Heinkel He 59

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'aeronauHe 59
Heinkel he 59.jpg
Un He 59 finès
Tipus Hidroavió
Fabricant Heinkel
Primer vol 1931
En servei 1935 - 1944
Operador/s
Tren d'aterratge Hidroavió de flotadors
Construïts 142
Modifica les dades a Wikidata

El Heinkel He 59 va ser un biplà alemany dissenyat el 1930 de resultes de la demanda d'un avió torpediner i de reconeixement que fos capaç d'operar en igualtat de condicions sobre rodes o com a hidroavió.

Desenvolupament[modifica]

El 1930, Ernst Heinkel començà el desenvolupament d'un avió per a la Reichsmarine. Per amagar les autèntiques intencions militars, l'avió va ser oficialment oficialment un avió civil. El prototipus del He 59B, amb tren d'aterratge, va ser el primer a volar al setembre de 1931,[1] però va ser la versió hidroavió el que marcà el camí per al model inicialment produït del He 59B, del qual se'n fabricaren 142 unitats en 3 variants. El Heinkel He 59 va ser un avió còmode de volar; les deficiències advertides van ser un motor feble, un radi d'acció limitat, la petita capacitat de càrrega i un armament insuficient.

Estava construït de materials diversos: les ales eren de fusta, amb el front cobert de fusta contraxapada, i la resta era coberta de tela. El fussel·latge estava format per peces d'acer, cobert amb peces de metall lleuger.

Les quilles eren emprades com a dipòsits de combustible, cadascun de 900 l, que amb el dipòsit intern, permetien carregar 2.700 l de combustible.

Operacions[modifica]

Tot i que inicialment es dissenyà com a bombarder-torpediner, el 1932 entrà en servei com a avió de reconeixement. Enquadrat a la Legió Còndor, durant la Guerra Civil Espanyola actuà com a avió de reconeixement costaner i realitzà multitud d'atacs a posts de la República (sovint després d'un planeig silenciós per la nit); i el 1940, més de 180 unitats eren emprades per a diverses missions; de les quals potser el vol més espectacular va ser el que van fer 10 He 59C-2 de transport i rescat quan van ameritzar al Waal de Rotterdam, amb 60 soldats perquè capturessin el pont més important de la ciutat.[2]

En el període 1939-43, la major part de les missions de minat van ser realitzades per les versions B-2 i N-3, mentre que molts altres es van readaptar com a He 59N d'entrenament de ràdio i radar.

Com a avió de rescat aire-mar, tot i portar les insígnies de la Creu Roja, van ser emprats com a avions de reconeixement durant la Batalla d'Anglaterra, sent declarats pel govern britànic com a objectius militars des de juliol de 1940. Anteriorment alguns ja havien sigut forçats a amerar pels caces britànics.[3]

La Ilmavoimat (Força Aèria Finesa) va llogar 4 avions a Alemanya a l'agost de 1943. Van ser emprats per a patrulles de reconeixement de llarg abast darrere les línies enemigues. Van ser retornats a Alemanya 4 mesos després.

Variants[modifica]

  • He 59a : primer prototipus.
  • He 59b : segon prototipus.
  • He 59A : avió de proves i avaluació. 14 construïts.[1]
  • He 59B-1 : 16 avions de pre-producció.
  • He 59B-2 : versió millorada.
  • He 59B-3 : avió de reconeixement.
  • He 59C-1 : avió d'entrenament desarmat.
  • He 59C-2 : model de rescat aire-mar.
  • He 59D-1 : model combinat de rescat aire-mar i d'entrenament
  • He 59E-1 : avió torpediner d'entrenament
  • He 59E-2 : avió d'entrenament de reconeixement
  • He 59N : avió d'entrenament de navegació produït com conversió He 59D-1

Especificacions (He 59)[modifica]

  • Dimensions:
    • Ala: 23,70 m
    • Llargada: 17,40 m
    • Alçada: 7,10 m
  • Pes:
    • Buit: 6.215 kg
    • Màxim: 9.000 kg
  • Motor: 2 motors BMW V1, de 660 hp, de 12 cilindres en V, refrigerat per líquid
    • Velocitat màxima: 215 km/h
    • Abast màxim amb el màxim de combustible: 1.750 km
  • Armes: 3/4 x MG 15 de 7,92mm (posteriorment MG 81 accionades a mà, en posició de proa, dorsal i ventral. Molts sots-tipus també portaven un canó automàtic MG FF de 20 mm i la major part dels B-2 portaven 4 bombes de 250 kg de bombes o un torpede de 800 kg o 4 mines de 500 kg.
  • Tripulació: 3

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinkel He 59 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Green 1962, p.68
  2. Wood, Tony La Luftwaffe de Hitler
  3. Nesbitt, The Battle of Britain
  • Green, William.War Planes of the Second World War: Volume Six: Floatplanes. London: Macdonald, 192.
  • Kalevi Keskinen, Kari Stenman, Klaus Niska: Meritoimintakoneet - Suomen ilmavoimien historia 15, Apali Oy, Tampere 1995, ISBN 952-5026-03-5
  • Wood, Tony / Gunston, Bill. La Luftwaffe de Hitler Editorial San Martín, Madrid 1981. ISBN 84-7140-198-3.