Hanníbal Barca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Hanníbal (desambiguació)».
Infotaula de personaHanníbal Barca

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement247 aC Modifica el valor a Wikidata
Cartago (Imperi Cartaginès) Modifica el valor a Wikidata
Mort183 aC Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Gebze (Bitínia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Intoxicació Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciópolític, cap militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Cartaginès Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit cartaginès Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcomandant en cap Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Púnica, conquesta cartaginesa d'Hispània i Guerra Romano-Síria Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBàrcides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHimilce Modifica el valor a Wikidata
FillsAspar Barca Modifica el valor a Wikidata
PareHamílcar Barca Modifica el valor a Wikidata
Germanstercera filla d'Amílcar Barca, Hasdrúbal Barca, Magó Barca, filla gran d'Hamílcar Barca i segona filla d'Hamílcar Barca Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads character: 56514

Hanníbal Barca[a][b] (247 aC182 aC) fou un gran polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

La seva vida va transcórrer en el conflictiu període en què Roma va establir la seva supremacia a la conca mediterrània, en perjudici d'altres potències com la pròpia República cartaginesa, el Macedònia, Siracusa i l'Imperi selèucida. Va ser el general més actiu de la Segona Guerra Púnica, en la qual va dur a terme una de les gestes militars més audaços de la Antiguitat: comandà un exèrcit en el qual s'incloïen trenta-vuit elefants de guerra, van partir d'Hispània i van travessar penosament els Pirineus i els Alps fins a arribar al nord d'Itàlia per a combatre els romans. Aquesta aventura li va costar la pèrdua de l'ull dret. Allí va derrotar els romans en grans batalles campals com la del riu Trebia, la del llac Trasimè o la de Cannas, que encara s'estudia a acadèmies militars en l'actualitat. Malgrat el seu brillant moviment, Hanníbal no va arribar a entrar a Roma. Hi ha diverses opinions entre els historiadors que van des de mancances materials d'Hanníbal en màquines de setge a consideracions polítiques que defensen que la intenció d'Hanníbal no era prendre Roma, sinó obligar-la a rendir-se.[5] No obstant això, Hanníbal va aconseguir mantenir un exèrcit a Itàlia durant més d'una dècada, tot i rebre pocs reforços. Després de la invasió d'Àfrica per part de Escipió l'Africà, el Senat púnic el va cridar de tornada a Cartago, on va ser finalment derrotat per Escipió en la batalla de Zama.

Acabada la guerra contra Roma, va entrar a la vida pública cartaginesa. Es va enfrontar a l'oligarquia dirigent que el va acusar davant els romans d'estar en tractes amb el selèucida Antíoc III el Gran, per la qual cosa va haver d'exiliar-se l'any 195. Va passar al servei d'aquest últim monarca, a les ordres del qual es va enfrontar de nou a la República romana en la batalla de l'Eurimedonte, on va ser derrotat. Una vegada més fugit, es va refugiar a la cort de Prúsies I, rei de Bitinia. Els romans van exigir al bitini que lliurés al cartaginès, i el rei va accedir-hi. No obstant, abans de ser capturat, Hanníbal va preferir suïcidar-se.

Continuació de l'expansionisme púnic[modifica]

El camí seguit per Hanníbal (en anglès).

L'any 221 aC, Hasdrúbal morí assassinat a Cartago Nova, i el seu cunyat Hanníbal el succeí en el comandament de l'exèrcit cartaginès malgrat l'oposició de Hannó (ric aristòcrata cartaginès).[6] Hanníbal era, aleshores, un jove de vint-i-cinc anys[7] que sentia una profunda animadversió contra els romans, heretada de son pare Hamílcar Barca que, a l'edat de nou anys, li havia fet jurar que professaria un odi etern envers Roma.[7][8][9] Abans de morir, Hàsdrubal havia fet progressar el territori controlat pels púnics de Cartagena fins al cap de la Nau (a Xàbia), però Hanníbal considerava que calia seguir ampliant-lo cap al nord.

A la llum del tractat romanocartaginès de l'any 226 aC, aquesta possibilitat era legítima, però sempre a condició que els cartaginesos no travessessin el riu Ebre. No obstant això, en la pràctica, hi havia un enutjós obstacle en el procés d'expansió: la ciutat d'Arse (Sagunt).[10]

La correlació d'aliances a Sagunt i el seu rerepaís era la següent: d'una banda, Sagunt s'havia mostrat com una ciutat conflictiva per la seva divisió interna en dues faccions: la procartaginesa i la proromana, que acabà imposant-se sobre la contrària. D'altra banda, la tribu dels turboletes, veïna i alhora adversària de Sagunt, era lleial a Cartago.

La presa de Sagunt[modifica]

Hanníbal assetjà Sagunt i la ciutat demanà ajuda a Roma, que es limità a exigir a Hanníbal que retirés el seu exèrcit. Després de vuit mesos de setge, Sagunt finalment caigué (219 aC). Roma, immediatament, declarà la guerra a Cartago. És el començament de la segona contesa bèl·lica entre romans i cartaginesos. El pretext, segons Hanníbal, per assetjar la ciutat va ser que havia d'alliberar de la pes que no protegien ni els permetien comerciar amb les poblacions cartagineses. Els romans no varen intentar reconquerir la ciutat fins molts anys més tard. Aquesta batalla està molt ben documentada i permet descobrir les tècniques d'assetjament en l'edat antiga. Vegeu l'article Guerres púniques.

El final d'Hanníbal[modifica]

Hanníbal es veié obligat a anar a ajudar Cartago; tot i que aquesta no li volgué enviar tropes per acabar amb Roma, va combatre a la plana de Zama, però en perdre la Batalla de Zama (202 aC) a mans d'Escipió, Hanníbal fou obligat a signar la pau amb Roma. Un cop instal·lat a Cartago, participà activament en política al capdavant del partit democràtic, i es feu nomenar sufet, un càrrec equivalent al de cònsol romà.

Set anys després de la desfeta de Zama, Cartago s'havia recuperat del desastre i gaudia d'una prosperitat extraordinària, que Roma observava recelosa. L'arribada d'uns ambaixadors romans a Cartago provocà en l'ànim d'Hanníbal el temor que haguessin vingut per agafar-lo pres. Aleshores, s'exilià en secret i s'establí a la cort d'Antíoc III en Efes, on aquest decidia quines mesures prendria contra els romans.[11] on intentà aixecar una revolta contra Roma. Mani Acili Glabrió derrotà a la Batalla de les Termòpiles en 191 aC[12] i els romans sota el comandament de Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell van perseguir Antíoc III al llarg de tot el Mar Egeu. Les flotes combinades de Roma i Rodes van derrotar a la flota de l'Imperi Selèucida comandada per Hanníbal Barca en les batalles d'Eurimedont i Mionessos. Després d'alguns enfrontaments a Àsia Menor, els selèucides van combatre els exèrcits de Roma i de Pèrgam en la batalla de Magnèsia. Les forces combinades de Roma i Pèrgam van obtenir la victòria i Antíoc es va veure obligat a retirar-se.

Hanníbal es refugià a la cort del rei Prúsies I de Bitínia, però els romans el reclamaren novament. Amenaçat, trià suïcidar-se amb verí per no ser capturat. Era l'any 183 aC.

La llegenda sobre el naixement d'Hanníbal[modifica]

Sembla que, per un error de transcripció, o d'interpretació, d'un text original de Plini el Vell es va convertir parva Hannibalis ("l'illa petita d'Hanníbal", possiblement l'illa dels Conills)[13] en "patria Hannibalis", la qual cosa va portar al fet que Hanníbal fos nomenat fill il·lustre de Palma.[14][15] Juli Verne, a la novel·la Clovis Dardentor (1895), fa esment d'aquesta llegenda durant l'estada a Palma dels protagonistes.[16]

Obres inspiradas en Hanníbal[modifica]

Literatura[modifica]

Any Llibre Autor Notes
2006 Drifters Kota Hirano Manga editat per Shōnen Gahōsha.[17]
2006 Forged By Lightning: A Novel of Hannibal and Scipio - (Forjat pel llamp: Una novel·la sobre Aníbal i Escipió) Angela Render Novel·la editada por Lulu Press, ISBN 1-4116-8002-2.[18]
2006 Pride of Carthage - (L'orgull de Cartago) David Anthony Durham Novel·la anglòfona editada per Anchor, ISBN 0-385-72249-4..
2005 The Sword of Hannibal- (L'espasa d'Hanníbal) Terry McCarthy Novel·la anglòfona editada per Hachette Book Group USA ISBN 0-446-61517-X.
2001 Aníbal: la novela de Cartago
- (Hanníbal: la novel·la de Cartago)
Gisbert Haefs Novel·la histórica editada per EDHASA, ISBN 978-84-350-1666-7
1999 Les Colosses de Carthage - (Els colossos de Cartago) Michel Peyramaure Novel·la francòfona editada per Pocket ISBN 2-266-09198-0.[19]
1998 Scipio Africanus: The Man Who Defeated Hannibal - (Escipió l'Africà: L'home que va derrotar a Hanníbal) Ross Leckie Novel·la anglòfona editada per Regnery Pub ISBN 0-89526-412-9.
1996 A Spy for Hannibal: A Novel of Carthage - (Un espia per a Hanníbal: Una novel·la de Cartago) Elisabeth Craft Novel·la anglòfona editada per Bartleby Press, ISBN 0-910155-33-X.[20]
1996 Hannibal: A Novel - (Hanníbal: Una novel·la) Ross Leckie Aquesta obra és la font més important d'Hannibal the Conqueror estrenada el 2008 (ISBN 0-89526-443-9). D'altra banda, al no ajustar-se a la realitat històrica, aquest llibre és poc fiable.[21] És igualment el primer tom pel que comença la trilogia que continua amb Scipio, a Novel el 1999 (ISBN 0-349-11434-X) i acaba amb Carthage el 2001 (ISBN 0-349-11434-X).
1988 Yo, Aníbal - (Jo, Hanníbal) Juan Eslava Galán Novel·la històrica en la que Hanníbal Barca recorda la seva vida abans de suïcidar-se. (ISBN 9788432044953)
1862 Salambó Gustave Flaubert Novel·la històrica que es desenvolupa en el marc de la ciutat de Cartago. Hanníbal es per aquesta època un home jove.
1721 Els viatges de Gulliver Jonathan Swift Novel·la satírica.
c. 1300 La Divina Comèdia Dante Alighieri Poesia èpica i religiosa.

Filmografia[modifica]

Any Pel·lícula Notes
2006 Hannibal – Rome's Worst Nightmare - (Hanníbal - El pitjor malson de Roma) Telefilm en anglès realitzat per la BBC amb Alexander Siddig en el paper d'Hanníbal.[22]
2005 Hannibal V Rome - (Hanníbal contra Roma) Documental televisiu realitzat por Richard Bedser i difós per la National Geographic Channel[23] amb Tamer Hassan en el paper d'Hanníbal.[24]
2005 The True Story of Hannibal - (La veritable història d'Hanníbal) Documental televisiu realitzat per Mark Hufnail con Benjamin Maccabee en el paper d'Hanníbal.[25]
2001 Hannibal: The Man Who Hated Rome - (Hanníbal: L'home que odiava Roma) Telefilm britànic realitzat per Patrick Fleming.[26]
1997 The Great Battles of Hannibal - (Les grans batalles d'Hanníbal) Documental britànico.[27]
1959 Annibale - (Hanníbal) Pel·lícula italiana correalitzada per Edgar George Ulmer i Carlo Ludovico Bragaglia amb Victor Mature en el paper d'Hanníbal.[28]
1955 Jupiter's Darling (L'amant de Júpiter) Realitzada per George Sidney amb Howard Keel en el paper d'Hanníbal. No obstant, el personatge d'Hanníbal té una paper secundari en aquesta pel·lícula.
1937 Scipione l'africano(Escipió l'Africà) Pel·lícula italiana.[29]
1914 Cabiria Pel·lícula muda realitzada per Giovanni Pastrone amb Emilio Vardannes en el paper d'Aníbal.[30]

Música i videojocs[modifica]

Notes[modifica]

  1. En fenici Hanni-baal significa 'qui té el favor de Baal'[1] i Barca, 'llampec'.[2]
  2. Forma més ajustada a les llengües clàssiques i amb gran tradició en català: la Gran Enciclopèdia Catalana l'ofereix com a forma secundària[3] i el VOX rebutja explícitament la forma sense hac.[4]

Referències[modifica]

  1. Gilbert Keith Chesterton, «The War of The Gods and Demons», The Everlasting Man, part 1, capítol 7, paràgraf 131925
  2. Anela Render, "Forged by Lightning Arxivat 2008-05-21 a Wayback Machine."
  3. «Hanníbal Barca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Hannibal». A: Diccionari il·lustrat llatí-català. Larousse, 2001 (VOX). ISBN 978-84-7153-760-7. 
  5. Christopher S. Mackay, Ancient Rome. A Military and Political History, éd. Cambridge University Press, Cambridge, 2004, pàg. 68 (anglès)
  6. Tite-Live, Histoire romaine, Livre XXI, 3 (francès)
  7. 7,0 7,1 Corneli Nepot, « Hannibal », Les Vies des grands capitaines (francès)
  8. Haines nationales et haine personnelle (francès)
  9. Aureli Victor, Liber de viris illustribus, XLIII.
  10. Livi, Tit; Roberts (trad), Canon. The History of Rome, Book 21 (en anglès). E. P. Dutton and Co., 1912. 
  11. Tit Livi Roma i la Mediterrània 34.49
  12. Sarikakis, Theodoros. «Το Βασίλειο των Σελευκιδών και η Ρώμη». A: Christopoulos, Georgios A., Bastias, Ioannis K.. Ιστορία του Ελληνικού Έθνους, Τόμος Ε΄: Ελληνιστικοί Χρόνοι (en grec), 1974, p. 69. ISBN 978-960-213-101-5. 
  13. (castellà) Esteban Palusie y Cantalozella, Blasones españoles y apuntes històricos de las cuarenta y nueve capitales, p.91
  14. (castellà) Joaquim Maria Bover de Rosselló, Noticias histórico-topográficas de la isla de Mallorca, p.158
  15. (llatí) Plini el Vell, Naturalis Historiae. Liber III, 78. Data de consulta: 11/6/12.
  16. Verne, Jules. Clovis Dardentor. París: Hetzel, 1900, p. 83. 
  17. Fitxa del personatge a la pàgina web oficial del manga Drifters (japonès)
  18. Fitxa a Amazon del libre Forged By Lightning (anglès)
  19. Fitxa a Amazon del llibre Les Colosses de Carthage (francès)
  20. Fitxa a Amazon del llibre A Spy for Hannibal (Barnes & Noble) (anglès) Arxivat 2008-desembre-12 a la Wayback Machine.
  21. («Scott dans la course à «Hannibal» ?», AlloCiné, 25 de juliol de 2002 (francès)
  22. Fitxa IMDb de la película d'Hannibal - Le pire cauchemar de Rome (anglès)).
  23. Fitxa de la pel·lícula d'Hannibal V Rome (National Geographic Channel) (anglès)
  24. Ficha IMDb de la película de Hannibal V Rome (anglès)
  25. Fitxa IMDb de la pel·lícula de The True Story of Hannibal. (anglès)
  26. Fitxa IMDb de la pel·lícula d'Hannibal: The Man Who Hated Rome (anglès)
  27. Fitxa IMDb de la pel·lícula de The Great Battles of Hannibal (anglès)
  28. Ficha IMDb de la película de Annibale (anglès)
  29. Fitxa de la película Scipione l'africano (IHFFilm) Arxivat 2006-01-18 a Wayback Machine. (anglès)
  30. (Fitxa IMDb de la pel·lícula Cabiria (anglès)

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Arnau Cònsul, I Hanníbal va travessar els Pirineus. Sàpiens, 82 (agost 2009). P. 20-27.
  • Corneli Nepot, De Viris ilustribus, capítol XXIII

Enllaços externs[modifica]