Hefest

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hefest

Rubens - Vulcano forjando los rayos de Júpiter.jpg


Hefest (o Vulcà) de Rubens.
Déu del foc, del treball dels metalls, de la pedreria i de l'escultura
Residència Mont Olimp
Símbol El martell i l'enclusa
Consort Afrodita i Aglaia
Pares Zeus i Hera (o Hera tota sola)
Germans Ares, Ilitia, Enió i Hebe
Fills Talia, Eucleia, Eufema, Filofrosine, Palikoi, Cabirs, Kabeirides i Eutenia
Equivalent romà Vulcà
Modifica dades a Wikidata

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera. És el déu del foc, equivalent a Vulcà en la mitologia romana. Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la intel·ligència manual. Hefest tenia un temple a Atenes, al costat de l'àgora, el Teseion, i un altar propi a l'Erecteion.

Mites[modifica | modifica el codi]

Algunes tradicions sostenen que Hera el va engendrar tota sola, gelosa perquè Zeus havia portat al món Atena sense intervenció de cap dona. Una vegada nascut, la seva mare el va encomanar a Cedalió de Naxos, perquè aprengués l'art de la forja. Almenys aquesta és la tradició que explica Hesíode.

Hefest és un déu coix i aquest defecte s'explica de diverses formes. La més comuna s'explica a la Ilíada, on diu que Hera i Zeus es barallaven a propòsit d'Hèracles, i Hefest va defensar la seva mare. Zeus el va llançar de l'Olimp agafant-lo d'un peu, i el déu va caure durant tot un dia sencer, fins que al capvespre es va estavellar a l'illa de Lemnos. Quan el van recollir els sintis, habitants de l'illa, Hefest gairebé no respirava. El van reanimar però el déu va quedar coix per sempre. Una altra versió, també a la Ilíada, diu que Hefest havia nascut coix, i que la seva mare, avergonyida, ho volia dissimular als ulls de les altres divinitats. Però a la fi el va fer fora de l'Olimp. El seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos durant nou anys, en una cova submarina. En aquest temps, el déu els va forjar i modelar una gran quantitat de joies, i sempre els va estar agraït per la bondat que havien tingut amb ell.

Va succeir que Tetis, la seva mare adoptiva, va acudir a una festa a l'Olimp lluint una preciosa joia que havia estat confeccionada per Hefest; l'ornament va despertar l'enveja de les deesses, especialment d'Hera, qui va obtenir de Tetis el nom de l'orfebre. Hera li va demanar a Hefest que retornés a l'Olimp, desig que no va obtenir, a desgrat dels precs que Tetis i els déus li van fer, fins que va intervenir el déu Dionís, en qui Hefest confiava, que el va embriagar, i va aconseguir la promesa d'Hefest d'acudir a la convocatòria d'Hera. Hefest, contrariat per la paraula donada en contra de les seves voluntats, i per venjar-se de la seva mare que l'havia expulsat de l'Olimp, va construir d'amagat un tron d'or, amb unes cadenes que empresonaven qualsevol que s'hi assegués. Hera, imprudent, s'hi va asseure, i va quedar empresonada sense poder lliurar-se. Ningú no sabia la manera de deslligar la deessa, només Hefest. Els déus el van cridar perquè consentís en alliberar la deessa, i finalment va alliberar la seva mare.

Hefest, malgrat el seu físic poc agraciat, va tenir dones molt belles. La Ilíada li atribueix relacions amb Caris, deessa que personificava la gràcia i la bellesa. Hesíode diu que la seva esposa era Aglaia, la més jove de les Càrites. Amb ella hauria tingut diverses filles, Eúclia, Eufema, Filosofrine i Eutenia. Les més conegudes són les seves aventures amb Afrodita, que explica l'Odissea. Zeus l'havia casat amb la deessa, però Afrodita no va trigar gaire en ser l'amant d'Ares. Hèlios, el Sol, que tot ho veu, va descobrir els amants que estaven junts, i va anar a explicar-ho a Hefest. El déu no va dir res, però va forjar una xarxa invisible que va posar al voltant del llit. Quan es van trobar els dos amants, la xarxa es va tancar i va immobilitzar els culpables, que no podien sortir del parany. Aleshores Hefest va convocar tots els déus perquè veiessin l'escena. Afrodita, quan va ser alliberada, va fugir avergonyida i els presents van posar-se a riure sense parar.

Les tradicions li atribueixen diversos fills. Per exemple l'argonauta Palèmon, i Ardal, un escultor llegendari, que a l'igual que Palèmon va heretar de son pare una gran habilitat manual. Perifetes, el cèlebre bandit que va morir a mans de Teseu, també era fill seu. A causa del desig d'Hefest per la deessa Atena, va néixer Erictoni, rei llegendari dels atenesos. Va tenir relacions amb la nimfa Cabiro, amb la que va tenir diversos fills, els Cabirs i les Cabírides. Prenent com a base l'argila, Hefest va crear la primera dona, que va rebre per nom Pandora.

Les seves creacions[modifica | modifica el codi]

Hefest és el senyor del foc, en el grup dels grans déus olímpics. És una divinitat molt poderosa. Va lluitar davant de Troia amb la flama, i a la Gigantomàquia va matar el gegant Clici colpejant-lo amb una maça de ferro roent. És el senyor dels volcans, que utilitza com a tallers, i déu dels metalls i la metal·lúrgia. Hom creia que el taller d'Hefest estava situat sota l'Etna. Per ajudar-se, comptava amb els treballs dels cíclops, de Cedalió, que va ser el seu mestre, i d'autòmats que va crear. Entre aquests destaquen les celedones, Talos i uns trípodes animats que patrullaven l'Olimp. Utilitzant els seus coneixements, elaborava per a les seves mares adoptives belles joies. També va contribuir al càstig de Prometeu i el va clavar al Caucas, on un voltor li rosegava el fetge eternament.[1]

Algunes de les seves creacions més famoses són:

A la literatura catalana[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 229-230. ISBN 9788496061972.