Hangar (Centre de Producció d'Arts Visuals)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Hangar (Centre de Producció d'Arts Visuals)
Linguamon canricart.jpg
Xemeneia de Can Ricart
Dades
Tipus Edifici industrial
Creació 1997
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSant Martí
BarriProvençals del Poblenou
Localització Carrer Emilia Coranty, 8-16, Can Ricart, Provençals del Poblenou, Barcelona
 41° 24′ 29″ N, 2° 12′ 00″ E / 41.408033°N,2.200097°E / 41.408033; 2.200097
Modifica les dades a Wikidata

Hangar és un centre de producció i recerca artística fundat el 1997 i gestionat per la Fundació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) per donar suport a creadors i artistes. Està situat a Can Ricart, un edifici industrial rehabilitat al Passatge del Marquès de Santa Isabel, 40 del barri de Provençals del Poblenou de Barcelona. Actualment la direcció del centre va a càrrec de Tere Badia.[1] Forma part de la Xarxa de Centres de Producció d'Arts Visuals de Catalunya.[2]

Edifici[modifica]

Hangar té la seu a Can Ricart, un edifici industrial rehabilitat. L'espai, amb 1.800 m², dóna cabuda a quinze tallers individuals, un medialab, dos platós, un servei de lloguer d'equipament, tècnics i assessorament de producció. L'espai està subvencionat principalment per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. Actualment (2011) s'està treballant en l'ampliació d'Hangar a Can Ricart[3] i la conversió de 9 espais més en centres de creació.

Història[modifica]

Tabakalera, al País Basc.

El centre de producció artística Hangar es va gestar com un espai per a donar suport als artistes i col·lectius d'artistes als quals els mancava un espai on crear. Amb el temps, s'han obert altres línies d'acció, com la creació d'activitats i workshops per a artistes i la creació de beques internacionals. També compten amb una Central de Producció que ofereix serveis especialitzats en producció artística, que van des d'assessorament gratuït a artistes novells fins a serveis professionals per a la gestió i producció del projectes artístics. Durant els últims anys s'han obert centers de producció similar arreu de l'estat espanyol, com La Nau a Sabadell,[4] Arteleku a Donosti i Can Xalant a Mataró.[5]

Gestió[modifica]

Hangar és gestionat per la Fundació Privada d'Artistes Visuals de Catalunya. Els membres del patronat són escollits per l'Assemblea general de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya, i es renova cada dos anys i mig. El finançament del centre és un model privat que autogestiona recursos públics i privats, provinents de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB),[6] el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,[7] la Diputació de Barcelona, el Ministeri de Cultura i de la Fundació Banc Sabadell.

Activitat i col·laboracions[modifica]

Taller Technologies to the people realitzat el 2003

Tant les activitats com les beques internacionals són obertes a la participació de qualsevol artista. Les convocatòries són obertes i un jurat, anomenat Comissió de Programes, tria les propostes més interessants en funció de la seva qualitat i interès artístic. La comissió de programes està formada per crítics d'art i gestors culturals, i es renova cada dos anys, segons l'acord de l'Assemblea General de Socis del AAVC. Es completa amb la presència d'un representant sense vot de les tres institucions que financen de Hangar.

El programa d'intercanvis internacionals es va iniciar el 1998 amb el 1r acord internacional amb PS1 de Nova York i des de llavors han treballat amb els estudis Duende a Rotterdam, amb la Fondazione Pistolleto[8] a Biella, Fonca Cenart[9] a Mèxic D.F. i, via la Generalitat de Catalunya i el Conseil des Arts et des Lettres du Québec a Axeneo7[10] al Québec. A nivell internacional també el Museu Aboa Vetus web Aboavetusarsnova per a la biennal de Turku a Finlàndia. A més ha col·laborat amb espais com el MACBA, la Capella o l'Arts Santa Mònica.

Hangar forma part de l'ambiciós pla de Fàbriques de Creació"[11] de l'Ajuntament de Barcelona, que es troba definit al pla estratègic de cultura de 2006.

L'any 2010 va formar part en una ponència del primer Fòrum Impulsa.

Artistes[modifica]

Taller de Mireia C. Saladrigues a Hangar

En els quasi 15 anys de vida de Hangar han passat artistes com Antoni Abad, Eulàlia Valldosera, Susana Solano, Ibon Aranberri o Joan Morey.[12]

D'altres artistes, com Sebastián Romo, Fleur Noguera, Ángel Sánchez Borges, Marieke van der Lippe o Hélène Tremblay, han arribat a Hangar a través del seu programa d'intercanvis internacionals.[13]

Actualment (2017) els artistes residents de llarga estada són: Alejandra Avilés, Eliana Beltrán, Paco Chanivet, Patricia Fernández Antón, Florian Freier, Andrea Gómez, Ariadna Guiteras, Ciprian Homorodean, Antonio R. Montesinos, Marco Noris, Rafael Pérez Evans, Patricio Rivera, Christina Schultz, Ali Yerdel.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. L'Avenç. Editorial Avance, 2005 [Consulta: 21 abril 2011]. 
  2. Muñoz, Sílvia «Hangar. Un espai d'investigació i creació». Bonart [Girona], núm. 134, des 2010, p.38-40. ISSN: 1885-4389.
  3. Antrazyt. Per una nova cultura del territori?: mobilitzacions i conflictes territorials. Icaria Editorial, 2007, p. 115–. ISBN 9788474264531 [Consulta: 21 abril 2011]. 
  4. Héctor M Pose Porto. La cultura en las ciudades. Un quehacer cívico-social. Grao, gener 2006, p. 130–. ISBN 9788478274680 [Consulta: 21 abril 2011]. 
  5. Jordi Gracia García; Domingo Ródenas de Moya. Más es más: sociedad y cultura en la España democrática, 1986-2008. Iberoamericana Editorial, 2009, p. 162–. ISBN 9788484894612 [Consulta: 21 abril 2011]. 
  6. http://barcelonacultura.bcn.cat/ Web de l'ICUB
  7. Web del Departament de Cultural
  8. Web de la Citta de l'arte
  9. Beca Foncacenart
  10. Anexeo7
  11. pla estratègic de cultura de 2006 de l'Ajuntament de Barcelona
  12. Polite, Pablo G. «Hangar, la estrategia de la araña» (en castellà). Art Signal. [Consulta: 16 octubre 2011].
  13. Joanne Richardson. Cover subtitle: Voices from the global digital resistance. Autonomedia, 2003, p. 253–. ISBN 9781570271427 [Consulta: 21 abril 2011]. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hangar