Hasselt

Hasselt
	Escut d'armes
	;
Localització
	50° 55′ 50″ N, 5° 20′ 19″ E / 50.930481°N,5.338497°E
Estat	Bèlgica
Regió	regió Flamenca
Província	Limburg
Districte	districte de Hasselt
Capital de	Limburg ; comtat de Loon
Capital	Hasselt
Població humana
Total	77.651 (2018)
• Densitat	759,5 hab./km²
Idioma oficial	neerlandès (oficial)
Geografia
Part de	Limburg
Superfície	102,24 km²
Banyat per	Canal Albert
Limita amb	Wellen ; Herk-de-Stad ; Lummen ; Zonhoven ; Kortessem
Dades històriques
Creació	segle VII
Organització política
• Mayor of Hasselt (en)	Steven Vandeput (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	3500, 3511, 3510, 3501, 3512 i 3822
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	011
Altres
Lloc web	hasselt.be

Aquest article tracta sobre la ciutat d'Hasselt. Vegeu-ne altres significats a «Bisbat d'Hasselt».

Hasselt és una ciutat de Bèlgica, capital de la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.

El riu Dèmer rega la ciutat. A l'edat mitjana van excavar una desviació d'aquest riu per a omplir els fossats de la fortificació de la ciutat. Avui, aquesta desviació, s'ha cobert.

Història[modifica]

Hasselt era una de les Bones Viles germàniques del Principat de Lieja, capital del comtat de Loon. La ciutat fou anexada per França l'any 1795 i integrat al Regne Unit dels Països Baixos el 1815 i després a Bèlgica l'any 1830.

Transport[modifica]

L'Autopista A 13 (o E313) (Lieja-Anvers) passa per Hasselt. La ciutat també és propera a altres autopistes de l'Euro-regió Meuse-Rhin.

A la ciutat hi ha 9 línies d'autobusos gratuïts. S'ha calculat que des que la xarxa d'autobusos és gratuïta, s'ha evitat uns 546.000 desplaçaments en cotxe per any. El 2003, la xarxa de busos va transportar 3,7 milions de persones.

Ensenyament[modifica]

Hasselt té tres instituts superiors. És la seu de la Universitat d'Hasselt.

Evolució demogràfica des de 1806[modifica]

Fonts:INS i ajuntament d'Hasselt
1977: Annexió de Kermt, Kuringen, Sint-Lambrechts-Herk, Stevoort i Wimmertingen

Patrimoni i Monuments[modifica]

La Catedral de Sant Quintí.
La Basílica Virga-Jesse.
El Museu Nacional de la ginebra.
El Museu Het Stadsmus.
El Museu de la moda.
El jardí japonès realitzat amb la col·laboració de la ciutat d'Itami, del Japó, amb la que està agermanada.
L'Abada d'Herkenrode, a Kuringen.
El refugi de l'Abadia d'Herkenrode.
L'aeroport de Kiewit.
Edificis històrics.
El Banc Nacional, obra de l'arquitecte Henri van Dievoet.
El domini natural de Kiewit.
El Kapermolenpark.
El centre exterior més gran de skateboard d'Europa.
El Parc d'atraccions Plopsa Indoor Hasselt.