Harriet von Rathlef

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHarriet von Rathlef
Harriet-rathlef-keilmann-1-.jpg
Biografia
Naixement 3 de gener de 1887
Riga
Mort 1 maig 1933 (46 anys)
Charlottenburg, Berlín
Educat a Bauhaus
Activitat
Ocupació Escriptora, escultora i escriptora de literatura infantil
Modifica dades a Wikidata

Harriet von Rathlef-Keilmann (3 de gener de 1887, Riga, Imperi Rus - 1 de maig de 1933, Charlottenburg, Tercer Reich) fou una escultora russa i autora de llibres infantils que fugí a Alemanya des dels països bàltics després de la Revolució Russa de 1917. Es divorcià del seu marit i treballà per sostenir els seus quatre fills.[1] Von Rathlef esdevingué un dels principals defensors de la reclamació d'Anna Anderson de ser la Gran Duquessa Anastàsia de Rússia. Es convertí en la seva millor amiga i escrigué una sèrie d'articles a favor seu.[2] Von Rathlef morí d'apendicitis amb quaranta-quatre anys.[3]

Harriet von Rathlef nasqué al si d'una acabalada família jueva de Letònia, que aleshores pertanyia a l'Imperi Rus. Des dels 21 anys participà en exposicions de la Societat d'Art Bàltica a Riga. El 1913 participà en una exposició a Leipzig. Quan començà la Primera Guerra Mundial, el seu marit, Harald von Rathlef, que era tinent al Regiment d'Hússars d'Aleksandr, fou enviat al front a Finlàndia. Ella i els seus fills romangueren a Rússia. Harriet aconseguí fugir a Berlín, amb la seva família, el 28 de desembre del 1918, fugint de la Revolució Bolxevic.[4] [cal citació]

Començà els estudis a la Universitat d'Art de Weimar el 1919. Es divorcià el 1922 perquè volia dedicar-se a la seva carrera artística. El 1923 es traslladà a Charlottenburg a un taller a l'àtic d'una gran casa, on es dedicà a l'escultura i començà a participar en múltiples exposicions.[4] [cal citació]

També fou coneguda per ser dels defensors principals d'Anna Anderson i per donar-li suport en la seva afirmació de ser la Gran Duquessa Anastàsia de Rússia.[2] Es convertí en la seva millor amiga i escrigué un llibre sobre ella: Anastasia, ein Frauenschicksal als Spiegel der Weltkatastrophe, publicat a Alemanya i Suïssa el 1928, tot i que fou serialitzat pel diari Berliner Nachtausgabe el 1927.[5]

La seva última exposició fou el gener de 1933 a la Galeria Neumann-Nierendorf a Berlín. A la primavera del 1933 prengué part amb les seves escultures en una exposició de la Societat de Dones Artistes de Berlín. A causa de qüestions polítiques, volia emigrar d'Alemanya per evitar la persecució del règim nacionalsocialista. Morí sobtadament d'apendicitis l'1 de maig del 1933 al seu taller, clausurat, i les seves obres foren subhastades o regalades als seus amics.[4] [cal citació]

Obres literàries[modifica]

  • Anastasia, ein Frauenschicksal als Spiegel der Weltkatastrophe
  • Anastasia, the survivor of Ekaterinburg
  • Anastasia-Tsarens yngsta dotter

Referències[modifica]

  1. Kurth, p. 65
  2. 2,0 2,1 Kurth, pp. 74-75
  3. Kurth, p. 275
  4. 4,0 4,1 4,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta moe
  5. Klier y Mingay, p. 103; von Nidda en I, Anastasia, p. 273