Hans-Georg Gadamer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHans-Georg Gadamer
Hans-Georg Gadamer.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1900 Modifica el valor a Wikidata
Marburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 2002 Modifica el valor a Wikidata (102 anys)
Heidelberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentHeidelberg Modifica el valor a Wikidata
Membre de l'Acadèmia d'Atenes
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Marburg . doctorat (1919–1922)
Universitat de Breslau (1918–1919) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, estètica, ontologia, epistemologia i llenguatge Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Heidelberg (1949–2002)
Universitat de Frankfurt (1948–1949)
Universitat de Leipzig (1938–1948)
Universitat de Marburg (1928–1938) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsMartin Heidegger, Richard Hönigswald, Paul Natorp i Nicolai Hartmann Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
PareJohannes Gadamer Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
11 febrer 2000persona centenària Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 76ad9641-5144-4604-8e3f-d9697128b416 Discogs: 4290170 Find a Grave: 9431808 Modifica els identificadors a Wikidata
Placa commemorativa en honor a Hans-Georg Gadamer

Hans-Georg Gadamer (1900-2002) va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga. Deixeble de Martin Heidegger, va estar tota la seva vida lligat al món universitari. Va posicionar-se activament contra el règim del nazisme i del comunisme.

Idees principals[modifica]

Gadamer afirmava que és impossible assolir l'objectivitat, de manera que el significat d'allò que envolta l'ésser humà s'ha d'assolir per consens, comunicant l'experiència personal parcial a d'altres per aconseguir una veritat pragmàtica. Aquesta experiència està marcada pel context històric, encara que la influència sigui inconscient, i per tant cal analitzar l'entorn de l'individu per comprendre qualsevol fenomen que l'afecti.

Aquest entorn inclou els textos: comprendre un escrit significa fer entrar en relació els propis apriorismes i coneixements amb els de l'autor, de manera que l'obra es va interpretant constantment en un diàleg amb els successius lectors (idea de la qual va apropiar-se la crítica literària). El diàleg, per no desvirtuar massa el sentit del text, ha de tenir en compte l'horitzó d'expectatives de l'autor, és a dir, s'ha de situar en un context passat però llegit des del present. Aquesta ambivalència és el mètode propi de coneixement de les humanitats i ciències socials, que a vegades busquen (erròniament, segons Gadamer) imitar la metodologia positivista de les ciències exactes.

Obres[modifica]

  • Wahrheit und Methode. Grundzüge einer philosophischen Hermeneutik. (Tübingen 1960), Unveränd,Tübingen 1975.
  • Lob der Theorie, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1983.
  • Das Erbe Europas, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1989.
  • Über die Verborgenheit der Gesundheit, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1993.
  • Der Anfang der Philosophie, Stuttgart, Philipp Reclam, 1996.
  • Erziehung ist sich erziehen Heidelberg 2000.
  • Hermeneutische Entwürfe. Vorträge und Aufsätze Tübingen 2000.
  • Platos dialektische Ethik. Phänomenologische Interpretationen zum Philebos Hamburg 2000.

Bibliografia en català[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans-Georg Gadamer