Heftetjernita
 Heftetjernita | |
|---|---|
| Fórmula química | ScTaO₄ |
| Epònim | Heftetjern pegmatite (en)   |
| Localitat tipus | pegmatita Heftetjern, Tørdal, Drangedal, Telemark, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DB.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DB.30 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,784Å; b = 5,693Å; c = 5,120Å; β = 91,15° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | marró molt obscur (en part marró verdós) |
| Exfoliació | perfecta - {010} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | marró obscur (amb tonalitats blavoses) |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2006-056 |
| Any d'aprovació | 1999 |
| Símbol | Hef |
| Referències | [1] |
La heftetjernita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la wolframita. Rep el seu nom en honor de la pegmatita Heftetjern, la seva localitat tipus.[1]
Característiques[modifica]
La heftetjernita és un òxid de fórmula química ScTaO₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls subparal·lels alalrgats, de tabulars en {100} a colummnars, de fins a 0.4 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. El ScTaO₄ es coneixia com a compost sintètic des dels anys 60. La heftetjernita és l'anàleg amb tàntal del també sintètic ScTNbO₄, que es creu que també pot ser que existeixi com a mineral.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la heftetjernita pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.
Formació i jaciments[modifica]
La heftetjernita va ser descoberta a la pegmatita Heftetjern, a Tørdal (Drangedal, Telemark, Noruega). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Heftetjernite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Heftetjernite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 febrer 2018].