Hans Kugelmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHans Kugelmann
Biografia
Naixementc. 1495 Modifica el valor a Wikidata
Augsburg Modifica el valor a Wikidata
Mort1542 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Königsberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixement alemany Modifica el valor a Wikidata
InstrumentTrompeta Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 15d15e97-ff00-478c-8188-6067ce9b7619 Discogs: 1820404 IMSLP: Category:Kugelmann,_Johannes Allmusic: mn0002197091 Modifica el valor a Wikidata

Hans Kugelmann (Augsburg, c. 1495 - Königsberg, 1542 (Gregorià)) va ser un compositor alemany i trompetista de la cort a Königsberg.

Biografia[modifica]

Hans Kugelmann era un dels cinc germans, quatre dels quals servien a la capella del duc Albrecht a Königsberg. Tot i que es desconeix la data de naixement,[1] es pot rastrejar la seva obra a partir de 1518 quan va ser emprat a la capella de la cort de l'emperador Maximilià I. Probablement hi va romandre fins al 1523, quan es va unir a la família Fugger a Augsburg. Des del 1524 fou trompetista i compositor de cort per al margrave Albrecht a Königsberg. L'augment demostrat del salari suggereix l'estima del duc, que també li va donar una petita casa el 1541. Paral·lelament al seu treball a la cort, va ser mestre del cor des de 1534 fins a la seva mort. Després de dos anys de malaltia, va morir el 1542.[1]

El 1540 Kugelmann va publicar l'obra coral Concentus novi trium vocum, Ecclesiarum usui a Prússia precipue accomodati a Augsburg.[2] En ella, l'adaptació del salm 103 de Johann Gramann està relacionada amb una melodia més antiga, Ben lloa, ànima meva, els cavallers. Això es compensa en 6/4 de temps i s'amplia amb un augment expressiu a la segona meitat.[3] El text i la melodia van ser inclosos en tots els llibres d'himnes protestants en llengua alemanya (EG 289) i en les traduccions també en molts altres idiomes. La melodia era, entre altres coses, editada diverses vegades per Johann Sebastian Bach.

També s'han conservat una missa i dos motets.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Kugelmann (Familie). In: Friedrich Blume (Hrsg.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart (MGG). Erste Ausgabe, Band 7 (Jensen – Kyrie). Bärenreiter/Metzler, Kassel u. a. 1958, DNB 550439609, Sp. 1870–1871 (= Digitale Bibliothek Band 60, S. 44179)
  2. Verfügbar in der Sonderreihe von Das Erbe deutscher Musik, Bd. 2.
  3. Frauke Schmitz-Gropengiesser: Weiß mir ein Blümlein blaue (2013). In: Populäre und traditionelle Lieder. Historisch-kritisches Liederlexikon des Deutschen Volksliedarchivs
  4. hrsg. von Fritz Jöde, in Chorbuch 5 (Wb 1931); Herder: Das große Lexikon der Musik, Freiburg/Basel/Wien 1976, Bd. 5, S. 23

Bibliografia[modifica]

  • Gero Soergel: Kugelmann, Hans. In: Wolfgang Herbst (Hrsg.): Wer ist wer im Gesangbuch?, Göttingen 2001, S. 188 (eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche).
  • Robert Eitner: Kugelmann, Hans. In: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Band 17, Duncker & Humblot, Leipzig 1883, S. 307.
  • Hanns-Werner Heister: Kugelmann, Hans. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 13, Duncker & Humblot, Berlin 1982, ISBN 3-428-00194-X, S. 244 f. (Digitalisat).

Enllaços externs[modifica]