Heinrich Bruns

Heinrich Bruns

Heinrich Bruns en un dibuix d'Anton Klamroth (1908) (1908)
Nom original	(de) Ernst Heinrich Bruns
Biografia
Naixement	4 setembre 1848 Berlín
Mort	23 setembre 1919 (71 anys) Leipzig
Geheimrat
Dades personals
Formació	Universitat Humboldt de Berlín Friedrich-Wilhelms-Gymnasium
Tesi acadèmica	De proprietate quadam functionis potentialis corporum homogeneorum  (1871 )
Director de tesi	Karl Weierstrass i Ernst Kummer
Activitat
Camp de treball	Geodèsia
Lloc de treball	Leipzig University of Tartu Old Observatory (en) (–1876)
Ocupació	matemàtic, astrònom, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Leipzig Universitat Humboldt de Berlín (–1882) Astronomical observatory Leipzig (en) Universitat Imperial de Dorpat (–1876) Observatori de Púlkovo (–1873) Acadèmia Militar Prussiana
Membre de	Acadèmia de Ciències de Saxònia Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Bavaresa de Ciències
Obra
Estudiant doctoral	Felix Hausdorff, Johannes Franz Hartmann, August Föppl, Ernst Gustav Leyst, Walter Förster (en) , Ernst Erich Kühne (en) , Walther Frömmer (en) , Albert Döge (en) , Fritz Carius (en) , Hans Naumann (en) , Conrad Haenig (en) , Alfred Kötz (en) , Richard Schumann, Heinrich Samter, Johann Gustav Jahn (en) , Robert Heinrich Hoppe (en) , Hans Keller, Albert Danckwortt (en) , Hugo Karl Ludwig von Hasenkamp (en) , Tsvetan Radoslàvov, Erich Mosch (en) , Friedrich Bruno Kämpfe (en) , Johannes Riedel (en) , Hermann Franz Crasselt (en) , Georg Höckner (en) , Wilhelm Luther (en) i Helmuth König (en)
Família
Cònjuge	Marie Wilhelmine Schleussner
Pares	Christian Gerhard Bruns i Caroline Henriette Hasse

Heinrich Bruns (1848-1919) va ser un matemàtic alemany.

Bruns va estudiar a partir de 1865 a la universitat de Berlín, obtenint el doctorat el 1871. Després de graduar-se va treballar com calculista al Observatori Central de Púlkovo (Sant Petersburg) i el 1873 va passar al observatori de Dorpat, actual Tartu (Estònia). De 1876 a 1882 va ser professor de matemàtiques a la universitat de Berlín. El 1882 va ser nomanat catedràtic de la universitat de Leipzig i director del seu observatori astronòmic, càrrecs que va mantenir fins a la seva mort.

Bruns va fer recerca en astronomia, geodèsia i matemàtiques. Amb la seva obra sobre el problema dels tres cossos (1887), va demostrar que no es podien expressar les quantitats d'energia i moment angular conservats en forma de funcions algebraiques de les velocitats i les posicions dels tres cossos, avançant-se a la teoria més general sobre l'estabilitat que va formular Henri Poincaré uns anys més tard.

El 1895 va presentar la seva teoria eikonal, amb la que pretenia explicar la formació de les imatges òptiques, treball que va tenir certa influència en la creació de la mecànica ondulatòria. Aquests treballs en òptica geomètrica van ser compartits amb l'empresa Carl Zeiss de Jena.

Bibliografia

• Ilgauds, Hans Joaquim; Münzel, Gisela «Über den Beitrag von Heinrich Bruns zur theoretischen geometrischen Optik» (en alemany). Acta Historica Astronomiae, Vol. 5, 1999, pàg. 196-201. ISSN: 1422-8521.
• Ilgauds, Hans Joaquim; Münzel, Gisela. «Heinrich Bruns, Felix Hausdorff und ide Astronomie in Leipzig». A: Eugen Eichhorn, Ernst-Jochen Thiele (eds.). Vorlesungen zum Gedenken an Felix Hausdorff (en alemany). Heldermann, 1994, p. 89-106. ISBN 9783885381051. 
• Mehra, Jagdish; Rechenberg, Helmut. The Historical Development of Quantum Theory (en anglès). Springer, 1987. ISBN 0-387-95180-6. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinrich Bruns

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinrich Bruns» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)