Hawker 400

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hawker 400
Hawker 400 xp.jpg
Hawker 400 xp
Tipus avió executiu
Fabricant Hawker Beechcraft
Primer vol 29 d'agost de 1978 (com a Mitsubishi Diamond)
Estat En producció
Construïts Més de 700 versions civils (incloent els Mitsubishi Diamonds)
Cost unitari 7,4 milions de dòlars
Modifica dades a Wikidata

El Hawker 400 és un avió menut corporatiu bimotor dissenyat per la companyia estatunidenca Beech Aircraft Company, ara part de Hawker Beechcraft.

Disseny i desenvolupament[modifica | modifica el codi]

L'avió es va dissenyar originàriament com el Mitsubishi MU-300 Diamond un desenvolupament completament nou per a complementar el nínxol immediatament superior al Mitsubishi MU-2 i posicionar a Mitsubishi Heavy Industries amb un model corporatiu punter. L'aparell va realitzar el seu primer vol el 29 d'agost de 1978. És un avió menut bimotor d'ales baixes i construcció totalment metàl·lica, pilotat per dos pilots i amb acomodament per a vuit passatgers en la seua cabina pressuritzada. Els seus dos motors de reacció turbofan Pratt & Whitney Canada JT15D estan muntats en la part posterior del fuselatge.

Beechcraft comprà els drets de producció i va començar a fabricar-lo com a model propi, inicialment denominat Beechjet 400. El Beechjet 400 obtingué la certificació de l'Administració Federal d'Aviació al maig de 1985.

Raytheon/Beechcraft van desenvolupar les seues pròpies millores en el model derivant-se en el 400A en 1990. Les millores incloïen major rang, major capacitat de pes a l'enlairament i majors luxes en la cabina. També s'oferia una cabina de cristall informatitzada en comptes dels instruments de vol tradicionals. Beechcraft va desenvolupar una versió per a la Força Aèria dels Estats Units coneguda com a T-1A Jayhawk, utilitzada com a entrenador per a tripulacions de grans aeronaus (tals com avions cisternes o transports estratègics). Entre 1992 i 1997 es van lliurar un total de 180 T-1. Altra variant d'entrenament militar és la T-400 de la Força Aèria d'Autodefensa del Japó, que comparteix certificació amb la T-1A.

L'any 1993 Raytheon va adquirir la línia de producció de jets Hawker de l'empresa British Aerospace. En aquest moment el Beechjet 400 va passar a denominar-se Hawker 4000 per a adaptar-lo a la línia de productor de Hawker. El Hawker 400XP incorpora millores en aerodinàmica, mecànica i interiors adoptades del Hawker 800XP.

A l'octubre de 2008, Hawker Beechcraft va anunciar actualitzacions del seu disseny resultant en un nou model amb designació Hawker 450XP. Aquestes actualitzacions inclouen nous motors (Pratt & Whitney PW535D), nova aviònica i sistema de gestió de cabina així com una actualització dels interiors.

Hawker 400XP en l'ILA de 2006.

Especificacions (Beechjet 400A)[modifica | modifica el codi]

Dades obtingudes de Brassey's World Aircraft & Systems Directory 1999/2000:[1]

Característiques generals

  • Tripulació: 2 pilots
  • Passatgers: 7—9
  • Llargada: 14,76 m
  • Longitud: 13,26 m
  • Altura: 4,24 m
  • Àrea alar: 22,43 m²
  • Pes en buit: 4.558 kghttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hawker_400&action=submit#
  • Càrrega útil: 2.653 kg
  • Pes màxim a l'enlairament: 7.303 kg

Planta motriu

Rendiment

  • Velocitat màxima: 468 nusos(866 km/h)
  • Velocitat de creuer: 443 nusos (820 km/h) a 7.000 m d'altitud
  • Velocitat mínima de vol: 92 nusos (171 km/h) amb flaps al màxim
  • Abast: 1.693 milles nàutiques (3.135 km)
  • Altitud màxima: 45.000 peus(13.700 m)
  • Taxa d'ascens: 19,2 m/s

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Taylor, Michael J.H. (editor). Pàg. 521-522 Brassey's World Aircraft & Systems Directory 1999/2000. London:Brassey's, 1999. ISBN 1 85753 245 7.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hawker 400 Modifica l'enllaç a Wikidata