Hans-Georg Gadamer

Hans-Georg Gadamer

Biografia
Naixement	11 febrer 1900 Marburg (Alemanya)
Mort	13 març 2002 (102 anys) Heidelberg (Alemanya)
Sepultura	Heidelberg
Membre de l'Acadèmia d'Atenes
Dades personals
Formació	Universitat de Marburg - Doctorat (1919–1922) Universitat de Breslau (1918–1919) Universitat de Marburg
Tesi acadèmica	The Essence of Pleasure in Plato's Dialogues (en)  (1922 )
Director de tesi	Paul Natorp, Nicolai Hartmann (en) , Martin Heidegger i Paul Friedländer
Activitat
Camp de treball	Filosofia, estètica, ontologia, epistemologia i llenguatge
Lloc de treball	Heidelberg Leipzig Marburg
Ocupació	filòsof, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Heidelberg (1949–2002) Universitat de Frankfurt (1948–1949) Universitat de Leipzig (1938–1948) Universitat de Marburg (1928–1938)
Membre de	Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre honorari) (1996–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1980–) Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre ordinari) (1950–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1947–1996) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1940–1947) Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències d'Hongria
Professors	Martin Heidegger, Richard Hönigswald, Paul Natorp i Nicolai Hartmann
Influències	Martin Heidegger, Plató, Aristòtil, Immanuel Kant, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Søren Kierkegaard, Friedrich Schleiermacher, Wilhelm Dilthey i Edmund Husserl
Obra
Obres destacables The Relevance of the Beautiful and Other Essays (en) (1960) Wahrheit und Methode
Estudiant doctoral	Rüdiger Bubner i Jorge Rivera Cruchaga
Localització dels arxius	Arxiu Literari Alemany de Marbach, Nachlass [ A:Gadamer, Hans-Georg] Eberly Family Special Collections Library (en) → manuscrit 09576
Família
Cònjuge	Käte Gadamer (en)
Pare	Johannes Gadamer
Premis (2000)  ciutadà honorari de Palerm (1999)  doctor honoris causa per la Universitat de Marburg (1997)  doctor honoris causa per la Universitat Carolina de Praga (1996)  doctor honoris causa per la Universitat de Leipzig (1995)  doctor honoris causa per la Universitat de Wrocław (Breslau) (1993)  Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya (1987)  premi Hanns Martin Schleyer (1986)  Premi Karl Jaspers (1979)  premi Hegel (1979)  premi Sigmund Freud (1976)  Orde al mèrit de Baden-Württemberg (1971)  premi Reuchlin  doctor honoris causa per la Universitat de Varsòvia  doctor honoris causa per la Universitat de Bamberg  doctor honoris causa per la Universitat d'Ottawa  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Placa commemorativa en honor de Hans-Georg Gadamer

Hans-Georg Gadamer [hans ˌɡ̊eːɔʶk ˈg̊ɑːdɑmɐ] (1900-2002) va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga. Deixeble de Martin Heidegger, va estar tota la seva vida lligat al món universitari. Va posicionar-se activament contra el règim del nazisme i del comunisme.

Idees principals

Gadamer afirmava que és impossible assolir l'objectivitat, de manera que el significat d'allò que envolta l'ésser humà s'ha d'assolir per consens, comunicant l'experiència personal parcial a d'altres per aconseguir una veritat pragmàtica. Aquesta experiència està marcada pel context històric, encara que la influència sigui inconscient, i per tant cal analitzar l'entorn de l'individu per comprendre qualsevol fenomen que l'afecti.

Aquest entorn inclou els textos: comprendre un escrit significa fer entrar en relació els propis apriorismes i coneixements amb els de l'autor, de manera que l'obra es va interpretant constantment en un diàleg amb els successius lectors (idea de la qual va apropiar-se la crítica literària). El diàleg, per no desvirtuar massa el sentit del text, ha de tenir en compte l'horitzó d'expectatives de l'autor, és a dir, s'ha de situar en un context passat però llegit des del present. Aquesta ambivalència és el mètode propi de coneixement de les humanitats i ciències socials, que a vegades busquen (erròniament, segons Gadamer) imitar la metodologia positivista de les ciències exactes.

Obres

• Wahrheit und Methode. Grundzüge einer philosophischen Hermeneutik. (Tübingen 1960), Unveränd,Tübingen 1975.
• Lob der Theorie, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1983.
• Das Erbe Europas, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1989.
• Über die Verborgenheit der Gesundheit, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1993.
• Der Anfang der Philosophie, Stuttgart, Philipp Reclam, 1996.
• Erziehung ist sich erziehen Heidelberg 2000.
• Hermeneutische Entwürfe. Vorträge und Aufsätze Tübingen 2000.
• Platos dialektische Ethik. Phänomenologische Interpretationen zum Philebos Hamburg 2000.

Bibliografia en català

• AUGUSTO, Roberto, «La filosofia de la salut de H.-G. Gadamer», Col·loquis de Vic IX. La Salut, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2005, pp. 98-101.
• MIRAS BORONAT, Núria Sara, «Comprensió, diàleg i finitud: l'humanisme pluralista de Gadamer», a: http://www.ub.es/demoment/gadamer.pdf.
• PAGÈS, Anna, «Bases hermenèutiques de l'educació: vers una lectura pedagògica de H. G. Gadamer», Temps d'Educació, 29, 2005, pp. 167-187.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans-Georg Gadamer