Harriet Harman
Harriet Harman (Londres, 30 de juliol de 1950) és una política i advocada britànica que va exercir com a líder adjunta i presidenta del Partit Laborista del 2007 al 2015, i com a presidenta de la Cambra dels Comuns i lord del Segell Privat del 2007 al 2010. També va exercir breument com a líder de l'oposició el 2010 i el 2015 després de les dimissions de Gordon Brown i Ed Miliband, respectivament. Va ser membre del Parlament per la circumscipció de Camberwell i Peckham (anteriorment, Peckham) del 1982 al 2024, període durant el qual va ocupar diversos càrrecs al govern i al Gabinet a l'Ombra, i va ser nomenada membre de la Cambra dels Lords com a parell vitalici el 2024.
Nascuda a Londres, filla de metge i advocada, Harman va estudiar a la St Paul's Girls' School abans d'estudiar política a la Universitat de York. Després de treballar per al Centre de Dret de Brent, va esdevenir assessora jurídica del Consell Nacional per a les Llibertats Civils (NCCL), càrrec en el qual va ser declarada en desacatament al tribunal després d'una acció iniciada per Michael Havers, un exfiscal general. Va portar amb èxit un cas, Harman contra el Regne Unit, davant la Comissió Europea de Drets Humans, on va argumentar que Havers havia violat el seu dret a la llibertat d'expressió. El cas es va resoldre després que el govern britànic acceptés canviar la llei.[1]
Harman va ser elegida diputada per Peckham en unes eleccions parcials de 1982. Va ser nomenada ministra a l'ombra de Serveis Socials el 1984 i ministra a l'ombra de Salut el 1987. Sota el lideratge de John Smith, va ser secretària en cap a l'ombra del Tresor i, amb Tony Blair, secretària a l'ombra d'Ocupació, secretària a l'ombra de Salut i secretària a l'ombra de Seguretat Social, respectivament. Després de la victòria a les eleccions generals de 1997, va ser nomenada secretària d'Estat de la Seguretat Social i va ser la primera ministra de la Dona, fins al 1998, quan va deixar el gabinet. El 2001, va ser nomenada advocada general d'Anglaterra i Gal·les, fins al 2005, quan va esdevenir ministra d'Estat d'Afers Constitucionals. Es va presentar a les eleccions a la direcció adjunta del 2007, va vèncer cinc candidats més, i va derrotar finalment el secretari de Salut, Alan Johnson, per un marge estret. Gordon Brown, que va ser elegit líder del partit, la va nomenar presidenta de la Cambra dels Comuns, lord del Segell Privat, ministra de la Dona i Igualtat i presidenta del Partit Laborista.
Després de la derrota a les eleccions generals de 2010, Brown va dimitir com a líder del Partit Laborista i Harman, com a líder adjunta, va esdevenir-ne la presidenta en funcions i líder de l'oposició fins a l'elecció d'Ed Miliband. Posteriorment, va exercir com a viceprimera ministra a l'ombra, combinant el càrrec amb el de secretària a l'ombra de Desenvolupament Internacional del 2010 al 2011 i el de secretària a l'ombra de Cultura, Mitjans de Comunicació i Esport del 2011 al 2015. El 2014, Harman va expressar el seu penediment després que es revelés que l'entitat Paedophile Information Exchange tenia l'estatus d'afiliat dins del NCCL mentre ella era assessora jurídica del Consell.[2] Després de la derrota del Partit Laborista a les eleccions generals de 2015, Miliband va dimitir com a líder del Partit Laborista i Harman va tornar a convertir-se en presidenta en funcions del partit i líder de l'oposició. També va dimitir com a líder adjunta, cosa que va provocar unes eleccions simultànies al lideratge adjunt. Harman va dimitir com a diputada a les eleccions generals de 2024[3] i va ser nomenada a la Cambra dels Lords més endavant aquell mateix any.
Referències
[modifica]- ↑ European Commission of Human Rights. «Harman v. United Kingdom (Application No. 10038/82)». HUDOC - European Court of Human Rights, 15-05-1986. [Consulta: 9 setembre 2025].
- ↑ «Harriet Harman expresses 'regret' after Daily Mail claims» (en anglès). BBC News, 25-02-2014.
- ↑ Elgot, Jessica «Harriet Harman to step down after 40 years in parliament» (en anglès). The Guardian, 07-12-2021. ISSN: 0261-3077.
- Persones vives
- Alumnes de la St Paul's Girls' School
- Membres del Consell Privat del Regne Unit
- Alumnes de la Universitat de York
- Naixements del 1950
- Presidents de parlaments
- Ministres
- Diputats
- Polítics londinencs
- Membres del Partit Laborista britànic
- Advocats anglesos
- Polítics anglesos del segle XXI
- Advocats del segle XXI
- Polítics anglesos del segle XX
- Advocats del segle XX