Heinz Heck

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHeinz Heck

Placa commemorativa a Heinz Heck al zoològic de Hellabrunn Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1894 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1982 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWaldfriedhof de Munic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòleg, zoòleg Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLudwig Heck Modifica el valor a Wikidata
Premis
Bisó europeu (Bison bonasus) reintroduït al bosc de Białowieża
Bou dels Heck: un intent dels anys 20 del segle XX per generar un ur semblant del bestiar modern

Heinz Heck (22 de gener de 1894 - 5 de març de 1982) va ser un biòleg alemany i director del zoo de Hellabrunn (Tierpark Hellabrunn) a Múnic. Va néixer a Berlín i va morir a Múnic.

Amb el seu germà, Lutz Heck, que va ser director del Jardí Zoològic de Berlín, va treballar en dos projectes de reproducció per recrear espècies extingides. El cavall de Heck tenia com a objectiu recrear el tarpan (el veritable cavall salvatge europeu, avantpassat de totes les races de cavalls nacionals europeus), i el bou dels Heck, amb l'objectiu de recrear els urs, el bòvid salvatge del bosc europeu.[1]

Aquest treball ha estat criticat pel fet que un cop extingit un animal, no pot tornar a existir. Això era contrari a la visió de Heck, que és que, si bé els gens d'un animal extingit encara existeixen en els descendents existents, l'animal encara es podria recrear. Sota l'Alemanya nazi, Heinz Heck va ser un dels primers presos polítics a ser internats —i posteriorment alliberats— a Dachau per presumpta pertinença al Partit Comunista i pel seu breu matrimoni amb una dona jueva.[2]

Heck també va tenir un paper important en la salvació del bisó europeu (prudent) de l'extinció quan la majoria de la seva població, d'uns 90, va sobreviure en captivitat a Alemanya després de grans pèrdues per l'espècie durant la Primera Guerra Mundial. Per ajudar a gestionar la supervivència del bisó europeu de la resta de població en captivitat, va començar el primer llibre de criatures per a una espècie no domèstica, inicialment com a índex de fitxes el 1923, que va donar lloc a una publicació completa el 1932. [3] Gràcies als esforços de Heck, la població de bisons europeus ha augmentat significativament i l'espècie s'ha tornat a alliberar a la natura.

Heck també va tenir un paper important a l'hora de salvar el bisó europeu (bisó) de l'extinció quan la majoria de la seva població, d'uns 90, va sobreviure en captivitat a Alemanya després de grans pèrdues per a l'espècie durant la Primera Guerra Mundial. Per ajudar a gestionar la supervivència del bisó europeu de la resta de població captiva, va començar el primer llibre genealògic per a una espècie no domèstica, inicialment com a índex de fitxes el 1923, que va donar lloc a una publicació completa el 1932.[3] Gràcies als esforços de Heck, la població de bisons europeus ha augmentat significativament i l'espècie ha estat realliberada a la natura.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia addicional[modifica]

  • Van Vuure, Cis. Pensoft Publishers. Retracing the Aurochs: History, Morphology and Ecology of an Extinct Wild Ox (en anglès), 2005. ISBN 978-954-642-235-4. 

Referències[modifica]

  1. Heck, H. (en anglès) The Breeding-Back of the Aurochs, 1, núm.3, 1951, pàg. 117–122. DOI: 10.1017/S0030605300035286 [Consulta: 2 juny 2021].
  2. Boissoneault, Lorraine (en anglès) When the Nazis Tried to Bring Animals Back From Extinction. Smithsonian Magazine, 31-03-2017 [Consulta: 3 juny 2021].
  3. Tudge, Colin. Island Press. Last Animals at the Zoo (en anglès), 1992. ISBN 1-55963-158-9 [Consulta: 3 juny 2021]. 

Enllaços externs[modifica]