Anzitene

(S'ha redirigit des de: Hanzith)
Infotaula de geografia físicaAnzitene
TipusGavar Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSofene Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 21′ 19″ N, 38° 20′ 01″ E / 38.3553°N,38.3336°E / 38.3553; 38.3336

Anzitene (Khanzit) és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de Kharpurt,[1] situada entre l'Eufrates (a la regió de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del Taure armeni al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, Angl o Àngel) anomenada també Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est. Va formar part de la gran regió de Sofene.[2]

La seva ciutat principal era Tomisa a la riba de l'Eufrates, però el nom li ve de la fortalesa d'Anzith, al nord-est a la vora del Llac Tsvok o Dzovk (turc Göldjïk, àran al-Buhayra).[3][4]

Al tractat d'Acilisene, l'Anzitene, junt amb la Derzene, la Keltzene, l'Acisilene, la Khorzene, el Daranaliq, la Balabitene, l'Astianene, i la Sofene o Sofanene va quedar sota domini romà i la resta d'Armènia va quedar per Pèrsia i se la va conèixer com a Persarmènia.[5][6]

El 536 fou inclosa a la província romana d'Orient d'Armènia Quarta.[7]

Vers el 958 Anzitene fou el nom d'un tema romà d'Orient que anava des de Melitene (al centre-nord) fins a Samòsata (al sud), fins a Arsamosata a l'est i a Larissa a l'oest. En aquests anys exercia el predomini a la regió el nakharar Habel (vers 970) i després Sahak (vers el 995).[8]

Encara al segle xii el catolicós de l'Església Armènia vivia a Dzovk, a l'Anzitene. Llavors va passar als ortúquides corresponent a la branca d'Hisn Kayfa; vers el 1230 fou incorporada al Soldanat de Rum. Llavors la capital era Khartput (Kharput, Khartpert, Kharpert) en àrab Hisn Ziyad.

Referències[modifica]

  1. Sinclair, T. A.. Eastern Turkey: An Architectural & Archaeological Survey, Volume III (en anglès). Pindar Press, 1989-12-31, p. 149. ISBN 978-0-907132-34-9. 
  2. Howard-Johnston, J. D.. East Rome, Sasanian Persia and the End of Antiquity: Historiographical and Historical Studies (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2006, p. 5. ISBN 978-0-86078-992-5. 
  3. Anderson, J. G. C. «The Road-System of Eastern Asia Minor with the Evidence of Byzantine Campaigns» (en anglès). The Journal of Hellenic Studies, 17, 1897-11, pàg. 22-44. DOI: 10.2307/623816. ISSN: 2041-4099.
  4. Marciak, Michaŀ «The Historical Geography of Sophene» (en anglès). Acta Antiqua Academiae Scientiarum Hungaricae, 52, 4, 11-02-2014, pàg. 295–338. DOI: 10.1556/aant.52.2012.4.1. ISSN: 1588-2543.
  5. Rayfield, Donald. Edge of Empires: A History of Georgia (en anglès). Reaktion Books, 2013-02-15, p. 41. ISBN 978-1-78023-070-2. 
  6. Suny, Ronald Grigor. The Making of the Georgian Nation (en anglès). Indiana University Press, 1994, p. 22. ISBN 978-0-253-20915-3. 
  7. Boré, Eugenio. Historia de la Armenia (en castellà). Imprenta del Guardia Nacional, 1838, p. 11. 
  8. Garrood, William «The illusion of continuity: Nikephoros Phokas, John Tzimiskes and the eastern border» (en anglès). Byzantine and Modern Greek Studies, 37, 1, 2013/ed, pàg. 20–34. DOI: 10.1179/0307013112Z.00000000016. ISSN: 0307-0131.