Hatiora epiphylloides
Schlumbergera lutea  | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Tribu | Rhipsalideae |
| Gènere | Schlumbergera |
| Espècie | Schlumbergera lutea ((Regel) Barthlott) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Hariota epiphylloides (Porto & Werderm.) Porto & Castell. (1941, nom incorrecte de la ICBN-Article 11.4) i Pseudozygocactus epiphylloides (Porto & Werderm.) Backeb. (1942).
|
Hatiora epiphylloides és una espècie del gènere Hatiora que pertany a la família de les cactàcies.
Descripció[modifica]
És de creixement epífit i arbustiu amb la seva majoria les tiges són arquejades. Els segments de la tija són aplanats de color verd clar de 2 a 3 centímetres de llarg i d'ample i 1,5 centímetres. Tenen molt petites arèoles sense espines. Les flors són de color groc sulfurós d'1 a 2 centímetres de llarg.
Distribució[modifica]
És comuna als estats brasilers de Minas Gerais, Rio de Janeiro i São Paulo en altituds de 800 a 2000 metres.
Taxonomia[modifica]
La planta va ser descrita en la primera descripció com a Rhipsalis epiphylloides el 1935 per Paulo Campos Porto i Erich Werdermann.[1] Franz Buxbaum la va posar el 1957 en el gènere Hatiora.
- Etimologia
- Hatiora: nom genèric atorgat en honor del matemàtic, astrònom i explorador anglès Thomas Harriot (1560-1621), en forma d'un anagrama del seu nom.
- epiphylloides epítet que prové de la paraula grega -oides "semblant" i del nom del gènere Epiphyllum i es refereix al fet que s'assemblen a aquestes branques.[2]
- Subespècies
Es distingeixen les següents subespècies:
- Hatiora epiphylloides subsp. epiphylloides: Les plantes són més grans, les tiges en l'àpex no són àmplies.
- Hatiora epiphylloides subsp. bradei (Porto & A. Cast.) Barthlott & N.P.Taylor: Les plantes són més petites, les tiges en l'àpex són àmplies. Aquesta subespècie és una cactàcia poc coneguda, inusual entre el seu aspecte i tacte com a cactus. Forma part del subgènere Rhipsalidopsis. És un epífit que creix als estats brasilers de Rio de Janeiro i São Paulo, a la Serra do Mar i la Serra da Bocaina, en el bosc Atlàntic, a una altitud de 1000 msnm. En diferents graus, la base de les tiges són més primes i porten només unes arèoles laterals. Una forma extrema de l'arèola lateral que falta, que només es produeix en cultiu. Fa 80 cm de llarg i les flors són de color groc, de 20 mm de llarg.
Referències[modifica]
- ↑ Jahrbuch der Deutschen Kakteen-Gesellschaft in der Deutschen Gesellschaft für Gartenkultur. Band 1, 1935, S. 47.
- ↑ Urs Eggli, Leonard E. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 76.
Bibliografia[modifica]
- Anderson: Das große Kakteen-Lexikon. Eugen Ulmer KG, Stuttgart, 2005 (übersetzt von Urs Eggli). ISBN 3-8001-4573-1, S. 341–342.
- Hunt D.R. et al. (2006): The new cactus lexikon. DH Books, Miborn Port, England. ISBN 0-9538134-5-2
- Anderson H.F. et al. (2001): The cactus family. Timber Press, Portland, Oregon, USA. ISBN 0-8819249-8-9