Hasselt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat d'Hasselt. Vegeu-ne altres significats a «Bisbat d'Hasselt».
Infotaula de geografia políticaHasselt
Hasselt (B) vlag.svg Coat of arms of Hasselt (Belgium) (en)
Coat of arms of Hasselt (Belgium) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Hasselt-Rathaus-20060906.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 50° 55′ 50″ N, 5° 20′ 19″ E / 50.930481°N,5.338497°E / 50.930481; 5.338497
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaLimburg
ArrondissementArrondissement of Hasselt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de

CapitalHasselt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total77.651 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat759,5 hab/km²
Geografia
Part deLimburg Modifica el valor a Wikidata
Superfície102,24 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCanal Albert Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creaciósegle VII
Organització política
• Cap de governHilde Claes Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal3500, 3511, 3510, 3501, 3512 i 3822 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic011 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webhasselt.be Modifica el valor a Wikidata

Hasselt és una ciutat de Bèlgica, capital de la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.

El riu Dèmer rega la ciutat. A l'edat mitjana van excavar una desviació d'aquest riu per a omplir els fossats de la fortificació de la ciutat. Avui, aquesta desviació, s'ha cobert.

Història[modifica]

Hasselt era una de les Bones Viles germàniques del Principat de Lieja, capital del comtat de Loon. La ciutat fou anexada per França l'any 1795 i integrat al Regne Unit dels Països Baixos el 1815 i després a Bèlgica l'any 1830.

Transport[modifica]

L'Autopista A 13 (o E313) (Lieja-Anvers) passa per Hasselt. La ciutat també és propera a altres autopistes de l'Euro-regió Meuse-Rhin.

A la ciutat hi ha 9 línies d'autobusos gratuïts. S'ha calculat que des que la xarxa d'autobusos és gratuïta, s'ha evitat uns 546.000 desplaçaments en cotxe per any. El 2003, la xarxa de busos va transportar 3,7 milions de persones.

Ensenyament[modifica]

Hasselt té tres instituts superiors. És la seu de la Universitat d'Hasselt.

Evolució demogràfica des de 1806[modifica]

  • Fonts:INS i ajuntament d'Hasselt
  • 1977: Annexió de Kermt, Kuringen, Sint-Lambrechts-Herk, Stevoort i Wimmertingen

Patrimoni i Monuments[modifica]

  • La Catedral de Sant Quintí.
  • La Basílica Virga-Jesse.
  • El Museu Nacional de la ginebra.
  • El Museu Het Stadsmus.
  • El Museu de la moda.
  • El jardí japonès realitzat amb la col·laboració de la ciutat d'Itami, del Japó, amb la que està agermanada.
  • L'Abada d'Herkenrode, a Kuringen.
  • El refugi de l'Abadia d'Herkenrode.
  • L'aeroport de Kiewit.
  • Edificis històrics.
  • El Banc Nacional, obra de l'arquitecte Henri van Dievoet.
  • El domini natural de Kiewit.
  • El Kapermolenpark.
  • El centre exterior més gran de skateboard d'Europa.
  • El Parc d'atraccions Plopsa Indoor Hasselt.

Personalitats[modifica]

Agermanaments[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hasselt