Heinrich von Herzogenberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heinrich von Herzogenberg
Herzogenberg.jpg
Naixement 10 juny 1843
Graz
Mort

9 d'octubre de 1900(1900-10-09) (als 57 anys)


Wiesbaden
Ocupació compositor, director d'orquestra i professor de música
Gènere simfonia
Modifica dades a Wikidata

Heinrich Picot de Peccaduc, Freiherr von Herzogenberg (10 de juny de 1843 - 9 d'octubre de 1900) fou un compositor austríac i director d'orquestra descendent d'una família aristocràtica francesa.

Naixia a Graz i s'educava en una escola jesuïta a Feldkirch i també a Munic, Dresden i Graz abans d'estudiar dret, filosofia i política a la Universitat de Viena. Aviat convertia les seves energies en música, al mateix temps que assistia a les classes de composició de Felix Otto Dessoff fins a 1864. Era primer atret per la música de Wagner, però a través de l'estudi de J. S. Bach esdevé un admirador de la tradició clàssica i posteriorment de Brahms. El 1866 es casà amb Elisabet von Stockhausen, que havia estat alumne de piano de Brahms; Les cartes de Brahms amb la parella formen una de les seccions més delicioses de la seva correspondència.

Van viure a Graz fins a 1872, quan passaven a Leipzig: el 1874, amb el deixeble de Bach Philipp Spitta, Herzogenberg fundava el Leipzig Bach-Verein, que es preocupava pel ressorgiment de les cantates de Bach. Herzogenberg en fou director artístic durant deu anys, temps durant el qual Ethel Smyth fou un dels seus alumnes de composició. Des de 1885 fou professor de composició al Hochschule für Musik de Berlín, on entre altres alumnes va tenir Heinrich Robert van Eyken:[1] i en Julius Weismann,[2] i era durant aquest temps que el jove Ralph Vaughan Williams estudià amb Max Bruch. Moria de cop i volta a Wiesbaden, als 57 anys, després de passar els seus darrers anys confinat en una cadira de rodes.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinrich von Herzogenberg Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. IV, pàg. 1550 (ISBN 84-239-4574-X)
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1236 (ISBN 84-239-4580-4)