Helge Rosvaenge

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHelge Rosvaenge
Biografia
Naixement 29 agost 1897
Copenhaguen
Mort 19 juny 1972 (74 anys)
Munic
Formació Universitat Tècnica de Dinamarca
Activitat
Ocupació Cantant d'òpera, cantant, autobiògraf i actor de cinema
Partit Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys
Veu Tenor
Instrument Veu

IMDB: nm0744642 Allmovie: p543467
Musicbrainz: 533e349b-c222-4909-acbe-4b8702c4c942 Discogs: 996441 Allmusic: mn0002340386
Modifica les dades a Wikidata

Helge Rosvaenge (també Roswaenge o Rosvænge, Copenhaguen, Dinamarca, 29 d'agost de 1897 - Munic, Alemanya, 19 de juliol de 1972) va ser un tenor danès especialitzat en òpera alemanya.

Realitzà el seu debut com Don José el 1921. Des de llavors fou reclamat per nombrosos teatres i festivals, com el d'Altenburgh, Colònia, en la Berlín Staatsoper, on fou el tenor principal des de 1930. També va cantar en ciutats com Viena i Munic. Debutà en el Festival de Salzburg el 1933. El seu debut al Covent Garden fou el 1938. A Bayreuth, debutà amb Parsifal el 1934. Després de la II Guerra Mundial, es prodigà especialment a Berlín i Viena.

Al mateix temps que feia aquest tipus de repertori, en el que hi deixà intel·ligència i sensibilitat, Roswaenge es dedicà a la producció verdiana i de la <Giovane Scuola> italiana, empès a això per les seves dots naturals d'estricte tenor i les seves qualitats tècniques i estilistes, així com les seves tendències de gustos i expressió; amb això recollí, una merescuda popularitat. Es pot afirmar que, amb Verdi (Rigoletto, Il trovatore, I vespri siciliani, Un ballo in maschera, La forza del destino i Aïda), Roswaenge fou, junt amb J. Björling, el millor especialista nòrdic de l'últim mig segle XX i, en la practica, a part de les esporàdiques aparicions dels més celebres cantants italians, l'úni i prestigiós intèrpret d'aquest repertori en els teatres de la zona austríaca i alemanya. Actor de bons recursos, participà també en algunes pel·lícules. Va escriure un llibre de memòries, titulat Leiffaden für Gesangsbeflissene.[1]

Es retirà a finals dels anys seixanta.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes pàg. 386. Enciclopedias Planeta
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1245. (ISBN|84-7291-226-4)