Hel·lànic de Mitilene

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHel·lànic de Mitilene
Nom original(el) Ἑλλάνικος
(la) Hellanikos Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 490 aC Modifica el valor a Wikidata
Mitilene (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 405 aC Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador, escriptor i mitògraf Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata

Hel·lànic (en llatí Hellanicus, en grec antic Ἑλλάνικος) fou un logògraf grec fill d'Andròmedes o Aristòmenes, (o segons Suides, fill de Seammon), natural de Mitilene a Lesbos, que era considerat el logògraf grec més important.

Segons el relat confós de Suides va viure amb Heròdot a la cort d'Amintes I de Macedònia (547 aC-498 aC) i vivia encara en temps del rei Perdicas II de Macedònia (454 aC-413 aC) que va pujar al tron el 454 aC (o 461 aC segons altres cronologies). Però com que també a Suides es diu que era contemporani de Sòfocles i Eurípides, una de les dues coses ha de ser errònia.

Llucià de Samosata diu que va morir als 85 anys. Pàmfil diu que al començament de la guerra del Peloponès, vers el 431 aC, tenia 65 anys (per tant hauria nascut el 496 aC i mort el 411 aC. Encara que per una referència sembla ser viu el 406 aC al moment de la batalla de les Arginuses, el cert és que Tucídides diu que ja havia mort el 404 aC. El biògraf anònim d'Eurípides diu que va néixer el dia de la batalla de Salamina (481 aC) i que va rebre el nom per la victòria dels hel·lens sobre els bàrbars, però això sembla massa fabulós. No se'n sap res de la seva vida. A Suides es diu que va morir a Perperene, a la costa d'Àsia Menor oposada a Lesbos. Va escriure una trentena d'obres però algunes s'han considerat espúries.

Els títols principals són:

  • Obres espúries:
    • Αἰγυπτίακα. El contingut del llibre, citat per Flavi Arrià i Aule Gel·li, demostra que va ser escrit quan ja havia mort.
    • Εἰς Ἄμμωνος ἀνάβασις. El menciona Ateneu, que dubta de si era d'Hel·lànic.
    • Βαρβαρικὰ νόμιμα. Aquesta obra, ja ho veien així els antics, era una recopilació de les obres d'Heròdot i Damastes.
    • Ἐθνῶν ὀνομασίαι. Una recopilació similar a l'anterior.

Esteve de Bizanci fa menció d'altres obres que porten el nom d'Hel·lànic: Κυπριακά, τὰ περὶ Λυδίαν i Σκυθικά, que possiblement eren parts d'una altra obra, potser anomenada Περσικά.

  • Obres que li corresponen, segons Apol·lodor:
    • Δευκαλιωνεία. En dos llibres, que parla de les tradicions a Tessàlia sobre el mite de Deucalió i els seus descendents fins al temps dels argonautes.
    • Φορωνίς. En dos llibres, que parlava de les tradicions dels pelasgs i els argius des de l'època de Foroneu i Ògig fins a Hèracles.
    • Ἀτλαντιάς. En dos llibres, que contenia les llegendes i tradicions sobre Atles i els seus descendents.
    • Τρωικά. En dos llibres, que començava a l'època de Dàrdanos.
  • També va escriure altres obres de tipus corogràfic:
    • Ἀτθίς, o una història de l'Àtica, en almenys quatre llibres. El primer contenia la història del període mític; el segon parlava de l'Àtica antiga. El tercer i quart llibres són poc coneguts, però se sap que Hel·lànic parlava de les colònies àtiques establertes a Jònia i dels esdeveniments posteriors fins a la seva època.
    • Αἰολικά, o la història dels Eolis a l'Àsia Menor i a les illes de l'Egeu. Una obra anomenada Λεσβίακα i una altra Περὶ Χίου κτίσεως sembla que eren seccions d'aquesta.
    • Περσικά, segurament l'obra de la que Esteve de Bizanci en cita unes parts.[1]

Referències[modifica]

  1. Hellanicus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 376-378