Vés al contingut

Harold A. Innis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHarold A. Innis
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1894 Modifica el valor a Wikidata
Otterville (Canadà) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Toronto (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Mount Pleasant, Toronto Modifica el valor a Wikidata
President
1937 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat McMaster
Universitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiChester W. Wright Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, professor universitari, filòsof, historiador, sociòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Toronto
Universitat McMaster Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeMary Quayle Innis Modifica el valor a Wikidata
FillsAnne Innis Dagg Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 115523939Modifica el valor a Wikidata

Harold A. Innis (Otterville, 5 de novembre de 1894 - Toronto, 8 de novembre de 1952) fou un economista canadenc, expert en la història econòmica del Canadà.[1] Fou també un reconegut teòric de la comunicació, líder en la reflexió sobre els mitjans de comunicació amb Marshall McLuhan i altres membres de l'Escola de Toronto. Harold Innis ha estat nomenat el "pare de la teoria de les comunicacions"[2] i el "pare de la història econòmica del Canadà".[3]

Biografia

[modifica]

Harold Adams Innis va néixer el 5 de novembre de 1894 a la zona rural d'Otterville, Ontario, que va ser l'escenari de la seva infància.[4] El 1913 va ingressar a la Universitat McMaster i hi va obtenir una llicenciatura amb èmfasi en Història i Economia. El 1916, poc temps després de la seva graduació, va ser reclutat per a combatre a la Primera Guerra Mundial. Lluitant a la línia del front a França, va ser ferit per un obús a la Batalla de Vimy. En conseqüència, va haver de tornar al Canadà. El 1918 va obtenir el Mestratge en Arts a la Universitat McMaster, a partir d'una tesi sobre la política pels veterans de guerra anomenada El retorn del soldat. El 1920, la Universitat de Chicago li va concedir el doctorat en Economia. El mateix any, la Universitat de Toronto el va designar professor del Departament d'Economia, del que va acabar sent director. A més, va obtenir el càrrec de president de la Royal Society of Canada.[5] La feina de professor d'economia a Toronto va ser la seva darrera ocupació, ja que el 9 de novembre del 1952 va morir als 58 anys.

Obra

[modifica]

La seva obra va girar al voltant de la staples thesis, que formulava que l'explotació i exportació de mercaderies, com pells d'animals, fusta, blat, metalls i hidrocarburs, havien influenciat decisivament l'economia, cultura i política canadenques.

Aquestes mercaderies provenien de la perifèria del país i enfortien el centre. La experiència d'Innis a la guerra va marcar la seva visió de les relacions Centre-Perifèria, que es caracteritzava per l'atenció a les relacions entre imperis i colònies marginalitzades.

Innis va realitzar una observació de les xarxes de comerç i transport. Va arribar a la conclusió que no eren meres rutes per portar mercaderies, ja que generaven enorme influència cultural i social. Per tant, va estudiar el paper de la tecnologia de la comunicació fins els processos polítics i econòmics.[6] A més, va postular una teoria segons la qual les tendències de la comunicació, definides per les seves tecnologies, determinen les formes d'organització social.

El treball d'Innis sobre les comunicacions explora el rol dels mitjans en la construcció de la cultura, l'exercici del poder i el desenvolupament de la civilització. Els monopolis del saber, segons la seva postura, supediten la distribució del poder polític entre els grups socials. El poder és sinònim del control de l'espai i el temps. Els sistemes de comunicació donen forma a l'organització social, perquè estructuren relacions temporals i espacials.

Recolzat en la recerca històrica, va classificar els mitjans de comunicació segons si estan més "lligats al temps", amb missatges de major durada, o si estan "lligats a l'espai", amb missatges de major abast. Considerava, per exemple, que el balanç entre la comunicació oral i escrita va ser molt important per a la Grècia antiga el segle V a. C. Va subratllar que, en canvi, els mitjans a l'actualitat es troben obsessionats amb l'impacte immediat, de manera que l'abast del missatge es privilegia en forma extrema sobre la seva permanència i s'efectua una "contínua, sistemàtica i despietada destrucció d'elements essencials per a la permanència de l'activitat cultural".

Publicacions

[modifica]
  • A History of the Canadian Pacific Railway, 1923
  • Peter Fond, Fur Trader and Adventurer, 1930
  • The Fur Trade in Canada: An Introduction to Canadian Economic History, 1930
  • An Introduction to the Economic History of Ontario from Outpost to Empire, 1935
  • The Cod Fisheries: The History of an International Economy, 1940
  • The Diary of Simeon Perkins, 1948
  • Empire and Communications, 1950
  • The Bias of Communication,[7] 1951
  • The Strategy of Culture, 1952
  • Changing Concepts of Time, 1952
  • Essays in Canadian Economic History, 1956
  • The Idea File of Harold Innis, 1980

Referències

[modifica]
  1. ↑ Nadon, Marc «Canadian Perspectives on Law & Society: Issues in Legal History, W. WESLEY PUE et BARRY WRIGHT, éditeurs, « Carleton Library Series, No. 152 », Ottawa, Carleton University Press, 1988, ISBN 0-88620-078-3.». Les Cahiers de droit, 32, 2, 1991, p. 548. DOI: 10.7202/043092ar. ISSN: 0007-974X.
  2. ↑ Williams, David. Imagined nations: reflections on media in Canadian fiction. Montreal ; Ithaca: McGill-Queen's University Press, 2003. ISBN 978-0-7735-2516-0.
  3. ↑ Duan, Peng; Zhang, Lei; Song, Kai; Han, Xiao. Communication of Smart Media (en anglès). Singapore: Springer Singapore, 2020. DOI isbn 978-981-15-9463-2. 10.1007/978-981-15-9464-9. isbn 978-981-15-9463-2.. ISBN 978-981-15-9463-2.
  4. ↑ Brouillette, Benoît «Harold Adams Innis, Portrait of a Scholar, par Donald Creighton. Un vol., 5½ po. x 8½, relié, 146 pages. — University of Toronto Press, Toronto, 1957. ($3.)». L'Actualité économique, 33, 3, 1957, p. 528. DOI: 10.7202/1001264ar. ISSN: 0001-771X.
  5. ↑ «Harold Innis» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2025].
  6. ↑ «Harold Adams Innis – EH.net» (en anglès americà). [Consulta: 5 desembre 2025].
  7. ↑ Deutsch, Karl W. «The Bias of Communication. By Harold A. Innis. Toronto: University of Toronto Press. 1951. Pp. x, 226. $4.50.». Canadian Journal of Economics and Political Science, 18, 3, 8-1952, p. 388–390. DOI: 10.2307/138582. ISSN: 0315-4890.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Harold_A._Innis&oldid=37206371»