Hegemonia cultural

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Hegemonia cultural és un concepte creat pel filòsof marxista Antonio Gramsci per referir-se a la supremacia d'un grup o classe social sobre una altra cultura. La cultura dominada utilitza comportaments i valors provinents de la cultura hegemònica.

El 1926, el comunista italià Antonio Gramsci va entrar a la presó de Mussolini després de retornar de Rússia. Durant l’estada va escriure els seus “quaderns de la presó”, on hi havia un pla per destruir la fe i la cultura Occidental. Ell no tan sols defensava la lluita de classes marxista, sinó també la lluita social i cultural al mateix temps. Les seves teories s'articulaven al voltant de l’hegemonia i la contra-hegemonia per tal de destruir l’estructura social Occidental i arribar a enderrocar l’Oest des de dins. L’hegemonia era definida per Gramsci com un sistema de valors àmpliament acceptats, morals, ètics i l’estructura social que uneix la societat, així com la cohesió d’un poble.[1]

Gramsci va crear el concepte per explicar per què la revolució comunista, prevista per la teoria marxista, no es donava. Gramsci creia que el fracàs del proletariat es devia a la força de la cultura burgesa, que havia aconseguit convertir-se en la cultura del proletariat gràcies a la utilització d'instruments com l'escola, els mitjans de comunicació i la cultura popular, conduint al proletariat a una falsa consciència basada en el nacionalisme i el consumisme.

El concepte ha tingut acceptació en les ciències socials: sociologia, ciències polítiques, antropologia, estudis culturals i en política, tant en partits influïts pel marxisme com en partits conservadors.

Referències[modifica]

  1. «La Escuela de Frankfurt y el Marxismo Cultural» (en espanyol). Citat per William S. Lind.