Hans-Georg Gadamer
Hans-Georg Gadamer (1900-2002) va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga. Deixeble de Martin Heidegger, va estar tota la seva vida lligat al món universitari. Va posicionar-se activament contra el règim del nazisme i del comunisme.
Idees principals
Gadamer afirmava que és impossible assolir l'objectivitat, de manera que el significat d'allò que envolta l'ésser humà s'ha d'assolir per consens, comunicant l'experiència personal parcial a d'altres per aconseguir una veritat pragmàtica. Aquesta experiència està marcada pel context històric, encara que la influència sigui inconscient, i per tant cal analitzar l'entorn de l'individu per comprendre qualsevol fenomen que l'afecti.
Aquest entorn inclou els textos: comprendre un escrit significa fer entrar en relació els propis apriorismes i coneixements amb els de l'autor, de manera que l'obra es va interpretant constantment en un diàleg amb els successius lectors (idea de la qual va apropiar-se la crítica literària). El diàleg, per no desvirtuar massa el sentit del text, ha de tenir en compte l'horitzó d'expectatives de l'autor, és a dir, s'ha de situar en un context passat però llegit des del present. Aquesta ambivalència és el mètode propi de coneixement de les humanitats i ciències socials, que a vegades busquen (erròniament, segons Gadamer) imitar la metodologia positivista de les ciències exactes.
Obres
- Wahrheit und Methode. Grundzüge einer philosophischen Hermeneutik. (Tübingen 1960), Unveränd,Tübingen 1975.
- Lob der Theorie, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1983.
- Das Erbe Europas, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1989.
- Über die Verborgenheit der Gesundheit, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1993.
- Der Anfang der Philosophie, Stuttgart, Philipp Reclam, 1996.
- Erziehung ist sich erziehen Heidelberg 2000.
- Hermeneutische Entwürfe. Vorträge und Aufsätze Tübingen 2000.
- Platos dialektische Ethik. Phänomenologische Interpretationen zum Philebos Hamburg 2000.
Bibliografia en català
- AUGUSTO, Roberto, «La filosofia de la salut de H.-G. Gadamer», Col·loquis de Vic IX. La Salut, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2005, pp. 98-101.
- MIRAS BORONAT, Núria Sara, «Comprensió, diàleg i finitud: l’humanisme pluralista de Gadamer», a: http://www.ub.es/demoment/gadamer.pdf.
- PAGÈS, Anna, «Bases hermenèutiques de l'educació: vers una lectura pedagògica de H. G. Gadamer», Temps d'Educació, 29, 2005, pp. 167-187.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans-Georg Gadamer |