Hasselt

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat d'Hasselt. Vegeu-ne altres significats a «Bisbat d'Hasselt».
Infotaula de geografia políticaHasselt
Bandera d'Hasselt Escut d'Hasselt
Hasselt-Rathaus-20060906.jpg

Localització

50° 55′ 50″ N, 5° 20′ 19″ E / 50.930480555556°N,5.3384972222222°E / 50.930480555556; 5.3384972222222
Estat Bèlgica
Regió regió Flamenca
Província Limburg
Arrondissement Arrondissement of Hasselt
Municipis 8
Població
Total 71.543 hab. (2008)
• Densitat 699,76 hab/km²
Gentilici n/d
Llengua neerlandès
Geografia
Superfície 102,24 km²
Altitud n/d ...màx.:n/d ...mín.:n/d
Limita amb
Organització i govern
Escons
Pro Hasselt
CD&V/N-VA
Vlaams Belang
Open VLD/Vivant
Lijst Dedecker
41
22
10
4
4
1
• Bourgmestre Hilde Claes
Indicatius
Codi postal 3500
Prefix telefònic 011
Altres dades
Agermanament Detmold
Bicaz

Web www.hasselt.be
Modifica dades a Wikidata

Hasselt és una ciutat de Bèlgica, capital de la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.

El riu Dèmer rega la ciutat. A l'edat mitjana van excavar una desviació d'aquest riu per a omplir els fossats de la fortificació de la ciutat. Avui, aquesta desviació, s'ha cobert.

Història[modifica | modifica el codi]

Hasselt era una de les Bones Viles germàniques del Principat de Lieja, capital del comtat de Loon. La ciutat fou anexada per França l'any 1795 i integrat al Regne Unit dels Països Baixos el 1815 i després a Bèlgica l'any 1830.

Transport[modifica | modifica el codi]

L'Autopista A 13 (o E313) (Lieja-Anvers) passa per Hasselt. La ciutat també és propera a altres autopistes de l'Euro-regió Meuse-Rhin.

A la ciutat hi ha 9 línies d'autobusos gratuïts. S'ha calculat que des que la xarxa d'autobusos és gratuïta, s'ha evitat uns 546.000 desplaçaments en cotxe per any. El 2003, la xarxa de busos va transportar 3,7 milions de persones.

Ensenyament[modifica | modifica el codi]

Hasselt té tres instituts superiors. És la seu de la Universitat d'Hasselt.

Evolució demogràfica des de 1806[modifica | modifica el codi]

  • Fonts:INS i ajuntament d'Hasselt
  • 1977: Annexió de Kermt, Kuringen, Sint-Lambrechts-Herk, Stevoort i Wimmertingen

Patrimoni i Monuments[modifica | modifica el codi]

  • La Catedral de Sant Quintí.
  • La Basílica Virga-Jesse.
  • El Museu Nacional de la ginebra.
  • El Museu Het Stadsmus.
  • El Museu de la moda.
  • El jardí japonès realitzat amb la col·laboració de la ciutat d'Itami, del Japó, amb la que està agermanada.
  • L'Abada d'Herkenrode, a Kuringen.
  • El refugi de l'Abadia d'Herkenrode.
  • L'aeroport de Kiewit.
  • Edificis històrics.
  • El Banc Nacional, obra de l'arquitecte Henri van Dievoet.
  • El domini natural de Kiewit.
  • El Kapermolenpark.
  • El centre exterior més gran de skateboard d'Europa.
  • El Parc d'atraccions Plopsa Indoor Hasselt.

Personalitats[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hasselt Modifica l'enllaç a Wikidata
Bandera de Limbourg Província de Limburg Bandera de Limbourg

Alken · As · Beringen · Bilzen · Bocholt · Borgloon · Bree · Diepenbeek · Dilsen-Stokkem · Genk · Gingelom · Halen · Ham · Hamont-Achel · Hasselt · Hechtel-Eksel · Heers · Herk-de-Stad · Herstappe · Heusden-Zolder · Hoeselt · Houthalen-Helchteren · Kinrooi · Kortessem · Lanaken · Leopoldsburg · Lommel · Lummen · Maaseik · Maasmechelen · Meeuwen-Gruitrode · Neerpelt · Nieuwerkerken · Opglabbeek · Overpelt · Peer · Riemst · Sint-Truiden · Tessenderlo · Tongeren · Voeren · Wellen · Zonhoven · Zutendaal

Vegeu també: Bèlgica · Flandes · Ciutats de Bèlgica