Haramosh
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pakistan | |||
| Localització | Gilgit-Baltistan, Pakistan | |||
| ||||
| Serralada | Muntanyes Rakaposhi-Haramosh, Karakoram | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 7.397 m | |||
| Prominència | 2.277[1][2] | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1958 | primer ascens | |||
| Esport | ||||
| Primer ascens | 4 d'agost de 1951 per Heinrich Roiss, Stefan Pauer i Franz Mandl | |||
| Ruta normal | glacera/roca/escalada en gel | |||
L'Haramosh. també conegut com a pic Haramosh o Peak 58, és una muntanya que s'alça fins als 7.397 msnm i és la tercera més alta de les muntanyes Rakaposhi-Haramosh, una secció de la gran serralada del Karakoram, al Pakistan.
L'Haramosh es troba uns 65 km a l'est de Gilgit, a la zona centre-sud de les muntanyes Rakaposhi-Haramosh, i s'eleva bruscament sobre les aigües del riu Indus. Uns 18 km al nord s'aixeca el Malubiting (7.458 m).
Ascensions[modifica]
L'Haramosh va ser reconegut per primera vegada el 1947 per una expedició suïssa, mentre el 1955 va ser un equip alemany el que va reconèixer la ruta nord-est. El 1957 Tony Streather, John Emery, Bernard Jillot i Rae Culbert, de la Universitat d'Oxford van fer-ne un intent fallit, on moriren Jillot i Culbert. Streather i Emery sobrevisqueren, però patiren importants congelacions. La història fou recollida al llibre The Last Blue Mountain de Ralph Barker.
Finalment l'Haramosh va ser escalat per primera vegada el 4 d'agost de 1958 pels austríacs Heinrich Roiss, Stefan Pauer i Franz Mandl, tot passant per l'Haramosh La i l'aresta est, seguint més o menys la ruta de la tragèdia de 1957.[3][4][5]
Segons l'Himalayan Index[6] el cim es va tornar a escalar el 1978 (expedició japonesa per l'aresta oest), 1979 (es desconeix nacionalitat i ruta) i 1988 (expedició polonesa per la cara sud-oest).
Bibliografia[modifica]
- High Asia: An Illustrated History of the 7000 Metre Peaks per Jill Neate, ISBN 0-89886-238-8.
- The Last Blue Mountain per Ralph Barker, Ripping Yarns, ISBN 1-904466-30-3.
Referències[modifica]
- ↑ «Haramosh, Pakistan». peakbagger.com [Consulta: 17 novembre 2016].
- ↑ «Karakoram ultra-prominences». peaklist.org. [Consulta: 11 gener 2014].
- ↑ «Himalaya, Pakistan, Haramosh». American Alpine Journal, 1959, vol. 11.
- ↑ Heinrich Roiss. «1958 Austrian Expedition the Ascent of Haramosh». Himalayan Journal, 1958, vol. 21.
- ↑ Babar, Samar. The Epic of Haramosh. The Army Press, 2010.
- ↑ Himalayan Index
Enllaços externs[modifica]
- Mapa procedent d'himalaya-info.org