Heliògraf (telecomunicacions)

De Viquipèdia
No s'ha de confondre amb Heliòmetre.
Per a altres significats, vegeu «heliògraf».
Heliògrafs

Un heliògraf és un aparell emprat per fer senyals telegràfics mitjançant la reflexió dels raigs del sol en un mirall movible o bé mitjançant la interposició d'una espècie de persiana, l'obertura o tancament de la qual fa que els raigs del sol arribin i es reflecteixin en el mirall o no.[1] Hauria sigut una de les primeres eines de telecomunicació. A la batalla de Marató (490 aC), un hoplita grec hauria fet servir el seu escut o un mirall per a donar senyals, però tot i Herodot no va ben bé poder explicar com hauria funcionat, aquest heliògraf primitiu és més que probablement una llegenda.[2] L'emperador romà Tiberi se n'hauria servit per a enviar manaments des del seu palau a Caprí cap al continent.[3] Però sembla que els únics senyals a distància dels antics que són documentats van ser focs i balises de fum, cap miralls.

El 1821, Carl Friedrich Gauss (1777-1855) va utilitzar un predecessor de l'heliògraf, l'heliòtrop pels seus treballs geodèsics, per a enviar un marcador cap a una estació geodèsica a distància.[4] Els enginyers militars britànics van descobrir que podia també ser utilitzat per a enviar senyals més complexos amb un codi Morse.[5] El 1869, l'enginyer Henry Christopher Mance hi va afegir un mirror mòbil i una clau telegràfica.[5] El 1886, el general americà Nelson Miles va fer servir una xarxa de 27 estacions heliogràfiques a una distància de 40 a 50 km una de l'altra durant la guerra contra la població original d'Arizona. Era capaç de transferir unes setze paraules per minut.[5]

Modernament, amb l'arribada de les comunicacions per ràdio, aquest tipus de comunicació va caure en desús, encara que s'ha seguit utilitzant, per la seva simplicitat, fins a temps relativament recents. Un inconvenient greu d'aquest mitjà de comunicació en campanyes militar n'és el fet que delata la presència de qui fa els senyals, en canvia els mateixos senyals són difícils per interceptar.[6] Pels avenços tecnològics en els mitjans de comunicació i de transmissió d'informació han aquesta eina va esdevenir completament obsoleta.

Referències[modifica]

  1. «Heliògraf». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Krentz, Peter. The Battle of Marathon. Yale: Yale University Press, 2010, p. 272. ISBN 9780300168808. 
  3. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (en llatí, català). vol. III: Tiberi. Calígula. Barcelona: Fundació Bernat Metgepàgines= 61+62, 1968,. ISBN 9788498590463. 
  4. Woods, Daniel. «Heliograph and Mirrors». A: Sterling, Christopher. Military communications : from ancient times to the 21st century (en anglès). Santa Barbara, Califórnia: ABC-CLIO, 2008, p. 208. ISBN 978-1-85109-737-1. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Royal Engineer Telegraph Troop and Heliographs» (en anglès). Early Communications. Royal Signals Museum.
  6. Coe, Lewis. The telegraph : a history of Morse's invention and its predecessors in the United States. Jefferson, N.C.: McFarland, 2003. ISBN 0-7864-1808-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heliògraf