Harriet Martineau

Harriet Martineau

Biografia
Naixement	12 juny 1802 Norwich (Anglaterra)
Mort	27 juny 1876 (74 anys) Ambleside (Anglaterra)
Sepultura	Key Hill Cemetery (en)
Activitat
Camp de treball	Economia i assaig
Ocupació	lingüista, filòsofa, activista pels drets de les dones, geògrafa, sufragista, escriptora, abolicionista, assagista, novel·lista, periodista, sociòloga, economista, traductora, historiadora, feminista
Company professional	Henry George Atkinson
Família
Pares	Thomas Martineau   i Elizabeth Rankin
Germans	James Martineau Robert Martineau Ellen Martineau Elizabeth Martineau Henry Martineau Thomas Martineau Rachel Ann Martineau
Parents	Maria Martineau, neboda

Harriet Martineau (Norwich, 12 de juny de 1802 - Ambleside, 27 de juny de 1876) fou una teòrica social, escriptora, ideòloga Whig i intel·lectual anglesa, sovint citada com la primera dona sociòloga.

Va fer contribucions significatives a l'economia política, la teoria sociològica, el periodisme i la condició de la dona en l'època victoriana. Va escriure trenta-cinc llibres i desenes d'assajos des d'una perspectiva sociològica, holística, religiosa, domèstica, i potser més controversialment, des d'una perspectiva femenina; també va traduir diversos treballs d'Auguste Comte.

Gràcies a l'escriptura guanyava prou com per poder mantenir-se sense preocupacions, una rara proesa per a una dona a l'època victoriana. Una jove princesa Victòria gaudia llegint les publicacions de Martineau. La reina convidà Martineau a la seva coronació l'any 1838 —un esdeveniment que ella va descriure divertida, i amb gran detall, per als seus molts lectors. Martineau va dir del seu propi enfocament de l'escriptura: «quan s'estudia una societat, cal enfocar-ne tots els aspectes, incloent-hi les institucions polítiques, religioses i socials clau». Creia també que era necessària una anàlisi social minuciosa per entendre la situació d'inferioritat en què es trobaven les dones respecte als homes.

La novel·lista Margaret Oliphant digué «com a conferenciant i política nada, ella [Martineau] va estar menys afectada per la diferència marcada pel seu sexe que potser qualsevol altre, home o dona, de la seva generació». Martineau introduí perspectives sociològiques feministes en la seva escriptura, on també va donar la seva apreciació sobre assumptes com el matrimoni, els nens, la vida domèstica, la religió i les relacions ètniques.

Inicis

La casa on Harriet Martineau va néixer

La sisena de vuit fills, Harriet Martineau va néixer a Norwich, Anglaterra, on el seu pare era un fabricant tèxtil. Sa mare era la filla d'un refinador de sucre i una botiguera. La família Martineau era d'ascendència francesa hugonota i professava punts de vista unitaris. El seu oncle era el cirurgià Philip Meadows Martineau (1752–1829), a qui Harriet gaudia visitant a la seva propietat propera, Bracondale Lodge. Martineau era més propera al seu germà James, que esdevingué un clergue a l'estil dels dissidents anglesos. Segons l'escriptora Diana Postlethwaite, la relació de Harriet amb la seva mare era tensa i mancada d'afecte, i no acceptà que la seva mare la deixés, de petita, a cura d'una dida; tot això va contribuir a gestar els punts de vista que després expressà en les seves obres posteriors.

Els seus ideals en la vida domèstica i la «facultat natural per ser mestressa de casa», descrit en el seu llibre Household Education (Educació de casa) (1848), derivaven de la seva manca de criança durant el creixement. Sa mare era l'antítesi de les qualitats càlides i educatives que Harriet creia necessàries per a les nenes en una edat primerenca. La seva mare instà els seus fills a ser instruïts, però al mateix temps s'oposà a la pedanteria. Amb una mirada aguda per al decòrum femení i les bones maneres, les seves filles mai podrien ser vistes en públic amb una ploma a la mà. Sa mare potencià estrictament una conducta femenina escaient, empenyent la seva filla a «aguantar una agulla de cosir» tan bé com la ploma.

Martineau començà a perdre els sentits del gust i de l'olor a una edat jove; esdevingué cada cop més sorda i hagué d'utilitzar un otòfon. Va ser l'inici de molts problemes de salut en la seva vida. L'any 1821 començà a escriure de manera anònima per al Monthly Repository, un diari unitari, i el 1823 publicà Devotional Exercises and Addresses, Prayers and Hymns (Exercicis i direccions, oracions i himnes devots). El negoci del seu pare va fer fallida el 1829. Amb 27 anys, Martineau feu un pas fora del decòrum femení per guanyar un sou per a la família. Juntament amb la costura, començà a vendre els seus articles al Monthly Repository, guanyà reconeixement, incloent-hi tres premis per assaigs de la Unitarian Association (associació unitària britànica). La seva feina regular al Repository l'ajudà a establir-se com a escriptora autònoma fiable i popular.

En la seva autobiografia, reflexiona sobre el seu èxit com a escriptora i el fracàs empresarial del seu pare, el qual descriu com «una de les millors coses que ens van passar». Des de llavors, ella pogué «viure veritablement, en comptes de ser un vegetal». La seva reflexió emfasitza l'experiència amb la responsabilitat financera personal mentre escriu «[la seva] fusió de narratives literàries i econòmiques».

El seu primer llibre encarregat, Illustrations of Political Economy (Il·lustracions d'economia política), fou un tutorial de ficció pretès per ajudar al públic general a entendre les idees d'Adam Smith. Illustrations va ser publicat el febrer de 1832 en una edició de només 1.500 exemplars, ja que l'editor era del parer que no es vendria bé. Tot i així, fou un èxit ben ràpidament, i superaria fermament la venda d'un treball de Charles Dickens. Illustrations fou la seva primera feina a rebre una aclamació significativa, i el seu èxit serví per a estendre les idees de lliure circulació d'Adam Smith i d'altres per tot l'Imperi Britànic. Martineau llavors acordà compondre una sèrie d'històries mensuals similars durant un període de dos anys. Les obres posteriors van oferir tutorials de ficció sobre una sèrie d'economistes polítics com James Mill, Jeremy Bentham i David Ricardo, l'últim especialment determinant per al criteri de Martineau sobre la llei de lloguer. Martineau confià en Malthus per formar-se la seva opinió sobre la tendència de la població humana a superar els seus mitjans de subsistència. Tot i que en històries com Weal and Woe in Garvelock va promoure la idea del «control de població» a través del que Malthus va anomenar «controls voluntaris», ja sigui la castedat voluntària o els matrimonis més tardans.

Londres i els Estats Units

En l'era victoriana, a començaments del segle XIX, la majoria d'institucions i normes socials eren fortament modelades pel gènere, o la percepció del que era «apropiat» per als homes i per a les dones. L'escriptura no n'era cap excepció; obres de no-ficció sobre assumptes socials, econòmics i polítics eren dominats per homes, mentre que àrees limitades, com la ficció novel·lesca i temes que tractaven la vida domèstica, eren considerats apropiats per a autores dones. Malgrat aquestes expectatives de gènere en el món literari, Martineau expressà fortament les seves opinions sobre una gran diversitat de temes. El 1832 Martineau es traslladà a Londres. Entre el seu coneguts hi hagué Henry Hallam, Harriet Taylor, Alexander Maconochie, Henry Hart Milman, Thomas Malthus, Monckton Milnes, Sydney Smith, John Stuart Mill, Edward Bulwer-Lytton, Elizabeth Barrett Browning, Sarah Austin, i Charles Lyell, així com Jane Welsh Carlyle i Thomas Carlyle. Va conèixer Florence Nightingale, Charlotte Brontë, George Eliot i Charles Dickens més tard, durant la seva carrera literària.

Fins al 1834 Martineau estigué ocupada amb el seu germà James en la sèrie d'economia política, així com treballant en una sèrie suplementària, Poor Laws and Paupers Illustrated i Illustrations of Taxation, que pretenien influenciar directament en la política del govern. Durant la mateixa època, publicà quatre relats expressant suport a la Poor Law [o Llei d'Assistència Pública] reformada pel Partit Whig anglès. Aquestes històries (directes, lúcides, escrites sense gens d'esforç aparent, però eficaces en la pràctica) mostraven les característiques de l'estil de l'autora. Els paternalistes conservadors reaccionanaren anomenant-la malthusianista, «que menysprea la caritat i la provisió per als pobres», mentre que els radicals se li van oposar en el mateix grau. La classe alta Whig l'honorà.

El maig de 1834 Charles Darwin, en la seva expedició a les Illes Galàpagos, va rebre una carta de les seves germanes que deien que Martineau era «ara un gran lleó a Londres, molt apreciada per Lord Brougham, que li ha encarregat històries sobre les Poor Laws i recomana el llibre Poor Laws and Paupers Illustrated». Afegiren que el seu germà Erasmus «la coneix i n'és un molt gran admirador i tothom llegeix els seus llibrets i si tens un hora morta pots llegir-los, i després llençar-los per la borda, perquè no et prenguin el teu temps preciós».

Harriet Martineau

El 1834, després de completar la sèrie d'economia, Harriet Martineau va fer una llarga visita als Estats Units, en què ella i les seves companyes de viatge van recórrer el país des de Nova York fins a Boston , i des de Chicago fins a Atlanta i altres llocs de Geòrgia. Durant aquest temps, va visitar James Madison, expresident dels Estats Units, a casa seva a Montpeller. També conegué molts abolicionistes a Boston i va estudiar les escoles emergents per a l'educació de les noies. El seu suport a l'abolicionisme, llavors àmpliament impopular als EUA, causà controvèrsia, a la qual les seves publicacions, poc després del seu retorn, Society in America (La societat a Amèrica) (1837) i How to Observe Morals and Manners (Com observar la moral i les maneres) (1838), encara van contribuir a alimentar. Els dos llibres són considerats contribucions significatives al camp llavors emergent de la sociologia.

 A Society in America, Martineau criticà iradament l'estat de l'educació de les dones. Escrigué: «L'intel·lecte de les dones és limitat per una injustificable restricció d'... educació. Com que les dones no tenen cap dels objectius a la vida per als quals es considera necessària una educació ampliada, l'educació no els és donada... L'elecció és o ser poc educat, passiu i subordinat, o ben educat, vigorós, i lliure únicament en contra de la voluntat general».

La publicació de Harriet Martineau Illustrations of Political Economy (Exemples d'economia política) tingué èxit de públic. Tant que al 1834 les vendes mensuals havien assolit 10.000 exemplars, molt més que moltes novel·les de Dickens, el qual amb 2.000 per mes era considerat molt exitós.

El seu article «L'era dels màrtirs dels Estats Units», publicat el 1839 al Westminster Review, introduí els lectors anglesos en les lluites dels abolicionistes a Amèrica uns quants anys després que Gran Bretanya hagués abolit l'esclavitud.

A principis de desembre de 1836 Charles Darwin vs visitar Martineau i potser van parlar dels mons socials i naturals sobre els quals ella estava escrivint en el seu llibre Society in America, inclosa la «grandesa i bellesa» del «procés de formació del món» que ella havia vist a les Cascades del Niàgara. Va comentar en una cartaː

Va ser [Martineau] molt agradable i vaig poder parlar de molts temes, considerant el temps limitat. No és gens lletja, però pel que sembla, està absorbida pels seus propis projectes, els seus propis pensaments i les seves pròpies habilitats.

Martineau escrigué Deerbrook (1838), una novel·la de tres volums publicada després dels seus llibres americans. Hi retratava una fallida història d'amor entre un metge i la seva cunyada. Fou considerada la seva novel·la més reeixida. També va escriure The Hour and the Man: An Historical Romance (1839), una novel·la de tres volums sobre el dirigent esclau haitià Toussaint L'Ouverture, que va contribuir a la obtenció de la independència de l'illa el 1804.

Newcastle i Tynemouth

El 1839, durant una visita a l'Europa Continental, Martineau va ser diagnosticada amb un tumor uterí. Visità diverses vegades el seu cunyat, Thomas Michael Greenhow, que era un reconegut doctor a Newcastle upon Tyne, per provar d'alleujar els seus símptomes. En l'última ocasió es va quedar durant sis mesos a la casa familiar dels Greenhow. Immòbil i confinada en un sofà, va ser cuidada per la seva mare fins que compraren una casa i contractaren una infermera per ajudar-la.

Després es traslladà riu avall a Tynemouth, on va estar-se a la pensió de la Sra.Halliday, durant gairebé cinc anys des del març de 1840, i va recuperar la salut. L'establiment encara és obert avui dia com a casa d'hostes, ara anomenat Martineau Guest House en honor seu.

Placa commemorativa a Tynemouth

La seva malaltia la va portar a promulgar, literalment, les limitacions de les dones en societat, perquè va comprovar com el confinament a casa és una part important del fet de ser dona i comportar-se com a tal. Se li ensenyen les arts domèstiques de treballar, servir i netejar, entrenar-se per a la maternitat, i veu la mare... fent aquestes coses.

Martineau va escriure com a mínim tres llibres durant la seva malaltia. Un llibre d'històries curtes per a nens, The Playfellow, que va ser publicat el 1841. El 1844 publicà Crofton Boys, una novel·la per a nens, i Life in the Sickroom: Essays by an Invalid, una reflexió autobiogràfica sobre la invalidesa. Va escriure Household Education (1848), el manual sobre la manera «apropiada» de criar i educar els fills. Finalment, començà a treballar en la seva autobiografia, que, completada molt més tard, va incloure algun centenar de pàgines sobre aquest període.

Life in the Sickroom és considerat una de les obres més infravalorades de Martineau. Molestà als lectors evangèlics, ja que «van pensar que era perillós per la 'seva suposada autosuficiència'». Aquesta sèrie d'assajos abraçà la feminitat tradicional. Es diu que Martineau el dedicà a Elizabeth Barrett, però totes dues ho desmentiren reiteradament.

Alhora, Martineau hi capgirava la relació tradicional entre metge i pacient reafirmant el control sobre l'espai propi fins i tot en la malaltia. L'habitació de la malalta era el seu espai. Life in the Sickroom explica com recuperar el control fins i tot en la malaltia. Alarmats que una dona exigís aquesta posició en la dinàmica de poder, els crítics van suggerir que, com que era una invàlida, la seva ment també havia d'estar malalta i la seva obra no havia de ser presa seriosament, perquè els crítics pensaven que era insòlit que una dona suggerís estar en una posició de control, especialment estant malalta. En comptes d'això, la Review recomanà que els pacients seguissin amb «submissió incondicional» els consells dels metges.

Esperant quedar invàlida per la resta de la seva vida, Martineau gaudí de la nova llibertat de visió amb el seu telescopi. A l'altra banda del riu Tyne hi havia la platja de sorra «on hi ha freqüents naufragis, massa interessants per a una invàlida... i per sobre de les roques, un bruguerar, on veig grups de nens fent volar els seus estels; amants i amics fent els passejos esventats dels diumenges...»

Durant la seva malaltia, per segona vegada declinà una pensió, tement comprometre la seva independència política. Poc després de la publicació de la seva carta sobre el tema, alguns dels seus amics van reunir una petita pensió vitalícia per a ella.

Mesmerisme i Ambleside

El 1844 Martineau es va sotmetre a un curs de mesmerisme –o «magnetisme animal»– recuperant la salut després d'uns quants mesos. En aquells temps hi havia interès nacional en el mesmerisme, que podria ser definit com una «vague agrupació de pràctiques amb les quals una persona influeix en una altra a través d'una varietat d'accions personals, o a través de la influència directa d'una ment sobre una altra ment. El mesmerisme fou dissenyat per fer que forces invisibles augmentessin les faciltats mentals de l'objecte mesmèric». Amb el temps publicà un informe del seu cas en setze cartes sobre el mesmerisme, Letters on Mesmerism, que va causar molta discussió. La seva feina provocá una fricció amb «els prejudicis naturals d'un cirurgià i la muller d'un cirurgià» (el seu cunyat i germana, Elizabeth Greenhow, Martineau de soltera).

Autobiografia d'Harriet Martineau

El 1845 va deixar Tynemouth per Ambleside a Lake District, on es va construir la casa que anomenà The Knoll, Ambleside, i on posteriorment passà la major part de la seva vida, des de 1846. El 1845 va publicar tres volums de Forest and Game Law Tales [Contes forestals i de caça]. El 1846 va residir amb la seva anciana mare, Elizabeth, a Birmingham durant un temps, després del qual va anar de viatge per Egipte, Palestina i Síria amb alguns amics. En tornar va publicar Eastern Life, Present and Past [Vida oriental, present i passat] (1848). Aquest quadern de viatge expressà el seu concepte que, a mesura que la humanitat passava, una rere l'altra, per totes les religions històriques del món, la concepció de la deïtat i del govern diví es tornava a cada pas més i més abstracta i indefinida. Ella creia que l'objectiu final era l'ateisme filosòfic, però no ho digué explícitament en el llibre. Va descriure les tombes antigues, «el sudari negre de l'oblit» en contrast amb «l'espectacle de titelles» pasqual a l'Església del Sant Sepulcre, i va anotar que les creences cristianes de la recompensa i el càstig eren basades en supersticions paganes similars. Descrivint una tomba de l'antic Egipte, va escriure, «que semblant a la nostra, era la seva vida i mort!...» Compara'l amb un agent naval retirat fet aristócrata rural en els nostres dies, i coincideixen més que no pas difereixen!» La «tendència infidel» del llibre fou massa per a l'editor John Murray, que el va refusar.

La biògrafa de Martineau, Florence Fenwick Miller, va escriure que en aquesta obra «totes les seves millors facultats morals i intel·lectuals es van exercir, i la seva acció es fa visible, d'una pàgina o l'altra». Eastern Life, Present and Past va marcar un capítol important en la vida de Martineau, ja que va documentar el seu allunyament de l'unitarisme cap a l'ateisme, que mai es va completar.  Aquest canvi de religiositat es pot veure més bé en la seva instrucció de viatjar amb l'esperança d'obtenir una comprensió històrica dels llocs sagrats i en les seves crítiques sobre el literalisme bíblic, influenciat per Samuel Taylor Coleridge. Eastern Life, Present and Past també és important històricament, com assenyala Billie Melman, va ser el "primer diari de viatge femení pròpiament dit que no és un relat d'un pelegrinatge".  En fer-ho, l'anomenat «antipelegrinatge» de Martineau es va convertir en un punt important en el creixement del món acadèmic femení, així com en una addició al creixent camp de l'egiptologia.

Martineau va escriure Household Education el 1848, lamentant l'estat de l'educació de les dones. Creia que les dones tenien una inclinació natural a la maternitat i que el treball domèstic anava de la mà del món acadèmic per a una educació apropiada i completa. Declarà, «vaig més enllà que la majoria de persones... en desitjar la pràctica a fons en les ocupacions domèstiques, des de ben petites, per a les noies joves». Proposà que llibertat i racionalitat, més que comandament i obediència, eren els instruments més efectius en l'educació.

El seu interès en els esquemes d'instrucció la va portar a iniciar una sèrie de conferències, adreçades al principi als nens de l'escola de Ambleside, que es van estendre després als seus pares, a petició dels adults. Els temes eren pràctiques i principis sanitaris, les històries d'Anglaterra i Amèrica del Nord, i els escenaris dels seus viatges a Orient. A petició de l'editor Charles Knight, el 1849 va escriure The History of the Thirty Years' Peace, 1816–1846, una excel·lent història popular des del punt de vista d'una «radical filosòfica». Martineau va abastar una àmplia varietat de temes en els seus escrits i ho va fer amb més fermesa del que s'esperava de les dones en aquells temps. Ha estat descrita dient que tenia una «naturalesa essencialment masculina».

Les obres de Martineau inclouen una guia àmpliament utilitzada del Lake District, A Complete Guide to the English Lakes, publicada el 1855 i la seva 4a edició el 1876. Aquesta serví com a guia definitiva de l'àrea durant 25 anys, reemplaçant eficaçment l'anterior guia de William Wordsworth, Guide to the Lakes, i continuà en ús comú fins a la publicació de M. J. B. Baddeley, Thorough Guide to the English Lake District el 1880.

Martineau en els seus darrers anys.

Martineau edità un volum de Letters on the Laws of Man's Nature and Development [Cartes sobre les lleis de la naturalesa i el desenvolupament de l'home], publicat el març de 1851. La seva forma epistolar es basa en la correspondència entre ella i l'autoproclamat científic Henry G. Atkinson. Hi exposava la doctrina filosòfica de l'ateisme, que considerava la tendència de la creença humana. No negava una causa primera però la declarava incognoscible. Ella i Atkinson pensaven que afirmaven l'obligació moral de l'home. Atkinson fou un entusiasta exponent del mesmerisme. La importància que hi donà als temes del mesmerisme i la clarividència augmentaren la desaprovació general del llibre. El Londres literari estava indignat pel seu ateisme evolutiu mesmèric, i el llibre causà una divisió duradora entre Martineau, el seu estimat germà, James, que havia esdevingut un clergue unitari, i alguns dels seus amics.

De 1852 a 1866, contribuí regularment a The Daily News, escrivint de vegades sis articles de referència per setmana. Va escriure en total més de 1600 articles pel diari. També publicà les seves cartes d'Irlanda, Letters from Ireland, escrites durant una visita a aquest país a l'estiu de 1852. Durant molts anys fou col·laboradora al Westminster Review; el 1854 va ser una de les persones que van donar suport financer per impedir-ne el tancament.

Martineau creia ser psicosomàtica; aquesta creença mèdica de l'època relacionava l'úter amb les emocions i la histèria. Va tenir símptomes d'histèria en la seva pèrdua de gust i olor. La sordesa parcial que patí durant tota la vida podria haver contribuït als seus problemes. Diverses persones, incloent la criada, el seu germà, i Spencer T. Hall (un mesmerista notable) van practicar mesmerisme en ella. Alguns historiadors atribueixen la seva recuperació aparent dels símptomes a un canvi en el posicionament del seu tumor de manera que ja no obstruïa altres òrgans. Com que les millores físiques foren els primers senyals de guariment que va tenir en cinc anys i passà al mateix temps que el seu primer tractament mesmèric, confidencialment Martineau va atribuir al mesmerisme la seva curació.

Martineau continuà el seu activisme polític al final de la dècada de 1850 i al llarg dels 1860. Va donar suport a la Llei de la Propietat de les Dones Casades i el 1856 signà una petició per a la llei organitzada per Barbara Bodichon. També va pressionar per a la prostitució amb llicència i per lleis que s'adrecessin als clients més que a les dones. Va donar suport al sufragi de les dones i va signar al seu favor la petició de Bodichon l'any 1866.

A principis de 1855, Martineau patia una malaltia cardiovascular. Començà a escriure la seva autobiografia, quan creia que potser no sobreviuria. Completant el llibre ràpidament en tres mesos, va ajornar la seva publicació fins a després de la seva mort, i va viure dues dècades més. Va ser publicada pòstumament el 1877.

Quan el llibre de Darwin L'Origen de les Espècies va ser publicat el 1859, el seu germà Erasmus va enviar una còpia a Harriet Martineau. A l'edat de 58 anys, ella continuà escrivint ressenyes des de casa seva, a Lake District. Des del seu «paisatge de neu», Martineau li va enviar les gràcies, afegint que ja anteriorment havia apreciat

la qualitat i conducta de la ment del vostre germà, però és un satisfacció indescriptible veure aquí la plena manifestatió de la seva serietat i simplicitat, la seva sagacitat, la seva indústria, i el poder pacient amb què ha recollit tal quantitat de fets, transmutar-los amb un tractament sagaç en tal coneixement portentós.

Martineau donà suport la teoria de Darwin perquè no era basada en la teologia. Ella s'esforçà pel laïcisme declarant que «en l'estat present del món religiós, el Laïcisme hauria de florir. Quina quantitat de pecat i infortuni podria ser i seria llavors extingit». Va escriure al seu amic Malthusian (i ateu) George Holyoake entusiasmadaː «Quin llibre! –enderrocant (si és cert) la Religió revelada per una banda, i la Natura (fins on les Causes Finals i el Disseny són concernits) en l'altra. La gamma i la quantitat de coneixement li treu a un la respiració». A Fanny Wedgwood (la muller de Hensleigh Wedgwood) va escriure,

Lamento una mica que C.D. se sortís del seu camí dues o tres vegades per parlar d'«El Creador» en el sentit popular de la Primera Causa.... El seu tema és «l'Origen de les Espècies» i no l'origen de l'Organització; i sembla un mal innecessari haver obert aquesta especulació en absolut. I ara! He alliberat la meva ment.

Economia i ciències socials

Harriet Martineau propugna teories econòmiques polítiques a Illustrations of Political Economy. Ella és vista com una pionera que combina ficció i economia en un període en què «la ficció reclamava autoritat sobre el coneixement emocional, mentre que l'economia reclamava autoritat sobre el coneixement empíric». A més, el text de Martineau crea l'escenari per a les dones per entrar en l'economia. Per exemple, Dalley Lana explica que «portant el tema de l'economia domèstica per influenciar en l'economia política, Martineau col·loca les dones més centralment dins de la pràctica i la teoria econòmica. En aquest context, les dones –com a lectores d'Illustrations– no només representen una part en l'economia a gran escala sinó que també (a causa de la seva participació) se les anima a aprendre els principis de l'economia política».

Ja al 1831, Martineau va escriure sobre el tema de l'«economia política» (com es coneixia llavors al camp d'economia). El seu objectiu era popularitzar i il·lustrar els principis del capitalisme laissez faire, encara que no proclamà cap teoria original.

Les reflexions de Martineau sobre Society in America, publicat el 1837, són clars exemples dels seus mètodes sociològics. Les seves idees en aquest camp van ser exposades en el seu llibre de 1838, How to Observe Morals and Manners [Com observar la moral i els bons costums]. Ella creia que algunes lleis socials molt generals influeixen en la vida de qualsevol societat, incloent el principi de progrés, l'aparició de la ciència com el producte més avançat de l'esfoç de l'intel·lecte humà, i la importància de la dinàmica de la població i l'entorn físic natural.

Auguste Comte va encunyar el nom de la sociologia i va publicar una exposició laberíntica sota el nom de Cours de Philosophie Positive el 1839. Martineau n'emprengué una traducció que va ser publicada en dos volums el 1853 com The Positive Philosophy of Auguste Comte (lliurement traduït i condensat per Harriet Martineau). Fou una fita remarcable, i exitosa; Comte recomanà els seus volums als seus estudiants en comptes del seu propi. Alguns escriptors consideren Martineau com la primera dona sociòloga. La seva introducció de Comte al món de parla anglèsa i els elements de perspectiva sociològica en les seves escriptures originals donen suport el seu crèdit com a sociòloga.

Mort

El nom de Harriet Martineau en la secció més baixa del memorial de Reformistes, cementiri Kensal Green

Harriet Martineau morí de bronquitis a «The Knoll» el 27 de juny de 1876. L'abril següent, a Bracondale, la propietat del seu cosí, molta part de l'extensa col·lecció d'art de Martineau va ser venuda en subhasta.

Memorial

El seu nom és llistat a la cara est del Memorial de Reformistes al cementiri Kensal Green a Londres.

Llegat

Harriet Martineau deixà un croquis autobiogràfic per ser publicat pel Daily News, en el qual va escriure:

El seu poder original no era més que a causa de la serietat i claredat intel·lectual dins d'un cert rang. Amb poc poder imaginatiu i suggerent i, per tant, amb res que s'aproximi a geni, va poder veure clarament el que va veure, i donar una expressió clara al que havia de dir. En resum, va poder popularitzar tot i que no va poder descobrir ni inventar res.

El 1877 es va publicar la seva autobiografia. Fou rar per a una dona publicar una obra així. El seu llibre va ser considerat «filosòfic fins al nucli» en la seva percepció de la masculinitat, i una obra de determinisme elevat. Martineau explora profundament les experiències i memòries d'infantesa, expressant sentiments d'haver estat privat de l'afecte de la seva mare, així com una forta devoció pel seu germà James Martineau, un teòleg.

Anthony Giddens i Simon Griffiths argumenten que Martineau és la fundadora de la sociologia i que continua sent important avui en dia. Ella ensenyà que l'estudi de la societat ha d'incloure tots els seus aspectes, també les institucions polítiques, religioses i socials clau, i va insistir en la necessitat d'incloure les vides de les dones. Fou la primera sociòloga a estudiar assumptes com el matrimoni, els nens, la vida religiosa, i les relacions racials. Finalment, va encoratjar els sociòlegs a fer més que només observar, també a treballar en benefici de la societat.

El febrer de 2014, es va informar que la Nacional Portrait Gallery de Londres conservava diversos retrats de Harriet Martineau. El fill del seu nebot, Francis Martineau Lupton, rebesavi de Caterina, Duquessa de Cambridge, era patró de la galeria. Harriet Martineau fou propera a la seva neboda Frances Lupton, que treballà per desplegar oportunitats educatives per a les dones.

Bibliografia

• Un gran nombre de cartes de Harriet Martineau són guardades a Col·leccions Especials de la Universitat de Birmingham.

Llibres

• (Il·lustracions de tributació) Illustrations of taxation; 5 volumes; Charles Fox, 1834
• (Il·lustracions d'Economia Política) - Illustrations of Political Economy; 9 volumes; Charles Fox, 1834
• (Miscel·lànies) - Miscellanies; 2 volumes; Hilliard, Gray and Co., 1836
• (La Societat a Amèrica) - Society in America; 3 volumes; Saunders and Otley, 1837; (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00373-5); Internet Archive
• (Retrospectiva de Viatge a l'Oest) - Retrospect of Western Travel; Saunders and Otley, 1838, (Project Gutenberg Volume 1, Volume 2)
• (Com Observar la Moral i les Maneres) - How to Observe Morals and Manners; Charles Knight and Co, 1838; Google Books, Project Gutenberg
• Deerbrook; London, 1839; Project Gutenberg
• (La Hora i l'Home: Un Romanç Històric) The Hour and the Man: An Historical Romance, 1839, Project Gutenberg
• (Els nois Crofton. Una història) - The Crofton Boys. A Tale; Charles Knight, 1841; Project Gutenberg
• (Vida a l'Habitació del Malalt) - Life in the Sickroom, 1844
• (Educació de Casa) - Household Education, 1848, Project Gutenberg
• (Vida Oriental. Present i Passat) - Eastern Life. Present and Past; 3 volumes; Edward Moxon, 1848
• (La Història de la Pau dels 30 Anys) - The History of the Thirty Years' Peace, A.D. 1816–1846 (1849)
• (Gestes al fiord. Una història de Noruega) - Feats on the Fiord. A Tale of Norway; Routledge, Warne, & Routledge, 1865, Project Gutenberg
• (Autobiografia de Harriet Martineau. Amb commemoracions de Maria Weston) - Harriet Martineau's Autobiography. With Memorials by Maria Weston Chapman; 2 volumes; Smith, Elder & Co, 1877; Liberty Fund.
• (Una Guia Completa dels Llacs Anglesos) - A Complete Guide to the English Lakes; John Garnett 1855 and later editions
• (Cartes sobre les lleis de la naturalesa i desenvolupament de l'home) - Atkinson, H.G. & Martineau, H.; Letters on the Laws of Man's Nature and Development; Chapman, 1851 (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00415-2)
• (La Filosofia Positiva d'Auguste Comte) - Comte, A; Martineau, H. (tr.); The Positive Philosophy of Auguste Comte; 2 volumes; Chapman, 1853 (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00118-2)

Cartes

• (Les Cartes Recopilades de Harriet Martineau) - Logan (Ed.), D. A. (2007). The Collected Letters of Harriet Martineau. London: Pickering and Chatto. ISBN 978-1-85196-804-6.

Vegeu també

• Història del feminisme

Referències

• Riedesel, Paul L. "Who Was Harriet Martineau?", Journal of the History of Sociology, vol. 3, 1981. p. 63–80.
• Webb RK. Harriet Martineau, a radical Victorian, Heinemann, London 1960
• Weiner, Gaby. "Harriet Martineau: A reassessment (1802–1876)", in Spender, Dale (ed.) Feminist Theorists: Three Centuries of Key Women Thinkers, Pantheon 1983, p. 60–74 ISBN 0-394-53438-7

Atribució

•  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

Bibliografia

• Maria Weston Chapman, Autobiography, with Memorials (1877). Virago, London 1983
• Logan, Deborah Anna (2002). The Hour and the Woman: Harriet Martineau's "Somewhat Remarkable" Life. Northern Illinois University Press. ISBN 0-87580-297-4.
• David, Deeirdre (1989). Intellectual Women and Victorian Patriarchy: Harriet Martineau, Elizabeth Barrett Browning, George Eliot. Cornell Univ Pr. ISBN 0-8014-9414-1.
• Rees, Joan. Women on the Nile: Writings of Harriet Martineau, Florence Nightingale, and Amelia Edwards. Rubicon Press: 1995, 2008.
• Sanders, Valerie (1986). Reason Over Passion: Harriet Martineau and the Victorian Novel. New York: St. Martin's Pr. ISBN 0-7108-1018-0.
• Ella Dzelzainis and Cora Kaplan, eds. Harriet Martineau: Authorship, Society, and Empire (Manchester University Press, 2011); 263 pages; essays on her views of race, empire, and history, including the 1857 Indian Mutiny and the Atlantic slave trade.
• Dalley, Lana L. “On Martineau’s Illustrations of Political Economy, 1832-34.” BRANCH: Britain, Representation and Nineteenth-Century History. Ed. Dino Franco Felluga. Extension of Romanticism and Victorianism on the Net. Web. Essay on Martineau's burgeoning career as a writer, which demarcates a time period economical upheaval.