Harrison H. Schmitt

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHarrison H. Schmitt
Harrison H. Schmitt.jpg
Nom original Harrison Hagan Schmitt
 Senador dels Estats Units 

3 gener 1977 - 3 gener 1983
Joseph Montoya - Jeff Bingaman
Circumscripció: Nou Mèxic
Dades biogràfiques
Naixement 3 de juliol de 1935 (82 anys)
Santa Rita
Alma mater Institut Tecnològic de Califòrnia
Universitat Harvard
Universitat d'Oslo
Activitat professional
Ocupació Geòleg, polític, astronauta i científic
Ocupador Universitat de Wisconsin–Madison
NASA
Temps a l'espai 12 dies, 13 hores i 52 minuts
Missions Apollo 17
Insígnia de la missió Apollo 17
Altres dades
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Harrison Hagan "Jack" Schmitt (nascut a Santa Rita, Nou Mèxic el 3 de juliol de 1935) es un geòleg, astronauta i polític estadounidenc. Va ser el dotzè i últim home en trepitjar la Lluna i el penúltim en abandonar-la.[1]

Primers anys i educació[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Santa Rita, Nou Mèxic, però va ser criat a Silver City,[2] del mateix estat. Va acabar el batxillerat en ciències a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, l'any 1957, i després va invertir un any estudiant geologia a la Universitat d'Oslo, Noruega.[2][3][4] L'any 1964 va rebre un doctorat en Geologia per la Universitat Harvard.[2]

Carrera en la NASA[modifica | modifica el codi]

Abans d'unir-se a la NASA com a membre del primer grup d'astronautes científics, el Juny de 1965, va treballar al Centre d'Inspecció Geològica i Astrogeològica d'Arizona, desenvolupant tecnologies que després serien utilitzades pels tripulants de les naus Apollo. La seva figura va ser clau en l'entrenament de nous astronautes en la observació de les característiques geològiques estant en òrbita lunar i bons treballadors geològics quan estiguessin a la superfície de la Lluna. Abans de tripular les expedicions, va participar en l'estudi de les roques lunars mostrejades en viatges anteriors.

Com que Schmitt era l'únic geòleg de la NASA, era raonable que invertís molt de temps en l'anàlisi de les mostres i després esdevingués perit dels sistemes del mòdul lunar i del mòdul de comandament i servei. Per això no va sorprendre quan el març del 1970 va ser seleccionat com a tripulant de reserva de l'Apollo 15, essent el primer científic-astronauta seleccionat a tal efecte. Però va haver d'esperar fins a l'agost de 1971 per ser seleccionat per participar a la missió Apollo 17. Inicialment Schmitt va proposar fer l'allunatge a prop del cràter Tsiolkovski, a la cara oculta de la Lluna, però la seva idea va ser rebutjada per la NASA, al ser considerada massa perillosa. Probablement, durant el trajecte amb la nau, Schmitt va capturar la famosa fotografia panoràmica de la Terra denominada The Blue Marble, que va ser assignada a tots els tripulants de l'Apollo17, encara que Schmitt en reclama l'autoria. Després del viatge, l'últim tripulat a la Lluna, Schmitt va dedicar-se a analitzar les mostres obtingudes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Harrison Schmitt». Encyclopædia Britannica [Consulta: 23 juny 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «50 Years in Space - Harrison Schmitt». California Institute of Technology. [Consulta: 16 juny 2009].
  3. «Learned to walk on the moon in Oslo». Universitas, 27-05-2009 [Consulta: 15 juny 2009].
  4. «Harrison H. Schmitt». Distinguished Alumni Award. California Institute of Technology Alumni Association. [Consulta: 31 maig 2011].