Heinrich Geissler
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 maig 1814 Igelshieb (en) |
| Mort | 24 gener 1879 Bonn |
| Sepultura | Antic Cementiri de Bonn 50° 44′ 07″ N, 7° 05′ 27″ E / 50.73524°N,7.09085°E |
| Formació | Universitat de Bonn |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física i instrument científic |
| Lloc de treball | Bonn (1852–1879) La Haia (1845–1846) |
| Ocupació | scientific glassblower (en) |
| Activitat | (Floruit: 1845 |
| Ocupador | Universitat de Bonn (1852–) |
| Company professional | Julius Plücker |
| Participà en | |
| 1855 | Exposició Universal de París de 1855 |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Germans | Wilhelm Geissler |
| Premis | |
Heinrich Geissler (lgelshieb, 26 de maig de 1814- Bonn, 24 de gener de 1879),[1] fou un inventor alemany. Geissler dominava la tècnica del bufat de vidre i posseïa un negoci de fabricació d'instruments científics. L'any 1857, va inventar una bomba de buit, sense elements mecànics mòbils, basada en els treballs fets per Evangelista Torricelli. D'aquesta manera, aprofitant el buit creat pel descens de la columna de mercuri tancada en el tub, va aconseguir assolir nivells de buit no aconseguits amb anterioritat. Els recipients en els quals es practica el buit d'aquesta manera, anomenats tubs de Geissler, van tenir un paper molt important en els experiments de descàrrega en tubs de buit i van contribuir a l'estudi de l'electricitat i dels àtoms.
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Geissler, Heinrich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 145. ISBN 8429270043.