Helena Valentí i Petit

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Helena Valentí)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHelena Valentí i Petit
Gabriel i Helena (Londres, 1963) 01.jpeg
Helena Valentí i Gabriel Ferrater (Londres, 1963)
Biografia
Naixement 1940
Barcelona
Mort 8 desembre 1990 (49/50 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Escriptora, traductora i catedràtica
Modifica les dades a Wikidata

Helena Valentí i Petit (Barcelona, 5 de juny de 1940Barcelona, 8 de desembre de 1990) fou una escriptora catalana.[1]

Biografia[modifica]

Filla del filòleg clàssic Eduard Valentí i Fiol i de la bibliotecària Roser Petit i Montserrat , es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona i posteriorment va obtenir un doctorat a la Universitat de Cambridge, on va estudiar els germans Machado. Durant els anys 60 i principis dels 70 va viure al Regne Unit, treballant com a professora a la Universitat de Durham i a Cambridge. Entre les seves obres, destaquen L'amor adult, un recull de contes publicat el 1977, i obres com La solitud d'Anna (1980), La dona errant (1986) o D'esquena al mar (1990). De retorn a Catalunya, el 1974, decidí compaginar la traducció amb la narrativa pròpia. Va traduir al català i/o castellà autors com Patricia Highsmith, Doris Lessing, Virginia Woolf, Charlotte Perkins o Katherine Mansfield, entre d'altres.[2][3][4] Durant uns anys va ser parella de Gabriel Ferrater i Soler.

Publicacions[modifica]

Novel·les[modifica]

  • L'amor adult. Barcelona: Edicions 62, «El Balancí», 1977.
  • La solitud d'Anna. Barcelona: Edicions 62, «El Balancí», 1981.
  • La dona errant. Barcelona: Laia, «El mirall i el temps», 1986.
  • D'esquena al mar (introducció de Maria-Mercè Marçal). Barcelona: Edicions de l'Eixample, «Espai de dones», 1991.

Referències[modifica]

  1. «Helena Valentí i Petit». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Helena Valentí i Petit». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  3. ROIG, Montserrat: "Helena, busca l'àvia a l'altra riba", Avui, 14 de desembre 1990, p. 48.
  4. MCNERNEY, Katheleen (ed.): On our own behalf. Women' tales from Catalonia. Lincoln i Londres: University of Nebraska Press, 1988.

Bibliografia[modifica]

  • CAPMANY, Maria Aurèlia: "L'amor adult d'Helena Valentí i/o la feminitat", Avui, 31 de desembre de 1977, p. 20
  • GODAYOL, Pilar: "Helena Valentí, fúria i traducció", dins Quaderns. Revista de Traducció (Bellaterra, UAB), núm. 13, UAB, 2006.
  • IBARZ, Mercè: "La dona errant. Helena Valentí a la llum de Doris Lessing (i Godard)" dins Memòria de l’aigua. Onze escriptores i el seu món (a cura de Lluïsa Julià). Barcelona: Proa, 1999, p. 65-87.
  • MARÇAL, Maria-Mercè: "Introducció", dins D'esquena al mar. Barcelona: Edicions de l'Eixample, «Espai de dones», 1991, p. 7-23.
  • MARÇAL, Maria-Mercè: "Helena, Maria Aurèlia, Montserrat", dins Sota el signe del drac (ed. Mercè Ibarz). Barcelona, Proa, 2004; Àlbum Maria-Mercè Marçal a cura de Lluïsa Julià. Barcelona: Centre Català del PEN, 1.
  • MARÇAL, Maria-Mercè: "Una visita a Helena Valentí", dins Sota el signe del drac (edició de Mercè Ibarz). Barcelona: Proa, 2004.
  • MARTÍ, Vicent: "Força dona: entrevista amb Helena Valentí", dins Gabriel Ferrater, Cartes a l’Helena i residu de materials dispersos (edició a cura de Joan Ferraté i José Manuel Martos). Barcelona: Empúries, 1995, p. 55-63.
  • MCNAIR, Philip: "Helena Valentí", Darwin College Magazin, Cambridge, març de 1993, p. 22-28.
  • Àlbum Helena Valentí [Mercè Otero i Teresa Pous, coord.]. Barcelona: PEN Català, 2005.

Enllaços externs[modifica]