Heinrich Dorn

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHeinrich Dorn
Heinrich-Dorn.jpg
Retrat i signatura d'Heinrich Dorn
Dades biogràfiques
Naixement Heinrich Ludwig Egmont Dorn
14 de novembre de 1804
Königsberg, Prússia
Mort 10 de gener de 1892(1892-01-10) (als 87 anys)
Berlín
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Activitat professional
Ocupació Compositor i professor
Gènere Òpera, música clàssica i música religiosa
Estil Romanticisme
Mestres Ludwig Berger
Modifica dades a Wikidata

Heinrich Ludwig Egmont Dorn (Königsberg, 14 de novembre de 1804Berlín, 10 de gener de 1892) fou un periodista, director d'orquestra i compositor alemany. Era pare dels també músics Alexander i Otto Dorn (1833-1901).[1]

Estudià Dret en les dues ciutats mencionades, però es decidí molt aviat per la música, arribant a ser un excel·lent pianista i compositor. Després d'haver desenvolupat una càtedra de música en l'Institut musical de Frankfurt del Main i la plaça de director d'orquestra a Königsberg, assolí, el 1830, la de director d'orquestra en el Stadttheater recent inaugurat a Leipzig; allà ensenyà composició a Schumann i a Clara Wieck, i donà classes de cant a Katherine Senger-Bettaque.[2]

Cridat el 1843 a Colònia com a director d'orquestra municipal, dedicant-se també a l'ensenyança; el 1845, la Rheinische Musikschule, i dirigí (1844 i 1847) les festes musicals del Baix Rin, sent el primer que executà a Alemanya totalment la gran missa en do de Beethoven. En la mort de Nicolai (1849), fou nomenat director d'orquestra del Hof theater, de Berlín, on entre d'altres alumnes tingué a Emil Liebling , i en el mateix any fou elegit soci de l'Acadèmia d'Art de la mateixa ciutat.

Entre totes les seves òperes (quasi totes molt aplaudides en la seva època), hi figuren:

també va escriure un Te Deum, un Rèquiem i altres obres religioses i instrumentals. Dorn fou, ensems, un gran crític d'art musical, col·laborant durant molts anys en la Neue Berliner Musikzeitung i havent escrit, entre d'altres, els treballs següents:

  • Aus meinem Leben. Erinnerungen (Berlín, 1870-1872);
  • Ostracismus. Ein Gericht Scherven (Berlín, 1875);
  • Streifzüge in Gebiet der Tonkunst (Berlín, 1879);
  • Quodlibet (Berlín, 1886).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinrich Dorn Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 352. (IBSN 84-7291-2281-2)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 54, pàg. 251 (ISBN 84 239-4554-5)
  3. García Pérez, Jesús. «Wagner». A: La Gran Ópera (en castellà). quatre. Barcelona: Planeta-De Agostini, 1989, p. 66. ISBN 84-395-1306-2.