Helen Joseph

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHelen Joseph
Helen Joseph 1941.jpg
Biografia
Naixement8 abril 1905
Midhurst (en) Tradueix
Mort25 desembre 1992 (87 anys)
Johannesburg (Sud-àfrica)
FormacióKing's College de Londres
Activitat
OcupacióPolítica i sindicalista
Modifica les dades a Wikidata

Helen Beatrice Joseph, nascuda Helen Beatrice Fennell (8 d'abril de 190525 de desembre de 1992) va ser una reconeguda activista anti-apartheid sud-africana.[1]

Biografia[modifica]

Helen Joseph va néixer a Easebourne, al costat de Midhurst, West Sussex, Anglaterra, i es va graduar al King's College London l'any 1927. Després de treballar com a professora a l'Índia durant tres anys, es va traslladar a Sud-àfrica el 1931, on es va casar amb el dentista Billie Joseph.

Durant la Segona Guerra Mundial va servir a la Women's Auxiliary Air Force com a oficial d'informació i benestar. Després de la guerra i del seu divorci va començar a realitzar obra social, treballant en un centre comunitari multiracial de Ciutat del Cap.[2]

Tomba de Helen Joseph al Cementiri d'Avalon

El 1951 Helen va començar a treballar per la Garment Workers Union, liderada per Solly Sachs. Posteriorment es convertiria en una de les fundadores del Congrés dels Demòcrates de Sud-àfrica, a més a més de ser un dels líders que va redactar la Carta de la Llibertat durant el Congrés del Poble celebrat a Kliptown el 1955. Horroritzada per la situació tan difícil de les dones negres, va ser una de les figures fonamentals en la formació de la Federació de Dones Sud-africanes, convertint-se en la seva líder. En aquesta organització, el 9 d'agost de 1956 va dirigir la marxa de 20.000 dones cap als Union Buildings de Pretòria, seu del govern sud-africà, per protestar contra les lleis recentment aprovades. Actualment, aquest dia encara és celebrat a Sud-àfrica com la Diada Nacional de la Dona, juntament amb altres membres destacats del moviment com Lillian Ngoyi o Albertina Sisulu.[2]

Per les seves activitats, el 1956 va ser un dels acusats durant el conegut com a Judici per Traïció. Va ser arrestada acusada d'alta traïció el desembre d'aquell any, i el 1957 vanejada de qualsevol activitat pública. El judici per traïció es va allargar durant 4 anys, però finalment va ser absolta el 1961. Tot i el seu alliberament, el 13 d'octubre de 1962 Helen es va convertir en la primera persona a patir arrest domiciliari sota la nova Llei del Sabotatge que feia poc havia aprovat el govern apartheid. Va sobreviure diversos atemptats, com quan van disparar a través de la finestra del seu dormitori, o quan van col·locar una bomba amb cable a la porta de casa seva. L'últim vaneig se li va aixecar quan tenia 80 anys.[2]

Helen no va tenir fills propis, però sovint actuava en el lloc dels pares dels fills dels seus camarades tancats a la presó o marxats a l'exili. Uns dels fills de qui es va fer càrrec van ser les filles de Winnie i Nelson Mandela Zinzi i Zenani, així com Ilsa, la filla de Bram Fischer.

Helen Joseph va morir el 25 de desembre de 1992 a l'edat de 87 anys. Aquell mateix any, el Congrés Nacional Africà la va condecorar amb la Medalla Isitwalandwe, la màxima distinció concedida per aquest organisme.

Llegat[modifica]

Hi ha diversos espais que porten el seu nom, com l'antic carrer Davenport Road de Glenwood, a Durban, el Helen Joseph Hospital de Johannesburg, una residència d'estudiants de la Universitat de Rhodes (Grahamstown, South Africa), i un carrer a Rustenberg. La Llei de Canvi de Noms de Carreteres (Road Name Change Act) va ser aprovada pel govern de sud-àfrica a partir del 2007, canviant el nom de diversos carrers, com ara el de Davenport Road, que tenien noms d'origen colonial.

Obra[modifica]

  • If This Be Treason (1963) Andre Deutsch, London
  • Tomorrow's Sun (1967) John Day Company, New York
  • Side by Side (1987) autobiography, William Morrow & Co, New York ISBN 0688071031

Referències[modifica]

  1. Chris van Wyk (2003) Helen Joseph, Awareness Publishing, South Africa ISBN 1-919910-76-X
  2. 2,0 2,1 2,2 Helen Rappaport (2001) Encyclopedia of Women Social Reformers, ABC-CLIO Inc., California ISBN 1-57607-101-4

Enllaços externs[modifica]