Haptòfits
Haptophyta  | |
|---|---|
 Coccolithus pelagicus | |
| Taxonomia | |
| Fílum | Haptophyta D.J.Hibberd ex Edvardsen i Eikrem, 2000 Haptophyta |
| Ordres | |
| Classe Pavlovophyceae Classe Prymnesiophyceae | |
.svg){kind=icon}
Els haptòfits (Haptophyta) és un fílum d'algues unicel·lulars.[1] Els seus cloroplasts es pigmenten de forma semblant a la dels heteroconts (com en les crisofícies), però es diferencien en la resta de l'estructura cel·lular, de manera que pot ser que siguin una línia evolutiva separada en la que els cloroplasts es deriven d'endosimbiosis similars.
Les cèl·lules tenen típicament dos flagels lleugerament desiguals, que són llisos, i un únic orgànul denominat haptonema, que se superficialment similar a un flagel del qual es diferencia en el conjunt de microtúbuls i en el seu ús. Els mitocondris tenen crestes tubulars.
Els haptòfits més coneguts són els coccolitòfors (ordres dels cocolitals i isocrisidals), que tenen un exoesquelet de plaques calcàries denominades coccòlits. Constitueixen el fitoplàncton marí més abundant, especialment en mar obert i són extremadament abundants com a microfòssils. Altres haptòfits planctònics inclouen Chrysochromulina i Prymnesium, que periòdicament produeixen floracions algals marines tòxiques, i Phaeocystis que produeix floracions que poden generar una escuma desagradable que s'acumula sovint a les platges. Estudis moleculars i morfològics divideixen els haptòfits en cinc ordres.
Referències
[modifica]
- ↑ Guiry, Michael D. «How many species of algae are there? A reprise. Four kingdoms, 14 phyla, 63 classes and still growing». Journal of Phycology, vol. 60, 2, 2024, p. 214–228. Bibcode: 2024JPcgy..60..214G. DOI: 10.1111/jpy.13431. PMID: 38245909.
- R.A. Anderson. American Journal of Botany 91(10): 1508-1522. 2004. Biology and Systematics of Heterokont and Hyptophyte Algae.
