Hans von Salmuth

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHans von Salmuth
Hans von Salmuth.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Hans Eberhard Kurt von Salmuth Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Metz (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1962 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWiesbaden Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Activitat1907 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Branca militarInfanteria Modifica el valor a Wikidata
Rang militarGeneraloberst (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ComandamentGrup d'Exèrcits B, XXX Army Corps (Wehrmacht) (en) Tradueix, 17th Army (en) Tradueix, 2nd Army (en) Tradueix, 4th Army (en) Tradueix i 15è Exèrcit (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat percrim contra la humanitat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Hans Eberhard Kurt Freiherr von Salmuth (11 de novembre de 1888 - 1 de gener de 1962) va ser un general i criminal de guerra alemany durant la Segona Guerra Mundial. Salmuth va comandar diversos exèrcits al front oriental, i el Quinzè Exèrcit a França durant la invasió del dia D. Després de la guerra, va ser jutjat en el Judici de l'Alt Comandament, com a part dels Judicis posteriors de Nuremberg. Va ser declarat culpable de crims de guerra i crims contra la humanitat i condemnat a 20 anys. Va ser alliberat el 1953.

Biografia[modifica]

Hans von Salmuth, fill de l'oberstleutnant Friedrich Ernst Werner Anton Freiherr von Salmuth (1853–1926), es va unir a l'exèrcit prussià el 1907 i va servir a l'exèrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial.

Salmuth va romandre a l'exèrcit i va servir com a cap d'estat major del II Cos de 1934 a 1937. Va ser assignat com a cap d'estat major al comandament del primer grup d'exèrcits. El 1938 va ser traslladat com a cap d' Estat Major al Segon Exèrcit.

El 1939 va ser cap d'estat major del Grup d'Exèrcits Nord, comandat pel general Fedor von Bock, durant la invasió de Polònia. Salmuth va continuar com a cap d'estat major a Bock, quan aquest últim va rebre el comandament del grup d'exèrcits B per a la invasió de Bèlgica i França, el maig de 1940. El juliol de 1940, Salmuth va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. L'1 d'agost de 1940 va ser ascendit a tinent general.

El 1941, Salmuth va ser assignat al front oriental i va rebre el comandament del XXX Cos. Va participar en l'Operació Barbarroja i va participar a la batalla de Sebastòpol. Com tots els cossos alemanys del front oriental, el cos de Salmuth va implementar la criminal ordre dels comissaris.[1] El 1942, va ser nomenat comandant en funcions del XVII Exèrcit (del 20 d'abril de 1942 a l'1 de juny de 1942). Durant un breu temps, del 6 de juny de 1942 al 15 de juliol de 1942, va ser assignat al comandament del Quart Exèrcit, en substitució de l'antic comandant, Gotthard Heinrici, que va marxar en excedència. A mitjans de juliol de 1942 va rebre el comandament del Segon Exèrcit.

El gener de 1943 Salmuth va ser ascendit a Generaloberst, el segon rang d'oficial alemany més alt de la Wehrmacht. En aquell moment, es va enfrontar a l'operació soviètica de Vorónej-Kastornensk , en la qual el Segon Exèrcit va ser gairebé destruït. El 3 de febrer de 1943, va rebre el comandament del Quart Exèrcit fins al juliol de 1943. L'agost de 1943, Salmuth va ser reassignat al comandament del Quinzè Exèrcit estacionat al Pas-de-Calais, França. Salmuth va ser rellevat del seu comandament, a finals d'agost de 1944, després de la desintegració de la línia del front alemanya, després del trencament aliat de Normandia (Operació Cobra), sense rebre cap més comandament.

Judici i condemna[modifica]

Salmuth va ser jutjat en el Judici de l'Alt Comandament, com a part dels Judicis posteriors de Nuremberg. Salmuth va ser declarat culpable de crims de guerra i crims contra la humanitat, inclòs l'assassinat i maltractament de presoners de guerra soviètics, i d'assassinat, deportació i presa d'ostatges de civils als països ocupats. Va ser condemnat a 20 anys de presó. La seva condemna va ser revisada el 1951, commutada per 12 anys i retrodatada al juny de 1945. Salmuth va ser alliberat el 1953.[2]

Hans von Salmuth va morir el 1962.

Registre de servei[modifica]

  • XXX Cos - 10 de maig de 1941 - 27 de desembre de 1941
  • XVII Exèrcit - 20 d'abril de 1942 - 1 de juny de 1942
  • Quart Exèrcit - 6 de juny de 1942 - 15 de juliol de 1942
  • Segon Exèrcit - 15 de juliol de 1942 - 3 de febrer de 1943
  • Quart Exèrcit - Juny de 1943 - 31 de juliol de 1943
  • Quinzè Exèrcit - 1 d'agost de 1943 - 25 d'agost de 1944

Promocions[modifica]

Charakter als Fähnrich Fähnrich – 9 de setembre de 1907
Leutnant Leutnant - 27 de gener de 1909 (amb patent del 28 de gener de 1907)
Leutnant Oberleutnant
Hauptman Hauptman – 18 d'agost de 1916
Major Major – 1 de gener de 1928
Oberstleutnant Oberstleutnant – 1 de febrer de 1932
Oberst Oberst - 1 d'abril de 1934
Generalmajor Generalmajor – 1 d'agost de 1937
Generalleutnant Generalleutnant – 1 d'agost de 1939
General de la Wehrmacht General der Infanerie – 1 d'agost de 1940
Generaloberst Generaloberst – 1 de gener de 1943

Condecoracions[modifica]

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (19/7/1940)[3]
Creu de Ferro 1914 de 1ª classe Creu de Ferro 1914 de 1a Classe
Creu de Ferro Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe
Barra 1939 a la Creu de Ferro de II Classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
Orde del Mèrit Militar Orde del Mèrit Militar amb Espases de 4a Classe (Baviera)
Creu del Mèrit Militar Creu Austro-Hongaresa de 3a Classe del Mèrit Militar amb insígnia de guerra
Creu d'Honor 1914-1918 Creu d'Honor dels Combatents del Front
Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe

Referències[modifica]

  1. Stahel, 2015, p. 28.
  2. Hebert, 2010, p. 209, 218.
  3. Scherzer 2007, p. 649.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Càrrecs militars
Precedit per:
Generalleutnant Eugen Ott
Comandant del XXX. Armeekorps
10 de maig de 1941 – 27 de desembre de 1941
Succeït per:
General der Artillerie Maximilian Fretter-Pico
Precedit per:
Generaloberst Hermann Hoth
Comandant del 17. Armee
20 d'abril de 1942 – 31 de maig de 1942
Succeït per:
Generaloberst Richard Ruoff
Precedit per:
Generaloberst Gotthard Heinrici
Comandant del 4. Armee
6 de juny de 1942 – 15 de juliol de 1942
Succeït per:
Generaloberst Gotthard Heinrici
Precedit per:
General Maximilian Reichsfreiherr von Weichs
Comandant del 2. Armee
14 de juliol de 1942 – 3 de febrer de 1943
Succeït per:
General Walter Weiß
Precedit per:
Generaloberst Gotthard Heinrici
Comandant del 4. Armee
Juny de 1943 – 31 de juliol de 1943
Succeït per:
Generaloberst Gotthard Heinrici
Precedit per:
General Heinrich von Vietinghoff gennant Scheel
Comandant del 15. Armee
8 d'agost de 1943 – 24 d'agost de 1944
Succeït per:
General Gustav-Adolf von Zangen