en aquest moment. Això limitava l'exposició de Hanaoka i altres metges japonesos als avenços mèdics occidentals.

Hanaoka, potser el cirurgià japonès més notable del període Edo, era famós per la combinació de cirurgia holandesa i japonesa i la introducció de tècniques quirúrgiques modernes per Japó.[5]Hanaoka operà amb èxit d'hidrocele, fístula anal, i fins i tot va dur a terme certs tipus de cirurgia plàstica. Va ser el primer cirurgià al món que utilitzà l'anestèsia general en cirurgia i que es va atrevir a operar càncers de mama i orofaringe, a eliminar os necròtic, i a dur a terme amputacions d'extremitats al Japó.[5]

Hua Tuo i mafeisan[modifica]

Hua Tuo, cirurgià xinès circa 200 AD
Article principal: Hua Tuo

Hua Tuo (華佗, ca.145-220) fou un cirurgià xinès del segle II. Segons els Registres dels Tres Regnes (ca. 270 AD) i el Llibre del Han Tardà (ca. 430 AD), Hua Tuo va dur a terme operacions quirúrgiques amb anestèsia general usant una fórmula que havia desenvolupat mesclant vi amb extractes d'herbes que va anomenarr mafeisan (麻沸散).[8]S'ha dit que Hua Tuo utilitzà el mafeisan per realitzar fins i tot les operacions més importants, com ara la resecció d'intestins gangrenosos.[8][9][10]Abans de la cirurgia, administrava una poció anestèsica oral, probablement dissolta en vi, per tal d'induir un estat d'inconsciència i bloqueig neuromuscular parcial.[8]

La composició exacta de mafeisan, similar a tot el coneixement clínic de Hua Tuo, es va perdre quan va cremar els seus manuscrits, just abans de la seva mort.[11]La composició de la pols anestèsica no va ser esmentada en qualsevol dels Registres dels Tres Regnes o Llibre del Han Tardà. Perquè els ensenyaments confucians consideren el cos com a sagrat i la cirurgia es considera una forma de mutilació del cos, la cirurgia es desaconsellava en l'antiga Xina. A causa d'això, malgrat l'èxit reportat de Hua Tuo amb l'anestèsia general, la pràctica de la cirurgia a l'antiga Xina va acabar amb la seva mort.[8]

El nom mafeisan combina ma (, que significa "cànnabis, cànem, entumit o formigueig"), fei (,que significa "bullint o bombollejant"), i san (, que significa "trencar o dispersar", o "medicina en forma de pols"). Per tant, la paraula mafeisan probablement significa alguna cosa així com "cànnabis en pols bullit". Molts sinòlegs i estudiosos de la medicina tradicional xinesa han aventurat la composició de la pols mafeisan de Hua Tuo, però els components exactes encara segueixen sense estar clars. Es creu que la seva fórmula pot haver contingut una combinació de:[8][11][12][13]

D'altres han suggerit que la poció pot també haver contingut haixix,[9] bhang,[10] shang-luh,[14] o opi.[15] Victor H. Mair escrigué que mafei "sembla ser una transcripció d'alguna paraula indoeuropea relacionada amb "morfina"."[16] Alguns autors creuen que Hua Tuo podria haver descobert l'analgèsia quirúrgica per acupuntura, i que el mafeisan no hi tenia res a veure amb o era simplement un complement de la seva estratègia per a l'anestèsia.[17]Molts metges han intentat recrear la mateixa formulació en base als registres històrics, però cap no ha aconseguit la mateixa eficàcia clínica de Hua Tuo. En qualsevol cas, la fórmula de Hua Tuo no sembla ser efectiva per a les operacions majors.[16][18]

Formulació del tsūsensan[modifica]

Datura stramonium, coneguda habitualment com a estramoni

Hanaoka es va quedar intrigat quan es va assabentar de la poció mafeisan de Hua Tuo. A partir d'aproximadament 1785, Hanaoka es va embarcar en una recerca per tornar a crear un compost que tingués propietats farmacològiques similars al mafeisan de Hua Tuo.[1]La seva esposa, que va participar en els seus experiments com a voluntària, va perdre la vista a causa dels efectes secundaris adversos. Després d'anys d'investigació i experimentació, finalment va desenvolupar una fórmula que va anomenar tsūsensan (també conegut com a mafutsu-san). Igual que el de Hua Tuo, aquest compost es compon d'extractes de diverses plantes diferents, incloent:[19][20][21]

Algunes fonts afirmen que l'Angelica archangelica (coneguda habitualment com a Herba de l'Esperit Sant) també era un ingredient.

Segons s'informa, la barreja es mol fins a obtenir una pasta, es bull en aigua, i s'administra com una beguda. Després de 2 a 4 hores el pacient esdevindria insensible al dolor i després cauria en la inconsciència. Depenent de la dosi, podria romandre inconscient durant 6-24 hores. Els ingredients actius del tsūsensan eren escopolamina, hiosciamina, atropina, aconitina i angelicotoxina. Quan es consumeix en quantitat suficient, el tsūsensan produeix un estat d'anestèsia general i paràlisi del múscul esquelètic.[21]

Shutei Nakagawa (1773–1850), un amic íntim de Hanaoka, va escriure un petit fullet titulat "Mayaku-ko" ("pols narcòtica") el 1796. Tot i que el manuscrit original es va perdre en un incendi en 1867, aquest fullet descriu l'estat actual de la investigació de Hanaoka en anestèsia general.[4]

Ús del tsūsensan com a anestèsic general[modifica]

Un cop perfeccionada, Hanaoka començà a administrar la seva nova beguda sedant per induir un estat de consciència equivalent o aproximat al de l'anestèsia general moderna per als seus pacients. Kan Aiya (藍屋勘)era una dona de 60 anys d'edat, la família de la qual era assetjada pel càncer de mama - Kan era l'últim dels seus components vius. El 13 d'octubre de 1804, Hanaoka va realitzar una mastectomia parcial del càncer de mama a Kan Aiya, utilitzant tsūsensan com a anestèsia general. Això és considerat avui per alguns com la primera documentació fiable d'una operació realitzada amb anestèsia general.[1][20][22][23]Gairebé quaranta anys passarien abans que Crawford Williamson Long utilitzés anestèsia general a Jefferson (Geòrgia).[24]

L'èxit de Hanaoka en la realització d'aquesta operació sense dolor aviat es va fer àmpliament conegut, i els pacients van començar a arribar de tot arreu del Japó. Hanaoka va passar a realitzar moltes operacions usant tsūsensan, incloent la resecció de tumors malignes, l'extracció de càlculs en la bufeta, i amputacions de les extremitats. Abans de la seva mort el 1835, Hanaoka havia realitzat més de 150 operacions de càncer de mama.[1][23][25][26] També va idear i modificar els instruments quirúrgics, i va formar i educar a molts estudiants usant la seva pròpia filosofia de praxi mèdica. Hanaoka va atreure molts estudiants, i les seves tècniques quirúrgiques esdevingueren conegudes com el mètode Hanaoka.[1]

Publicacions[modifica]

Imatge del "Llibre de casos quirúrgics" (Kishitsu geryō zukan) per Hanaoka Seishu

Hanaoka va escriure les següents obres. Cal assenyalar que cap d'aquestes es van imprimir com a llibres. Més aviat (com era el costum al Japó en aquest moment), foren tots els manuscrits que després van ser reproduïts pels seus estudiants per al seu ús personal.[5]

  • 1805: Nyuigan chiken-roku, un llibre d'un sol volum que ofereix una descripció detallada de la primera operació de Hanaoka de carcinoma mamari.
  • 1805: Nyugan saijo shujutsu-zu, un llibre d'un sol volum que ofereix una descripció detallada de la primera operació de Hanaoka de carcinoma mamari.
  • 1809: Nyuigan zufu, un emakimono il·lustrat en un rotllo que també descriu el càncer de mama.
  • 1,820: Geka tekiyio, un text d'un sol volum.
  • 1838: Hanaoka-ke chiken zumaki , un pergamí emakimono il·lustrat que representa 86 casos diferents, incloent la resecció quirúrgica de fibromes i l'elefantiasi dels genitals) ..
  • Data desconeguda: Hanaoka-shi chijitsu zushiki, un llibre il·lustrat d'un volum que representa les seves operacions per al tractament de condicions com ara fimosi, artritis, necrosi, atrèsia de coanes i hemorroides.
  • Data desconeguda: Seishuiidan, una sèrie d'assajos sobre experiències mèdiques i quirúrgiques de Hanaoka.
  • Data desconeguda: Yoka Hosen, un text d'un sol volum.
  • Data desconeguda: Yoka shinsho, un text d'un volum sobre la cirurgia.
  • Data desconeguda: Yoka sagen, un text de dos volums sobre la cirurgia.

Els ensenyaments quirúrgiques de Hanaoka també es van conservar en una sèrie de vuit llibres escrits a mà pels alumnes sense nom, però coneguts per nosaltres amb els següents títols: Shoka shinsho, Shoka sagen, Kinso yojutsu, Kinso kuju, Geka chakuyo, Choso benmei, Nyuiganben, i Koho benran. No hi ha dates conegudes per a qualsevol d'aquests escrits. Atès que el mateix Hanaoka va fer només còpies manuscrites i cap no es van publicar mai, és dubtós que hi hagi moltes còpies dels seus escrits quirúrgics.[5]

Llegat[modifica]

Per bé que es diu que alguns dels seus pacients es van beneficiar del treball de Hanaoka, pel que sembla no va tenir impacte en el desenvolupament de l'anestèsia general a la resta del món. La política nacional d'aïllament del shogunat Tokugawa va impedir que els èxits de Hanaoka es fessin públics fins després que l'aïllament acabés el 1854. Per aquell temps, les diferents tècniques per a l'anestèsia general ja havien estat desenvolupades de manera independent per part de científics i metges estatunidencs i europeus. La Societat Japonesa d'Anestesiòlegs però, ha incorporat una representació de la flor de l'estramoni en el seu logotip en honor al treball pioner de Hanaoka.

Cultura popular[modifica]

L'escriptor japonès Sawako Ariyoshi va escriure una novel·la titulada L'esposa del metge (japonès 華岡青洲の妻), basada en la vida real de Hanaoka Seishū barrejada amb un conflicte fictici entre la seva mare i la seva dona. La novel·la fou versionada per al cinema el 1967 en una pel·lícula dirigida per Yasuzo Masumura, Hanaoka Seishū no tsuma (o sigui "L'esposa de Seishu Hanaoka").[27]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Izuo M «Medical history: Seishū Hanaoka and his success in breast cancer surgery under general anesthesia two hundred years ago». Breast Cancer, 11, 4, 2004, pàg. 319–24. DOI: 10.1007/BF02968037. PMID: 15604985 [Consulta: 13 setembre 2010].
  2. Mestler GE «A Galaxy of Old Japanese Medical Books with Miscellaneous Notes on Early Medicine in Japan Part I. Medical History and Biography. General Works. Anatomy. Physiology and Pharmacology». Bull Med Libr Assoc, 42, 3, 1954, pàg. 287–327. PMC: 199727. PMID: 13172583.
  3. Mestler GE «A galaxy of old Japanese medical books with miscellaneous notes on early medicine in Japan. Part V: biblio-historical addenda, corrections, postscript, acknowledgments». Bull Med Libr Assoc, 45, 2, 1957, pàg. 164–219. PMC: 200108. PMID: 13413448.
  4. 4,0 4,1 Matsuki A «A bibliographical study on Shutei Nakagawa's "Mayaku-ko" (a collection of anesthetics and analgesics)--a comparism of four manuscripts» (en japonès). Nihon Ishigaku Zasshi (Revista de la Societat Japonesa per a la Història de la Medicina), 45, 4, 1999, pàg. 585–99. ISSN: 0549-3323. PMID: 11624281 [Consulta: 13 setembre 2010].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Mestler GE «A galaxy of old Japanese medical books with miscellaneous notes on early medicine in Japan. Part III.: urology, syphilology and dermatology; surgery and pathology». Bull Med Libr Assoc, 44, 2, 1956, pàg. 125–59. PMC: 199999. PMID: 13304528.
  6. Mestler GE «A galaxy of old Japanese medical books with miscellaneous notes on early medicine in Japan. IV. Ophthalmology, psychiatry, dentistry». Bull Med Libr Assoc., 44, 3, 1956, pàg. 327–47. PMC: 200027. PMID: 13342674.
  7. Toby RP «Reopening the Question of Sakoku: Diplomacy in the Legitimation of the Tokugawa Bakufu». Journal of Japanese Studies, 3, 2, 1977, pàg. 323–63. DOI: 10.2307/132115. JSTOR: 132115.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Chu NS «Legendary Hwa Tuo's surgery under general anesthesia in the second century China» (en chinese). Acta Neurol Taiwan, 13, 4, 2004, pàg. 211–6. ISSN: 1028-768X. PMID: 15666698 [Consulta: 13 setembre 2010].
  9. 9,0 9,1 Giles HA. A Chinese Biographical Dictionary. Londres: Bernard Quaritch, 1898, p. 323–4, 762–3 [Consulta: 14 setembre 2010]. «Si una malaltia semblava fora de l'abast de les agulles i la cauterització, operava, donant als seus pacients una dosi d'haixix que els deixava inconscients.» 
  10. 10,0 10,1 Giles L (trad.). Cranmer-Byng JL. A Gallery of Chinese immortals: selected biographies, translated from Chinese sources by Lionel Giles (Wisdom of the East series). 1. Londres: John Murray, 1948 [Consulta: 14 setembre 2010]. «El ben testimoniat fet que Hua T'o fes ús d'un anestèsic per a operacions quirúrgiques més de 1.600 anys abans que Sir James Simpson sens dubte el col·loca als nostres ulls en un pinacle de la fama ....» 
  11. 11,0 11,1 Chen J «A Brief Biography of Hua Tuo». Acupuncture Today, 9, 8, 2008. ISSN: 1526-7784 [Consulta: 13 setembre 2010].
  12. Wang Z; Ping C «Well-known medical scientists: Hua Tuo». A: Ping C. History and Development of Traditional Chinese Medicine. 1. Beijing: Science Press, 1999, p. 88–93. ISBN 7-03-006567-0 [Consulta: 13 setembre 2010]. 
  13. Fu LK «Hua Tuo, the Chinese god of surgery». J Med Biogr, 10, 3, 2002, pàg. 160–6. PMID: 12114950 [Consulta: 13 setembre 2010].
  14. Gordon BL. Medicine throughout Antiquity. 1. Filadèlfia: F.A. Davis Company, 1949, p. 358, 379, 385, 387. OCLC 1574261 [Consulta: 14 setembre 2010]. «Pien Chiao (ca. 300 aC) utilitzà anestèsia general per a procediments quirúrgics. Està registrat que va donar a dos homes, anomenats "Lu" i "Chao", una beguda tòxica que els deixà inconscients durant tres dies, temps durant el qual va realitzar una gastrotomia sobre ells» 
  15. Huang Ti Nei Ching Su Wen: The Yellow Emperor's Classic of Internal Medicine. Berkeley, Los Angeles: University of California Press, 1972. ISBN 0-520-02158-4 [Consulta: 13 setembre 2010]. 
  16. 16,0 16,1 Ch'en S. «The Biography of Hua-t'o from the History of the Three Kingdoms». A: Mair VH. The shorter Columbia anthology of traditional Chinese literature. Part III: Prose. Nova York: Columbia University Press, 2000, p. 441–9. ISBN 0-231-11998-4 [Consulta: 13 setembre 2010]. 
  17. Lu GD; Needham J «Acupuncture and major surgery». A: Celestial lancets: a history and rationale of acupuncture and moxa. Londres: RoutledgeCurzon, 2002, p. 218–30. ISBN 0-7007-1458-8 [Consulta: 13 setembre 2010]. 
  18. Wai FK «On Hua Tuo's Position in the History of Chinese Medicine». The American Journal of Chinese Medicine, 32, 2, 2004, pàg. 313–20. DOI: 10.1142/S0192415X04001965. PMID: 15315268 [Consulta: 13 setembre 2010].
  19. Ogata T «Seishu Hanaoka and his anaesthesiology and surgery». Anaesthesia, 28, 6, 1973, pàg. 645–52. DOI: 10.1111/j.1365-2044.1973.tb00549.x. PMID: 4586362.
  20. 20,0 20,1 Hyodo M. «Doctor S. Hanaoka, the world's-first success in providing general anesthesia». A: Hyodo M, Oyama T and Swerdlow M. The Pain Clinic IV: proceedings of the fourth international symposium. Utrecht, Països Baixos: VSP, 1992, p. 3–12. ISBN 90-6764-147-2 [Consulta: 13 setembre 2010]. 
  21. 21,0 21,1 van D. JH. «Chosen-asagao and the recipe for Hanaoka’s anesthetic 'tsusensan'». Brighton, UK: BLTC Research, 2010. [Consulta: 13 setembre 2010].
  22. Perrin, N. Giving up the gun: Japan's reversion to the sword, 1543-1879. Boston: David R. Godine, 1979, p. 86. ISBN 0-87923-773-2 [Consulta: 13 setembre 2010]. 
  23. 23,0 23,1 Matsuki A «New studies on the history of anesthesiology--a new study on Seishū Hanaoka's "Nyugan Ckiken Roku" (a surgical experience with breast cancer)». Masui: the Japanese Journal of Anesthesiology, 49, 9, 2000, pàg. 1038–43. ISSN: 0021-4892. PMID: 11025965 [Consulta: 13 setembre 2010].
  24. Long CW «An account of the first use of Sulphuric Ether by Inhalation as an Anaesthetic in Surgical Operations». Southern Medical and Surgical Journal, 5, 1849, pàg. 705–13 [Consulta: 13 setembre 2010].
  25. Tominaga T «Presidential address: Newly established Japanese breast cancer society and the future». Breast Cancer, 1, 2, 1994, pàg. 69–78. DOI: 10.1007/BF02967035. PMID: 11091513 [Consulta: 13 setembre 2010].
  26. Matsuki A «A Study on Seishu Hanaoka's Nyugan Seimei Roku (Scroll of Diseases): A Name List of Breast Cancer Patients» (en japonès). Nihon Ishigaku Zasshi (Revista de la Societat Japonesa per a la Història de la Medicina), 48, 1, 2002, pàg. 53–65. ISSN: 0549-3323. PMID: 12152628 [Consulta: 13 setembre 2010].
  27. «Hanaoka Seishû no tsuma» (en català). Filmoteca de Catalunya, 19 desembre del 2013. [Consulta: 18 desembre 2015].