Happy feet 2

De Viquipèdia
Infotaula de pel·lículaHappy feet 2
Happy Feet Two Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorge Miller Modifica el valor a Wikidata
ProduccióGeorge Miller i Bill Miller Modifica el valor a Wikidata
GuióGeorge Miller Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Powell Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros., Village Roadshow Pictures, Kennedy Miller Mitchell i Malofilm Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorInterCom i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAustràlia i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerebuddy movie, cinema musical, cinema d'aventures, comèdia i cinema familiar Modifica el valor a Wikidata
Temapingüí Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhappyfeettwo.warnerbros.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1402488 Filmaffinity: 829620 Allocine: 140675 Rottentomatoes: m/happy_feet_two Mojo: happyfeet2 Allmovie: v488839 TCM: 774487 Metacritic: movie/happy-feet-two Modifica el valor a Wikidata

Happy feet 2[1] (títol original en anglès, Happy Feet 2 o Happy Feet Two) és una pel·lícula d'animació per ordinador, estrenada el novembre de l'any 2011 dirigida per George Miller i seqüela de Happy feet: Trencant el gel. Rodada als Animal Logic Films a Santa Monica, California, i als Dr. D. Studios en Sydney, Austràlia, es va estrenar també en formats RealD 3D i IMAX 3D. Es va estrenar amb un curtmetratge dels Looney Tunes anomenat "I tawt I taw a puddy tat" (M'ha semblat veure un mixet) amb el pardal Piuet(Tweety) i el Silvestre(Sylvester). Ha estat doblada en català.[1]

Argument[modifica]

L'obra és la seqüela de la pel·lícula d'animació guanyadora de l'Oscar, que fa tornar a l'Antàrtida i reprèn les aventures del pingüí Mumble, el pingüí ballarí i aquest cop en 3D.

Erik, el fill dels pingüins Mumble i Glòria, es resisteix a ballar com la majoria dels pingüins i se'n va de la seva terra amb uns amics, seguint el Ramon, que torna a la Terra de l'Adèlia. Quan hi arriben, el Ramon s'assabenta que allà governa una mena de "déu pingüí", el Gran Sven, un pingüí que vola. Mentrestant, Will, un krill existencialista i aventurer també abandona el seu eixam. En Mumble va a buscar el seu fill i quan tornen a la seva terra amb els menuts, descobreixen que un iceberg immens ha empresonat els pingüins emperador, i els intentaran rescatar amb l'ajut de l'Sven, del pingüins d'Adèlia i dels elefants marins.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Happy feet 2». Ésadir.cat. [Consulta: 13 maig 2022].
  2. «Happy Feet 2». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Happy feet 2