Hayabusa 2
 |
No s'ha de confondre amb Hayabusa. |
  | |||||||||
| Tipus de missió | sonda espacial i missió de retorn de mostres | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  Agència Espacial Japonesa | ||||||||
| NSSDCA ID | 2014-076A | ||||||||
| Núm. SATCAT | 40319 | ||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||
| Fabricant | Agència Espacial Japonesa | ||||||||
| Massa | 609 quilograms 490 quilograms | ||||||||
| Inici de la missió | |||||||||
| |||||||||
| Vehicle de llançament | H-IIA | ||||||||
| Fi de la missió | |||||||||
| |||||||||
Activitat orbital
| |||||||||
 | |||||||||
Hayabusa 2 (はやぶさ2, falcó pelegrí) és una nau espacial robòtica de l'Agència Espacial Japonesa amb la missió de recollir mostres de material de l'asteroide (162173) Ryugu i transportar-les a la Terra per ser analitzades.[1][2] Sis anys després del llançament el 3 de desembre del 2014, cobert amb èxit aquest objectiu, el 5 de desembre del 2020 la nau va encarar l'extensió de la missió i va ser dirigit cap a l'asteroide 1998 KY26, on hauria d'arribar el 2031, amb l'observació prèvia de l'asteroide de tipus L 2001 CC21 al qual s'aproximaria cap al 2026-2027. El total de la trajectòria comporta diverses operacions d'assistència gravitatòria.[1]
Antecedents
[modifica]La missió principal seguia les línies de la sonda predecessora Hayabusa, amb l'addició d'un artefacte explosiu per crear un petit cràter per assolir capes més profundes de l'asteroide.[3] La nau disposa de motors iònics, tecnologia de navegació i guiat millorades respecte a la Hayabusa, antenes i sistemes de control d'orientació.[4]
Instruments
[modifica]La càrrega de la sonda, en el moment del llançament, incloïa els següents instruments científics:[5]
- Sensor remot: càmera de navegació òptica (Optical Navigation Camera ONC-T, ONC-W1, ONC-W2), càmera d'infraroig proper (NIR3), Càmera tèrmica infraroigs (TIR), LIDAR.
- Recull de mostres: dispositiu de recull de mostres (Sampling Device SMP), Petit Impactador (Small Carry-on Impactor SCI), Càmera desplegable (Deployable Camera DCAM3).
- Aterradors o rovers sense rodes:[6] explorador mòbil de superfície MASCOT (Mobile Asteroid Surface Scout),[a], MINERVA-II 1 (ROVER 1A i ROVER 1B), MINERVA-II 2 (ROVER 2).
Missió
[modifica]Es va llançar el 3 de desembre de 2014 des del Centre Espacial de Tanegashima mitjançant un coet H-IIA.[8] Aleshores, i fins al 5 d'octubre del 2015, l'asteroide de destinació encara tenia el nom provisional «1999 JU3».[9] La sonda va arribar a l'asteroide Ryugu el 27 de juny de 2018.[10] Durant els prop de disset mesos que va romandre al seu entorn, va dur a terme un seguit d'accions:[1][11][12]
- Observació detallada de l'asteroide a diferents alçades i mesura de la seva gravetat.
- Llançament dels components del MINERVA-II 1 (21 de setembre del 2018).[13]
- Llançament del mòdul MASCOT, que havia d'operar 16 hores i finalment va estar actiu una hora més (3 d'octubre del 2018).[6]
- Primer contacte amb la superfície de l'asteroide i recollida de mostres superficials (22 de febrer del 2019).[14]
- Llançament de l'impactador SCI per generar un petit cràter, allunyant-se del punt d'explosió per evitar qualsevol impacte (5 d'abril de 2019).[15]
- Un cop localitzat amb precisió el cràter, segon aterratge en la seva ubicació per recollir les mostres de major profunditat (11 de juliol del 2019).[16]
- Llançament del MINERVA-II 2 (3 d'octubre del 2019).
- Sortida cap a la Terra (13 de novembre del 2019).
Va retornar les mostres aproximant-se a dos-cents quilòmetres de la Terra i llançant la càpsula que, equipada amb un paracaigudes, queia el 5 de desembre del 2020 a la base militar de la Reial Força Aèria Australiana a Woomera i a continuació era recollida pels equips de recuperació i portada al Japó. Un cop llançada la càpsula, la Hayabusa 2 va començar la següent missió.[17][18]
Notes
[modifica]- ↑ En el projecte d'aquesta unitat hi va treballar, a l'Agència Espacial Francesa (CNES), l'olotina Elisabet Canalias nomenada ambaixadora d'Olot el 2015 per la seva feina al CNES.[7]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Asteroid explorer, Hayabusa2, reporter briefing» (pdf) (en anglès). JAXA Hayabusa2 Project. JAXA, 15 setembre 2020. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Hayabusa 2, a la caça d'un asteroide». 3/24, 3 desembre 2014.
- ↑ «Small Carry-on Impactor (SCI): Its scientific purpose, operation, and observation plan in Hayabysa-2 mission» (pdf) (en anglès). 44th Lunar and Planetary Science Conference, 2013.
- ↑ «Japan's next asteroid probe approved for development» (en anglès). SpaceflightNow, 29-01-2012. [Consulta: 28 desembre 2018].
- ↑ «Current status of the asteroid explorer, Hayabusa2, leading up to arrival at asteroid Ryugu in 2018» (en anglès). JAXA, 14 juny 2018. [Consulta: 20 Juny 2018.]. «Reference material (pp. 32-38)»
- 1 2 Wall, Mike. «RIP, MASCOT: Hopping Lander Meets Its End on Asteroid Ryugu» (en anglès). space.com, 4 octubre 2018.
- ↑ «Una olotina de la "Rosetta", nova ambaixadora». Diari de Girona, 6 gener 2015.
- ↑ «Launch Success of H-IIA Launch Vehicle No. 26 with "Hayabusa2" Onboard» (en anglès). JAXA, 03-12-2014.
- ↑ Lakdawalla, Emily. «Hayabusa2's target asteroid has a name!» (en anglès). The Planetary Society, 5 octubre 2015.
- ↑ «Japanese spacecraft reaches asteroid after three-and-a-half-year journey – Spaceflight Now» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2018].
- ↑ «Hayabusa2 mission schedule». JAXA.
- ↑ «Hayabusa2 Home Position Coordinate System». The Planetary Society.
- ↑ Wall, Mike. «Hop, Don't Roll: How the Tiny Japanese Rovers on Asteroid Ryugu Move» (en anglès). space.com, 26 setembre 2018.
- ↑ Schertz, Josh. «Ryugu's Visitor» (en anglès). The Space Resource, 26 febrer 2019.
- ↑ «Treasure Hunting With Hayabusa2» (en anglès). The Planetary Society.
- ↑ Roston, Michael; Chang, Kenneth «Japan’s Hayabusa2 Spacecraft Lands on Asteroid It Blasted a Hole In» (en anglès). The New York Times.
- ↑ Rincon, Paul «Hayabusa-2: Capsule with asteroid samples in 'perfect' shape» (en anglès). BBC News.
- ↑ Duran, Xavier «Les mostres d'asteroide recollides per la nau japonesa Hayabusa 2 arriben a la Terra». 3/24, 7 desembre 2020.
Enllaços externs
[modifica]- Hayabusa 2 - Lloc web oficial (japonès)
- Hayabusa 2 - Lloc web oficial (japonès)
- APOD. «Hayabusa2 Ascends from Asteroid Ryugu» (en anglès). [Consulta: 2 novembre 2018].
- «Ficció animada de l'operativa de la missió del Hayabusa 2» (vídeo). CCMA, 3 desembre 2014.