Hans Freiherr von Pechmann
  | |
| Nom original | (de) Hans von Pechmann |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r abril 1850 Nuremberg |
| Mort | 19 abril 1902 (52 anys) Tübingen |
| Causa de mort | Suïcidi (Intoxicació ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Greifswald |
| Director de tesi | Heinrich Limpricht |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química orgànica, polietilè i chemical analysis (en)  |
| Lloc de treball | Múnic Tübingen |
| Ocupació | químic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Tübingen Universitat de Múnic |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Nevil Sidgwick |
| Altres | |
| Títol | Baró |
Hans Freiherr von Pechmann (1 d'abril de 1850, Nuremberg, Baviera -19 d'abril de 1902, Tubinga, Baden-Württemberg) fou un químic orgànic alemany conegut principalment pel descobriment del polietilè.
Biografia[modifica]
Von Pechmann estudià química amb Heinrich Limpricht a la Universitat de Greifswald. Fou professor de la Universitat de Múnic fins al 1895 i, després, de la Universitat de Tubinga fins a la seva mort el 1902.
Descobriments[modifica]
En la seva obra destaca el descobriment del diazometà a 1894;[1][2] el descobriment de les reaccions químiques condensació de Pechmann[3][4] i síntesi de pirazols de Pechmann;[5] les primeres preparacions d'1,2-dicetones (per exemple, diacetil), d'àcid 3-oxopentanodioic, metilglioxal i difeniltricetona; i l'establiment de l'estructura simètrica de l'antraquinona. Von Pechmann també descobrí el polietilè per casualitat el 1898, quan accidentalment escalfava diazometà.
Obres[modifica]
- Volhard's Anleitung zur Qualitativen chemischen Analyse. Chemisches Labolatorium des Staates, München 9th & 10th ed. 1901 Digital edition, University and State Library Düsseldorf
- Anleitung zur quantitativen Analyse nach Cl. Zimmermann : zum Gebrauche im chemischen Laboratorium des Staates zu München. Chemisches Laboratorium des Staates, München 10th ed. 1901 Digital edition, University and State Library Düsseldorf
Referències[modifica]
- ↑ H. von Pechmann «Ueber Diazomethan». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 27, 2, 1894, pàg. 1888–1891. DOI: 10.1002/cber.189402702141.
- ↑ H. von Pechmann «Ueber Diazomethan». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 28, 1, 1895, pàg. 855–861. DOI: 10.1002/cber.189502801189.
- ↑ H. von Pechmann, Carl Duisberg «Ueber die Verbindungen der Phenole mit Acetessigäther». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 16, 1, 1883, pàg. 2119–2128. DOI: 10.1002/cber.188301602117.
- ↑ H. von Pechmann «Neue Bildungsweise der Cumarine. Synthese des Daphnetins». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 17, 1, 1884, pàg. 929–936. DOI: 10.1002/cber.188401701248.
- ↑ H. von Pechmann «Pyrazol aus Acetylen und Diazomethan». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 31, 3, 1898, pàg. 2950–2951. DOI: 10.1002/cber.18980310363.
Bibliografia[modifica]
- ANAIP, Confederación Española de Empresarios de Plásticos y CEP, Centro Español de Plásticos. Los plásticos: materiales de nuestro tiempo.. 1ª, 1991, p. 34-53. B-25033-91.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans Freiherr von Pechmann |
- Polietilè de baixa densitat (LDPE)
- Polietilè d'alta densitat (HDPE)
- Polietilè de densitat mitjana (MDPE)
- Polietilè de gran pes molecular (UHMWPE)
- Tereftalat de polietilè (PET / PETE)
- Polietilè expandit
- Reciclatge de plàstic